L'anunci l'han fet aquest migdia el coordinador de la sequera de l'ACA, Jordi Pastor, i el secretari general de Medi Ambient, Eduard Pallejà, durant un congrés celebrat a Girona per tractar la problemàtica de la manca d'aigua en climes mediterranis. Precisament, l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, ja es va oferir perquè s'instal?lés una dessalinitzadora al municipi.

A la conca de la Muga, a excepció de la del Ter-Llobregat, la demanda d'aigua per a regadius se situa en una proporció molt més elevada que la d'abastament urbà. En percentatges, es xifra en el 80% (30 hectòmetres cúbics anuals) davant el 20% (9 hectòmetres). Això ha comportat, segons explica el coordinador de la sequera de l'ACA, que 'qualsevol maniobra d'estalvi' vagi en detriment de l'aigua per a usos agrícoles.

Amb la reducció que s'ha fet aquest any a l'agricultura -només s'han donat 2 hectòmetres per garantir la pervivència de l'arbrat- i l'allargament del decret de sequera, Jordi Pastor ha avançat que la conca de la Muga té aigua garantida per als propers mesos sense necessitat de fer talls al subministrament. 'Com a molt d'hora, l'entrada en emergència per a les xarxes que depenen de Boadella es preveu per a mitjans de primavera del 2009', ha indicat Pastor.

El coordinador ha afegit, que tot i que s'arribi a aquest escenari, encara hi ha marge per afirmar que a les xarxes que s'abasten de l'embassament 'hi ha aigua garantida per no haver de fer talls al subministrament fins d'aquí a un any'. De totes maneres, Pastor també ha indicat que cal estudiar mesures en els propers mesos referides a la conca de la Muga.

I és que, tot i l'estalvi d'aigua que han fet els municipis de l'Alt Empordà, cada vegada hi ha més pobles que necessiten abastar-se del sistema perquè esgoten els pous o bé se'ls salinitzen. Entre les solucions apuntades per l'ACA hi ha la millora de les interconnexions, una anàlisi global de tot el sistema de servei i, també, la construcció de dessaladores.

Zona litoral

En aquest punt, Pastor ha explicat que s'està estudiant la possibilitat d'instal•lar una dessalinitzadora que doni servei a la zona litoral, tot i que sense concretar cap punt en concret de la costa de l'Alt Empordà. El secretari general de Medi Ambient, Eduard Pallejà, també ha concretat que 'a la zona de la Muga hi ha situació de sequera no resolta' que cal abordar.

'És cert que continuaran les restriccions per regadiu, però també estem estudiant de manera molt específica com es pot introduir la dessalinització en aquest entorn', ha concretat Pallejà. Pallejà ha indicat, però, que si es tira endavant el projecte, la futura planta de l'Alt Empordà no tindria les dimensions com la que ja existeix a Blanes, i que en tot cas donaria servei puntual als municipis.

El secretari també ha indicat que, a més d'aquesta solució, també hi ha altres mesures sobre la taula com la reutilització del sistema de pous, modernitzar els regadius i fer servir aigua regenerada per a usos agrícoles.

L'ACA ha començat a fer d'urgència algunes actuacions per solucionar el problema de la sequera a la conca de la Muga, com ara la recuperació de pous. A més, s'espera que en breu Portbou pugui abastar-se del pou de Renfe, instal•lant una planta d'osmosi per reduir-ne la sal.

Oferiment municipal

Precisament, fa uns dies l'alcaldessa de Roses i presidenta del Consorci d'Aigua de la Costa Brava Nord, Magda Casamitjana, es va oferir per construir una dessalinitzadora al municipi. A més, els grups a l'oposició de Castelló d'Empúries, CiU i el PSC, també aposten perquè la urbanització d'Empuriabrava tingui una dessalinitzadora, i reclamen a l'alcalde Salvi Güell que faci seva la proposta.

Els representants de Medi Ambient han parlat sobre la dessalinitzadora en el marc d'un congrés celebrat a Girona per tractar la problemàtica de la manca d'aigua en climes mediterranis. L'acte és el primer que ha organitzat l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), instal•lat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

Durant la seva conferència, el coordinador de sequera de l'ACA ha explicat que durant el període de sequera es van estalviar 113 hectòmetres cúbics a la conca del Ter-Llobregat (anualment, la demanda se situa en 525 hectòmetres). A més, també ha afegit que costarà incrementar l'estalvi domèstic (perquè amb el període de manca d'aigua va assolir grans quotes, gràcies a la implicació de la ciutadania) i que cal 'canviar el paradigma de gestió' davant possibles nous escenaris de sequera.