diumenge DIETARI

L'alcalde de Palafrugell, Lluís Medir, assegura que la seva població no té uns nivells de delinqüència superiors a qualsevol altra de característiques similars, tot i que la sensació d'inseguretat -explica Medir- hagi augmentat després de l'assassinat de dijous a la nit. Efectivament la inseguretat es nodreix de les sensacions. Però les sensacions de por i inquietud no són com els monstres irreals dels infants, sinó que s'alimenten de fets reals, com aquest homicidi i els robatoris que pateix la població. La cosa es complica si les sensacions s'alimenten (posant pel·lícules de monstres a infants porucs) amb l'obscurantisme dels Mossos d'Esquadra. La policia catalana s'està tornant una mena de Stasi pel que fa a l'hàbit d'ocultar per vici. Hi ha persones que s'aixequen cada dia per anar a treballar a aquest cos, o per a aquest cos, i que ja saben que el seu dia consistirà a enterrar informació i mentir com un bergant si cal. En molts casos és totalment justificable per evitar entorpir i desfer una investigació. En altres és irracional i perjudicial per a la ciutadania que no sap què passa a casa seva i s'ha de refiar d'imprecises notícies periodístiques que, a falta d'informació oficial, s'han elaborat furgant amb el musell les clavegueres i bevent de fonts tòxiques.

diumenge Vestidet de mariner

Les cerimònies de l'església catòlica s'han convertit en una tradició més que en un acte d'expressió o ratificació d'aquesta fe. Ho demostra que a les comarques de Girona les confirmacions de fe han caigut un 44% mentre que les comunions s'han mantingut (només han baixat un 2%). Diuen els capellans que el sagrament de la confirmació requereix compromís i catequesi, en uns temps que els nens estan sobresaturats d'activitats. En canvi, la comunió és una tradició molt arrelada a Catalunya que, a més, permet una pluja de regals a què pocs volen renunciar. N'hi ha que ni tan sols renuncien al grotesc vestidet de marineret.

És mal símptoma quan qualsevol cosa deixa de respondre a una necessitat -en aquest cas de l'ànima- i passa a ser una tradició. De tradició a llegenda hi ha una distància molt curta.

dilluns El PSC ataca

Potser es pensaven els d'IC que només ells tenen dret a ser els gamberros del tripartit i manifestar-se i arrossegar pancartes en contra de polítiques del seu propi govern. Doncs resulta que no! Joaquim Nadal, com a primer secretari gironí del PSC però també com a conseller (no he cregut mai que els polítics puguin anar per la vida amb un putxinel·li a cada butxaca i treure'l en funció del càrrec), ha titllat de temeraris els gestors de la conselleria de Medi Ambient de l'amic Baltasar. Nadal troba fora de lloc que els arrossars i zones agrícoles s'integrin dins del parc.

A Nadal no el veurem amb la pancarta. Però em sembla fantàstic que el PSC també es dediqui a criticar la gestió d'IC per evitar que s'oblidin que ells també són govern.

dimarts Executiva "low cost"

Ryanair sempre s'ha distingit per esprémer al màxim els costos. Un mètode empresarial interessant, sobretot en temps de crisi, però sempre que hi posin límits per evitar convertir-se en cutre. Avui la low cost irlandesa presentava als periodistes dues noves rutes des de Girona. La roda es feia en un hotel de la ciutat. Ha aparegut una noia, que com aquella que treu el pintallavis, ha furgat la seva bossa, ha tret una drap, l'ha desplegat, i amb uns fils l'ha penjat a la paret (era el logo de la companyia). Posteriorment ha tret una llibreta, ha demanat les dades als periodistes i el seu correu electrònic. Quan els periodistes anaven a reclamar a l'aparent hostessa quan arribaria l'executiva de Ryanair per començar la conferència, ella mateixa s'ha assegut davant dels micros i s'ha presentat com Carla Margalef, executiva de màrqueting i vendes de Ryanair per a Espanya i el Marroc. Ha intentat passar un Power Point però no hi havia projector. Ha acabat la roda de premsa i, com si fos el mag Merlí, ha tornat a encabir-ho tot a la seva bossa i ha marxat. Desconec si també s'ha colat a l'hotel per fer la roda de premsa i estalviar-se el lloguer de la sala.

Això sí que és autèntica contenció de la despesa.

dimecres Portbou reacciona

La cimera internacional ferroviària de Portbou ha estat un èxit perquè, com a mínim, ha posat en primer pla de l'actualitat el fotut present de la centenària indústria local del ferrocarril, i al mateix temps ha obert debats interessants sobre el seu futur. Un èxit que es deu a un treball on per primera vegada aquesta població ha deixat de banda el cancerigen partidisme i sobretot per la persistència i obcecació del director de la cimera, Marc Salas, que ha posat tota la seva energia perquè la cimera tirés endavant. També té part de culpa la Generalitat que hi ha participat activament i sense por. Tot al contrari de l'Estat, Adif i Renfe, que tot i ser els titulars del negoci, s'han portat -si em permeten l'expressió- com uns autèntics porcs, amagant-se amb covardia i declinant participar en la cimera ni en el debat. Un vegada més es constata la necessitat imperiosa d'atacar amb fermesa i virulència la fatxenderia, la ineficàcia i la mediocritat de l'Estat a Catalunya en matèria d'infraestructures.

diJOUS Autocrítica i èxit

El portaveu de la comissió de violència domèstica de Girona, Carles Cruz, assegura que 10 anys després de posar en marxa el protocol que lluita contra aquesta xacra, és el moment de fer autocrítica i millorar l'eficiència i coordinació de tots els actors (policies, jutges, forenses, sanitaris, polítics...) que estan implicats en aquesta croada.

Amb autocrítica o sense, aquest protocol que va ser pioner, i després copiat per tot arreu, ha aconseguit un dels grans objectius: convertir el maltractador en una figura detestable i perseguida. En una dècada els detinguts s'han multiplicat per sis, fent aflorar molts drames que en el passat haurien restat ocults. Hi ha feina per fer? Segur! Però s'ha fet un magnífic treball.

diVENDRES Petroli a l'Empordà

Fa uns dies es feia públic el projecte de Gamesa de construir un parc eòlic descentralitzat a l'Alt Empordà. Consisteix a repartir els aerogeneradors entre una trentena de pobles. En posarien 2 ó 3 per municipi amb la intenció que la comarca fos energèticament autosuficient i sense necessitat de construir grans parcs amb una gran concentració de molins. Ara la principal associació de la zona, la Iaeden, s'hi ha posicionat en contra. Tot i valorar el canvi d'estratègia de les companyies, aquesta institució assegura que aquest no és el model que necessita la comarca.

El posicionament de la Iaeden és, en aquest cas, poc sòlid. Potser té les seves raons però no ha aconseguit explicar-les. El "no" per sistema sovint acaba girant-se en contra. Més quan l'Alt Empordà disposa d'una de les grans bosses d'un dels petrolis del futur (la tramuntana) i les empreses no es rendiran fins que puguin perforar-la. S'ha d'estar preparat amb arguments i propostes alternatives per poder dirigir les perforacions des del territori.