La sentència del TSJC, notificada aquesta setmana a l'ajuntament de Sant Feliu, ha resolt favorablement el recurs contenciós administratiu presentat per aquest consistori contra dues resolucions del 2006 del departament de Governació relatives a la delimitació territorial amb el municipi veí de Santa Cristina d'Aro.

Segons que han explicat avui fonts de l'ajuntament de Sant Feliu, la sentència indica que la delimitació entre els dos municipis cal realitzar seguint l'opció alternativa proposta en l'expedient per la Comissió Jurídica Assessora, que proposa delimitar-la a partir d'un triangle amb tres puntes fixes.

La base seria una línia recta entre la Roca de la Tallada i la Punta de Canyet, situant l'altre vèrtex al Pont Vell.

L'avantatge d'aquesta solució és que no pren com a referència punts mòbils com el perímetre de la platja o la desembocadura de la riera de Canyet, que són els que van fer replantejar els límits per la seva inestabilitat amb el pas dels anys i l'efecte dels temporals.

Amb aquesta sentència l'edifici de l'antiga caserna dels carrabiners del mar queda íntegrament dins del terme municipal de Sant Feliu de Guíxols, coincidint amb la seva inscripció registral i cadastral, mentre que la resta d'edificis de la zona queden dins del de Santa Cristina d'Aro.

Sant Feliu manté des de fa temps aquest litigi amb Santa Cristina pels límits entre els dos municipis, ja que la delimitació en aquest tram final de la Cala dels Canyerets ha passat per diversos episodis.

El 1983 els dos ajuntaments van mostrar la seva discrepància públicament sobre els límits, perquè tots dos volien aplicar el Pla d'Usos de Temporada de les Platges, i en aquest lloc no es posaven d'acord sobre de qui era la potestat sobre el terreny.

Davant d'aquesta situació, la Direcció General de Ports i Costes de la Generalitat va demanar a l'Institut Cartogràfic que dictaminés sobre la delimitació d'aquest sector i el dictamen, que no va agradar a Sant Feliu, va arribar aquell mateix any.

La referència històrica on existeix un acord entre les dues poblacions, el 1924, es refereix al punt on desemboca la riera de Canyet a la cala, però amb els anys hi ha hagut canvis naturals que han transformat la cala i la desembocadura, fent variar i replantejar els límits dels termes.

El ple de l'ajuntament de Santa Cristina del 29 d'octubre del 2003 va iniciar un expedient de delimitació del seu terme municipal.

Partint de la realitat física actual, els representants de les dues localitats, a causa de l'acta de delimitació aixecada el 19 de novembre del 2004, van tornar a mostrar les seves discrepàncies.

El 30 de març del 2006 el departament de Governació va resoldre a favor de la proposta de delimitació de Santa Cristina, però Sant Feliu va presentar un requeriment manifestant l'acceptació de la proposta alternativa presentada per la Comissió Jurídica Assessora el 12 de gener d'aquell any.

Proposta que era molt similar a l'informe tècnic fet pel Catedràtic de Geodinàmica i dos professors de la Facultat de Ciències de la UdG.

Aquesta proposta alternativa, malgrat que no coincidia amb la proposta aprovada pel Ple de Sant Feliu, donava una solució ponderada als problemes plantejats per les dues localitats, i és la que ara ha estat avalada pel TSJC.