ESom davant una situació extraordinàriament favorable, nova i única. Quan comença un nou any, Roses té a disposició una enorme quantitat de diner públic sobrevingut. Són fons estructurats pels governs de la Generalitat i de l'Estat que han de servir per dinamitzar econòmicament l'Administració local i servir de reactiu per a l'economia de tot el país.

Si a Roses se'ns havia denegat en tres convocatòries l'accés al Pla de Barris, ara, per fi, sense haver canviat objectivament cap dels paràmetres que el Departament de PTOP deu fer servir per determinar quins seran els municipis "guanyadors" del seu favor, ha atès la petició feta pel nou govern i ha atorgat a Roses la subvenció. Ja era hora.

Per pal·liar els efectes de la crisi financera, el Govern de l'Estat ha articulat el Fons Estatal d'Inversió Local, una injecció molt important de recursos que es destinen, sense més tràmit, a tots els ajuntaments de l'Estat, Roses inclosa.

Sumades les dues quantitats, Roses disposa, per invertir ja, de la quantitat de 7.6 M? que, traduït a pessetes, vol dir que disposem de l'equivalent als mil dos- cents seixanta milions. A més, l'Ajuntament té tota la llibertat per triar quines obres són les que vol prioritzar. És la primera vegada en la història que un ajuntament es troba en unes circumstàncies tan favorables. Mai cap govern municipal de Roses havia disposat de tants diners ni de tanta llibertat per actuar. El repte per al poble és molt important. L'ocasió és única.

El que és una gran noticia pot posar en evidència, no ja la capacitat per administrar amb eficàcia tot aquest bé de Déu, si no quin és, en el fons, l' impuls que va motivar que els actuals integrants del govern municipal es presentessin a unes eleccions. Veurem si de veritat era voluntat de servei o simplement voluntat d'ocupar càrrec. Veurem si els programes electorals eren fruit de conviccions o si només es volia destruir el govern que hi havia. Veurem si només era una aposta per millorar el comú o es volia aconseguir un sou fix.

El que és una gran oportunitat es podria convertir en una gran decepció. Ens podríem trobar en la situació que el govern municipal, el singular quatripartit rosinc, fos incapaç d'executar tot allò que Roses necessita, desaprofitant tot allò que els fons extraordinaris que Generalitat i Estat han posat a disposició dels ciutadans i ciutadanes. Desitjaria que no fos així, però l'experiència ens porta a ser pessimistes.

Caldrà seguir atentament els passos que es fan per esperonar els actuals governants perquè no s'adormin i aquest article no busca cap altra finalitat. Primer els cal presentar els projectes, que, ben segur, els hi seran aprovats, després, amb els fons confirmats, adjudicar les obres, feina ben fàcil, i, finalment, veure com s'executen les obres. Fins i tot s'han facilitat els tràmits administratius. Podria i hauria de ser un èxit.

L'Ajuntament rosinc, a més, parteix d'una situació econòmica privilegiada fruit d'anys de govern eficaç i auster. Es va tancar l'exercici 2007 amb un superàvit acumulat de més de 6,9 M? i amb les infraestructures bàsiques cobertes. S'ha treballat molt i Roses té els fruits a la vista. Ara més que mai, per comparació, molts ciutadans se n'adonen, que el ritme de treball i el nivell d'iniciativa era extraordinari. En els darrers anys, els que ara governen, estant a la oposició, ens acusaven d'hiperactius.

El govern municipal ha canviat, Roses ha entrat en una altra etapa. Es governa amb un nou estil, el del quatripartit. Es cuida molt més la imatge, s'està més pels blocs, els facebook i per les grans declaracions que elaboren els càrrecs de confiança. En dos anys ni una nova iniciativa, amb prou feines s'ha acabat tot allò que estava engegat pel govern de CiU. Les eleccions foren el 2007, som ja en el 2009, i el balanç que tenen per presentar és molt pobre. No me n'alegro.

Se que sóc crític, però a hores d'ara ja ningú te dret a veure'm "crispat" per haver perdut l'alcaldia. Mantenint-me a la oposició i després de suportar alguns plens que han volgut que fossin humiliants per a mi, he demostrat la meva vocació política. La meva posició personal és privilegiada, l'edat i la situació laboral em fan lliure i independent, només lligat als companys i companyes rosincs i al compromís electoral renovat.

La meva única preocupació és que Roses no navegui sense rumb i, en aquesta ocasió, que no sàpiga pescar en aquest mar tan ple de peix que Generalitat i Estat ens han preparat. Som davant una situació extraordinàriament favorable, nova i única, prego perquè no ens fallin.