Temporal

La neu destrossa alzines centenàries de la Zona Volcànica de la Garrotxa

El 90% de la vegetació de la petita població de Batet de la Serra, de 150 habitants, ha patit danys irreparables

13.01.2009 | 16:44
Les destrosses del temporal
Les destrosses del temporal

La neu que va caure el 26 de desembre passat ha suposat un autèntic desastre natural per a la vegetació de la zona de Batet de la Serra, que es troba dins els límits del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El 90% de la vegetació d'aquesta petita població de 150 habitants ha patit danys irreparables, amb exemplars d'alzines centenàries amb branques destrossades o fins i tot arrencades des de l'arrel pel pes de la neu. Els veïns de la zona reconeixen que mai havien vist una destrossa similar. Aquest dimarts una brigada ha començat a enretirar les branques dels camins públics per tal de garantir-ne l'accés.

Les alzines i roures que van servir d'inspiració per a pintors de paisatges com ara Vayreda han quedat malmeses per la nevada caiguda durant el dia de Sant Esteve passat. La imatge d'arbres idíl·lics en grans extensions de terreny que es podia veure des de la carretera en direcció a Batet, s'ha substituït per la de fileres d'arbres destrossats i branques caigudes. La pujada de les temperatures ha facilitat l'accés a indrets com aquest, on es van arribar a acumular gruixos de fins a seixanta centímetres de neu, però també ha deixat al descobert els efectes devastadors d'aquella nevada que ha arribat a afectar al 90% dels arbres de la zona.

Una brigada de quatre treballadors s'afanyava aquest dimarts a desbrossar el primer camí públic de la zona que ha quedat barrat per les branques caigudes. Era el primer dia d'una tasca laboriosa que es repetirà almenys durant les pròximes dues setmanes, ja que l'Ajuntament d'Olot els ha encarregat la neteja d'una dotzena de camins. Els troncs es parteixen per a fer llenya i es deixen a la vora de la via perquè els propietaris de les finques els utilitzin de la forma que més els convingui, mentre que la resta de brossa -branques petites i fulles- s'amunteguen a l'espera de ser recollits i reciclats.

El coordinador de la brigada, Joan Anglada, que porta prop de quaranta anys dedicant-se al manteniment i neteja d'aquesta zona, reconeixia que 'se li trencava el cor' només de veure l'estat en què havien quedat les plantes. La mateixa naturalesa ha fet que, irònicament, les zones més ben cuidades patissin més els efectes de la nevada perquè els arbres estaven alliberats d'arbustos que els privaven la llum i al mateix temps estaven del tot desprotegits. 'Costa de veure una planta que no estigui gens afectada' es lamenta i afegeix que aquesta zona de boscos d'alzina i roure 'mai més serà el que era'.

Una de les finques més afectades és la que pertany a Joaquim Solà Morales, el propietari que té més hectàrees de terreny del poble, que ha vist com alzines centenàries de trenta metres d'alçada quedaven arrencades des de l'arrel al no aguantar el pes de la neu. A la majoria, se'ls han esqueixat branques d'importants diàmetres de tronc. 'La planta més perjudicada ha estat la grossa', explica Anglada i ho compara amb les persones. 'De la mateixa manera que si a una persona gran se li trenca el fèmur li costa més de recuperar-se que a un de jove, una planta gran es trenca mentre que una de petita només es blinca'.

A això també se li ha d'afegir el factor de la lluna. Els coneixedors del camp asseguren que el moment de major debilitat de les plantes és quan es passa de la lluna nova per entrar a la vella i això és el que precisament va passar la nit del 26 de desembre. Aquest seria una dels factors que podrien explicar els efectes de la neu. 'Al poble hi ha gent de vuitanta anys que no recorda una nevada que hagués fet tant de mal', explica el coordinador, i afegeix que l''impacte fort' no es podrà veure fins d'aquí a unes setmanes, quan els arbres es vagin assecant. El mateix pensa Josep Maria Canal, propietari del mas Pujolamont, que aquest matí apilonava els trossos de branques del llorer de l'entrada de casa seva. 'Mai havia vist una cosa similar'.

Ara el més urgent és deixar els boscos i camins lliures i enretirar tota la brossa perquè a l'estiu no hi hagi riscos d'incendis. És per això que l'Ajuntament d'Olot ha encarregat de forma urgent els treballs de neteja.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema