Quaranta anys després de la mort del poeta figuerenc fages de climent

 
Enviar
Imprimir
Aumentar el texto
Reducir el texto
 
 MULTIMÈDIA

El cronista fa un repàs de la família del reconegut literat que provenia d'una antiga i important nissaga de la capital altempordanesa, entre els quals hi havia advocats o notaris. Fages de Climent és considerat el poeta més transcendent de la ciutat al qual, fins i tot, s'ha dedicat el nom de l'actual biblioteca.

JOSEP MARIA BERNILS En el passat mes d'octubre es van complir quaranta anys de la mort de Carles Fages de Climent que està considerat  el poeta més important que ha tingut la població de Figueres. Havia nascut el 16 maig del 1902 i va morir l'1 d'octubre del 1968. Era fill d'una antiga família amb antecedents figuerencs i castellonencs. Entre ells hi hagueren notaris, advocats i científics. Inicialment consten com a residents a la plaça de la Indústria però el 1850 van construir una gran mansió d'estil neoclàssic, dissenyada per l'arquitecte Josep Roca i Bros, que té entrada pel carrer dels Enginyers i fa cantonada al de Monturiol. Es una casa de planta baixa, entresòl, dos pisos i un  traster en el qual hi ha un important arxiu amb documents de gran valor històric. En els baixos d'aquest edifici hi hagué el segon estatge del Casino Menestral Figuerenc, després el cafè El Siglo, més tard una empresa de mobles i posteriorment un establiment bancari.
El cognom Fages és una important i antiga nissaga de figuerencs, entre els quals van destacar els següents. El primer fou Francesc Fages, doctor en dret i que fou notari de Figueres entre el 1672 i 1706, i el qual ja tenia caràcter de noblesa personal.
El va seguir Josep Fages, també notari, Antoni Tomàs Fages, polític,  que fou alcalde constitucional en el 1820-22, Narcís Fages de Romà, advocat i agricultor, comissari regi d'agricultura de la província de Girona, Carles Fages de Perramon, doctor en lleis, que fou fundador de la Caixa d'Estalvis i Montepio de l'Empordà (1884) i que va ser el segon president de la Fundació Asil Vilallonga del 1897 al 1832 i com a tal va promocionar les conferències de Sant Vicenç de Paül, l'escola nocturna per a joves obrers i la gratuïta de Sant Vicenç, Marià Fages de Sabater, germanastre de Narcís Fages de Romà, també doctor en lleis, el qual fou auditor al ministeri de Marina, el qual el 1857 va ser elegit diputat a Corts pel districte de Girona i nou anys després pel de Figueres i  Xavier Fages, científic, que va crear en el 1844,  juntament amb Francesc Gaiolà, la Societat Acadèmica i Recreativa de l'Empordà, de caràcter científic, que es va instal·lar a la casa de Francesc de  Còdol, a la Rambla.
La família Fages   posseïa també nombroses terres i propietats en deu municipis de l'Alt i el Baix Empordà.Sobre Narcís Fages de Romà (1813-1884) cal dir que fou un dels personatges més destacats d'aquesta nissaga. Va ser  el defensor del polític republicà federal figuerenc Abdó Terrades quan fou jutjat el 1842.  Però la  seva gran vocació fou l'agricultura. El 1845 va fundar la Societat d'Agricultura de l'Empordà, que fou la primera d'Espanya i que després es va integrar a l'Institut Català de Sant Isidre. Tres anys després fou nomenat Vocal de la Junta Provincial d'Agricultura de Girona i el 1849 designat Comissari Regi d'Agricultura a la província de Girona i dos anys més tard l'Institut Català de Sant Isidre el nomenà soci de mèrit. També fundà  la Granja Escola de Fortianell com a escola d'agricultura de l'Empordà, la qual posteriorment es va agregar a l'Institut de Segon Ensenyament de Figueres. Va tenir un paper destacat en la lluita contra la plaga de la fil·loxera.
El 1878 presidia una comissió de vigilància i defensa contra aquesta plaga i va ser  nomenat president de la Subcomissió de defensa contra la Fil·loxera en el partit de Figueres, havent publicat diversos estudis de possible prevenció i impedir la seva propagació que ja havia atacat les vinyes de França. Va  proposar la creació d'una zona d'incomunicació total a l'Alt Empordà que representava arrencar la pràctica totalitat de les vinyes de la comarca en un radi de 30 quilòmetres. Va promoure la substitució dels ceps autòctons per peus americans resistents a la plaga i la repoblació forestal a les zones de vinya que calgué abandonar. Va pertànyer com a soci de mèrit a l'Institut Agrícola català de Sant Isidre, a l'Acadèmia Matritense de Legislación y Jurisprudencia, Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Societat Econòmica d'Amics dels País de Barcelona, València i Girona, Acadèmia de Ciències i Lletres de les Illes, Societè Agrícole et Littéraire des Pirénées Orientals i Societat d'Agricultura de l'Empordà.
Quant a Carles Fages de Climent, (1902-1968) va néixer en aquesta casa en una habitació que donava al carrer de Monturiol, i per això ell manifestava que "al carrer de Monturiol, tres genis han vist el sol: ell, Salvador Dalí  Narcís Monturiol".
La seva infantesa la va passar a la finca pairal de Castelló d'Empúries on va iniciar els estudis. Després es desplaçà a Barcelona, on va estudiar el batxillerat amb els jesuïtes i la carrera de Filosofia i Lletres, i posteriorment a Madrid, on es va doctorar en llengües clàssiques.
Als 18 anys fou premiat en els Jocs Florals de Girona amb una poesia en la qual demanava que quan arribi l'hora de tenebres... volia davant l'altar santíssim del Roser (de Castelló d'Empúries) ésser ós i pedra d'una catedral a on cada columna és un xiprer. 
El 1923 va donar-se a conèixer públicament amb un recital de poesies a la Biblioteca Popular de Figueres i poc després va començar a publicar la seva obra poètica amb el llibre Les Bruixes de Llers (1924) amb il·lustracions de Salvador Dalí, seguit de Tamarius i Roses (1925) i d'El Bruel (1928). Guanyador en nombrosos jocs florals i en el premi de Poesia Catalana de la Ciutat de Barcelona el 1959, la seva obra es molt extensa amb  nombroses novel·les, prosa i poesia.
Era molt coneguda la seva ironia amb centenars d'epigrames o rodolins, on generalment signava amb el pseudònim el Gaiter de la Muga. Igualment va pronunciar algunes conferències amb notable ressò com la del 1956 titulada Vila?sacra capital del món on amb molta ironia exposava el que podia haver passar si el rei Pere no hagués perdut la batalla de Muret.
Va morir el dia 1 d'octubre de 1968 d'una dolència hepàtica a l'Hospital de Figueres. En fer-li la fitxa va dir que "era doctor en lleis". Poc abans de morir va demanar escoltar la Missa de Rèquiem de Faure. 
El seu nom i el de dues de les seves obres, Dama d'Aragó i Tamarius i Roses, van ser posats a tres carrers de la zona oest de Figueres. El 16 de maig del 2002 l'Ajuntament el va nomenar Fill predilecte de Figueres, a títol pòstum.
Sobre Fages de Climent l'autor d'aquests escrit li va fer una entrevista per la revista figuerenca mensual  el Canigó. Va tenir lloc en un cèntric bar i en iniciar la conversa, Carles Fages va emanar un cafè  per "animar-se". Es concentrava a cada resposta. Dels figuerencs destacats nascuts en el mateix carrer, considerava que Monturiol era un ciutadà molt íntegre i   que Dalí, amb el qual havien estudiat junts, era un gran artista que havia col·laborat en un llibre seu.
Les dues coses que li agradaven més de Figueres eren la Rambla, de la qual deia que tenia un totalment caràcter particular, i el barri del Garrigal per la poesia que respirava. Sobre la comarca de l'Empordà considerava que estava plena de riqueses artístiques i dels seus escriptors recordava entusiasmat a  Josep Pla, Víctor Català i Manuel Brunet. Quan pintors admirava a Salvador Dalí, Evarist Vallés, Josep Bonaterra i Ramon Reig.

COMPARTIR
 
  HEMEROTECA
  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
diaridegirona.cat és un producte d'Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per
 


  Avís legal
  
  
Altres mitjans del grup Editorial Prensa Ibérica
Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas