En un intent d'adaptar les urbanitzacions de Lloret de Mar a l'avantprojecte de Llei de la Millora d'Urbanitzacions amb Dèficits Urbanístics que s'està discutint al Parlament de Catalunya, l'Ajuntament d'aquesta localitat ha decidit comptar amb els serveis d'una empresa especialitzada per supervisar les irregularitats urbanístiques que s'hagin donat en les diferents urbanitzacions del municipi. Les inspeccions han començat a realitzar-se en el barri de Lloret Residencial, on s'han comptabilitzat unes 400 incidències, i en el barri de Serra Brava, on han pogut comptabilitzar-se més de 200 irregularitats.

Algunes de les irregularitats urbanístiques són piscines no ?legalitzades, xalets on només consta una barraca o rieres tapades. Com a exemple, un veí paga 40 euros anuals d'impostos per un terreny quan en realitat hi ha construïda una casa.

L'alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), ha afirmat que, fins al moment, s'han documentat infraccions administratives com la "realització d'obres sense llicència o piscines no declarades". Des de l'Ajuntament asseguren que el projecte de supervisió no té una data de finalització ja que un cop registrades totes les infraccions s'hauran d'estudiar individualment per poder prendre les mesures corresponents. Les sancions corresponents a aquestes infraccions poden suposar una multa econòmica de fins a 30.000 euros o bé l'enderrocament de la construcció irregular. De moment, la recerca d'infraccions encara no ha suposat cap ordre d'enderroc, apuntava ahir Cadena SER.

Aquest estiu han sovintejat les queixes de propietaris d'urbanitzacions que reclamaven el tràmit de recepcionament dels residencials, o simplement més implicació del municipi per solucionar dèficits de serveis o estructures. L'alcalde ha volgut deixar constància que aquest projecte de supervisió no té cap vinculació amb aquestes protestes veïnals. A més, afegeix que la inspecció respon a una voluntat de dotar la població dels serveis necessaris complint les normatives pertinents. A ningú se li escapa que per Lloret seria molt difícil assumir la gestió directa dels grans residencials que envolten el nucli del municipi, alguns dels quals estan situats a quilòmetres de distància i suposen un desafiament a l'hora de plantejar serveis com ara el transport públic.

Crespo recorda que la problemàtica té un origen antic. "Tot es remunta als anys 60 i 70, quan hi va haver el gran creixement urbanístic". A més, ha matisat que la intenció del govern municipal és aconseguir la total adaptació d'aquestes urbanitzacions a la legalitat vigent i a la futura llei que està preparant el Parlament de Catalunya.

Es dóna el cas que a Catalunya -i Lloret no és una excepció- moltes de les urbanitzacions existents que es van promoure i comercialitzar a mitjan segle passat, i que encara avui existeixen, no disposaven d'un adequat procés de parcel·lació ni tenien cap previsió de serveis. Sense afegir les mancances en les dotacions de sanejament i l'escassa garantia de subministrament elèctric. Tot i això, el pas dels anys juntament amb l'increment de població i la demanda de residències ha afavorit que certes zones residencials es consolidessin, es modernitzessin, milloressin la seva situació i adquirissin l'estatut legal adient amb l'esforç de les associacions veïnals i el suport dels ajuntaments.

L'avantprojecte de Llei que s'està discutint al Parlament té com a objectiu principal fer front a la problemàtica de les urbanitzacions irregulars per facilitar-ne la seva consolidació definitiva mitjançant programes d'adequació. Aquests programes seràn de formulació voluntària per part dels municipis que ho sol·licitin però només el podran demandar si s'acullen a uns requisits establerts dins la mateixa Llei que afecten el finançament.

La futura llei regularà l'ordenació urbanística de les àrees de baixa densitat que presentin dèficits de serveis i tindrà una doble finalitat: d'una banda, facilitar l'acabament de les obres d'urbanització i la corresponent dotació de serveis necessaris a més de procedir a la reducció de la superfície inicialment prevista o la seva extinció completa, de manera immediata o en un termini determinat.

De l'altra, modificar la classificació del sòl en l'àmbit de les urbanitzacions. A les àrees no edificades, se'ls atorgarà, si s'escau, la condició de sòl no urbanitzable. També mantindran aquesta classificació del sòl els àmbits d'aquelles urbanitzacions que mai han estat reconegudes.