En aquests dies s'han publicat a la premsa diversos treballs sobre la Guerra de la Independència de l'any 1808, en complir-se dos centenaris d'aquell fet històric, però en ells es parla poc dels esdeveniments que van tenir lloc al castell militar de Figueres. Les dades més interessants sobre aquest fets concrets han estat aportades pel cronista figuerenc Eduard Rodeja i pel tinent general, també figuerenc, Díaz Capmany.
Cal concretar que aquest castell feia poc que havia estat construït. Les obres s'havien iniciat en el 1753 i van durar tretze anys. Va costar trenta milions de rals i amb aquest castell la vila de Figueres va experimentar un notable creixement. De 1.872 habitants que tenia en el 1725 es va passar a 5.398 en el 1785. La població vivia una època de gran expandiment.
La primera actuació militar d'aquesta fortalesa, considerada la més gran d'Europa, va ser l'any 1794. Era a l'anomenada Guerra Gran, en la qual les tropes franceses van presentar-se davant de la fortalesa figuerenca el dia 22 de maig i van convidar els caps militars espanyols a rendir-se. Segons dades de diversos historiadors, els militars del castell es van reunir i acordaren capitular per una majoria de trenta-sis vots contra cinc. Els francesos el van ocupar sense tirar un sol tret i hi van romandre fins el 22 de juliol de l'any següent quan amb la pau de Basilea va ser restituït a Espanya. No va durar gaire aquesta pau, tot i que en el 1807 s'havia signat el tractat de Fontainebleau entre Espanya i França.
A inicis del 1808 va arribar la notícia que a l'altra banda de la frontera, en terra del Rosselló, es notava un gran moviment de tropes. El dia 9 de febrer, a les tres de la matinada, el governador militar del castell de Figueres va ordenar llegir un pregó per la vila en el qual es comunicava que un cos d'exèrcit francès entraria a la vila aquella mateixa jornada, totalment en so de pau. Venien camí de Portugal amb l'ordre de la conquesta d'aquesta nació.
Al migdia van arribar 13 batallons i 9 esquadrons del cos de l'exèrcit del general Duhesme. Una part d'aquestes forces s'establiren al terreny avui conegut per zona de la plaça de la Creu de Ma, entre els camí ral de Girona i el veïnal de Santa Llogaia, que aleshores estava totalment despoblada. Es diu que aquestes tropes van ser molt ben rebudes per les autoritats del castell i que alguns dels seus generals, com Saint Cyr,Augereau i Railla es feien visiblement presents per les zones interiors de la vila. Ben aviat, però, els figuerencs van començar a inquietar-se i es va enflairar una invasió dissimulada. Els patriotes figuerencs més destacats començaren a parlar de resistència, encara que els francesos es portaven com uns bons amics.
La visita d'un francès important
El dia 18 de març el coronel francès Piat va escollir la carretera de pujada al castell per tal de passar una revista militar i tot seguit es va dirigir a l'entrada de la fortalesa. El caporal espanyol de guàrdia no els deixà passar fins que es presentaren el governador i el general francès. No va passar res més fins que a primers del mes d'abril es va comunicar que passaria per Figueres un personatge francès molt important, fent creure que podria ser Napoléo. Aleshores es va incrementar la presència de soldats francesos. Els seus caps van manifestar que aquesta tropa ja no cabia dintre de la població i van demanar allotjar-ne una part dins del castell. Van dir que eren 200 quintos i argumentaren que allà estarien més segurs. Es va acceptar la petició, però en realitat no eren quintos sinó soldats veterans que un cop entrats al castell es feren amos de la fortalesa, sense disparar un sol tir.
Deien que hi anaven en so de pau però això va motivar un malestar a la població i per les fires de la Santa Creu els figuerencs ja estaven enutjats i es produïren algunes escenes de repulsa. Una part dels soldats francesos baixaven a la vila on s'hi passejaven i divertien, a la vegada que els seus cavalls s'esgarriaven pels camps i es menjaven els sembrats. El dia 3 de juny fou fixat un ban a la plaça de l'Ajuntament pel qual es donava a conèixer la designació de Murat, com a regent de la Corona espanyola. Això va enutjar a la gent que van arrancar el ban i cridaven visques al rei Ferran VI. Així va començar un avalot popular. Els francesos, en veure aquella actitud, van disposar la sortida del castell d'un grup dels seus soldats amb una peça d'artilleria fins a mitja pujada de la carretera del castell, on es deturaren en veure una gentada que els esperava al peu de la torre de la casa Gorgot. En avançar els soldats foren rebuts amb una pluja de pedres que els va fer recular. Durant uns dies els figuerencs rumiaren la forma d'atacar dins del castell. El 13 de juny, amb motiu d'un ball, es va projectar detenir els militars francesos que hi anessin, però la conspiració fou descoberta i reforçaren la vigilància en diversos llocs. En passar per la plaça de l'Ajuntament, i davant la Casa Consistorial on hi havia un cos de guàrdia francès, l'oficial figuerenc retirat Joan Clos, li varen disparar un tret sense tocar-lo, però un oficial francès l'atacà amb un sable ferint-lo al genoll. En adornar-se la gent es va encoratjar i va assaltar el cos de guàrdia. Davant la gravetat de la situació, els francesos es retiraren i concentraren totes les tropes al castell. Això va enardir els figuerencs i una part d'ells s'arriscà a pujar fins les muralles per intimar els francesos a la rendició, que van respondre amb un bombardeig. Varen quedar destruïdes diverses cases, entre les qual figurava l'edifici del convent de frares franciscans al carrer de la Jonquera.
El setge del castell va durar uns dies fins que va arribar un altre destacament de soldats francesos que trencaren el bloqueig del castell i tot seguit baixaren a la població. La van trobar pràcticament buida ja que bona part de la gent havia marxat. Un grup de militants figuerencs es va reunir a Vilabertran i van crear diversos grups que fustigaren els francesos allà on podien. Els francesos, però, volien guanyar-se l'amistat dels figuerencs. Van empedrar la plaça de l'Ajuntament i van obrir una escola al carrer Nou.
Poc després, a mig mes de desembre, es va rendir Girona i ja dominaven plenament la situació de tota aquesta zona. A Figueres l'Ajuntament va quedar presidit pel súbdit francès Josep Garau, mentre tenien lloc els actes de guerrilles dels figuerencs que l'11 d'abril del 1811, un Divendres Sant, van atacar el castell en la denominada "la Rovirada" i que fou dirigida per mossèn Rovira. Van entrar a la fortalesa amb 165 minyons i aconseguiren desarmar els francesos. Cinc dies després van arribar noves tropes franceses que el dia 16 d'agost, aprofitant la mancança d'aliments dels espanyols, es tornaren a fer amos del castell. Això va durar fins el 1814 quan amb els nous pactes els francesos van abandonar el castell, concretament el dia 25 de maig. Havien estat, en poc temps, dues ocupacions per part dels francesos sense cap problema.
