QUANTS MÉS SEREM, MÉS RIUREM

 
QUANTS MÉS SEREM, MÉS RIUREM
QUANTS MÉS SEREM, MÉS RIUREM  

L'autor explica l'augment demogràfic que ha patit Lloret de Mar, amb un increment del 86,4% entre l'any 2001 i l'any 2008, i considera que hi ha hagut una manca de planificació dels serveis públics en la localitat.

CARLOS ARBÓ La demògrafa Anna Cabré, en l'assaig Demografia i Immigració, 1991-2005 publicat l'any 2007, escrivia: "En els propers anys, els fluxos migratoris seguiran constituint el factor determinant del creixement de la població a Catalunya. El ritme del creixement però, tot i que es veurà influït per factors sociodemogràfics, continuarà estant supeditat a l'evolució econòmica." També assenyalava que aquest fenomen "... es traduirà en demanda en els àmbits escolar, sanitari i de l'habitatge..." Tal dit, tal fet.
De totes maneres, en el cas de Lloret, la xifra d'habitants provoca esgarrifança i desassossec. En els últims sis anys i dos mesos, si es comparen el cens de 2001 (tancat l'1 de novembre) i el padró a 1 de gener de 2008, Lloret passava de 20.239 a 37.734 habitants, que són 17.495 persones més, és a dir, un increment del 86,44%. A tota la província, durant aquest període, només Girona, amb 19.605 habitants, superava Lloret en valors absoluts, encara que en percentatge el creixement era 3,3 vegades inferior (un 26,18%). Lloret ha avançat del sisè al quart lloc en nombre d'habitants, ha superat Salt i Olot, i ha escalat vint posicions, passant del número 51 al 31 en el conjunt de pobles de Catalunya.
A parer meu, aquest creixement ja no pot continuar, més enllà d'un període de reagrupaments familiars, si no es produeix una reestructuració del sector serveis. No cal esperar miracles del sector de la construcció ni tampoc pensar en convertir paletes i manobres en cambrers i bàrmans perquè seria miraculós que l'hosteleria, la restauració i l'oci nocturn, activitats estacionals, absorbissin l'excedent de la construcció.
Tanmateix és una incògnita saber si els immigrants retornaran als països d'origen o romandran al poble esperant temps millors.
Ara bé, mentre segueix la incertesa de l'evolució d'una economia basada en el monocultiu del turista, Lloret pateix mancances en els serveis públics que minven la qualitat de vida dels vilatans. La responsabilitat és atribuïble tant a la Generalitat com a l'Ajuntament.
En l'àmbit municipal, un esgotat govern tripartit no va estar a l'aguait quan l'any 2000 es saltava la barrera dels 20.000 habitants. És cert que ni el més optimista podria preveure les xifres d'ara, però també ho és que hi havia manca de planificació respecte a enllumenat públic, clavegueres, abastament d'aigua, cementiri, recollida de residus i serveis socials. Igualment, l'opció de l'actual govern municipal, en simultaniejar costosos equipaments (centre sociocultural, teatre i piscina) i la millora de serveis bàsics, és agosarada perquè qui molt comprèn poc estreny i més val menjar poc i pair bé quan els diners no donen per tant.
En l'àmbit autonòmic, els departaments de la Generalitat han fet com qui sentís ploure davant els dèficits de Lloret. Aquesta gasiveria no és exclusiva dels governs tripartits, sinó que inclou els responsables polítics d'anteriors legislatures.
Sense ànim de ser exhaustius, cal recordar les actuacions d'Interior, amb l'esquifida oficina de denúncies i la magra dotació de Mossos; d'Obres Públiques menyspreant la millora dels accessos al poble; d'Educació amb barracons perennes; de Sanitat amb un Centre d'Atenció Primària en un mòdul prefabricat...
Bé, no és moment de lamentacions sinó d'assumir el repte de la crisi i buscar sortides de futur. Lloret es convertirà en una ciutat dormitori de l'àrea de Barcelona? És una alternativa que espanta els que aposten per viure del turisme de qualitat. Però, en Pau, en Pere i en Berenguera s'hauran d'adaptar a la coexistència entre consumidors barcelonins, joves turistes d'atrotinats texans i persones de la tercera edat. En anteriors crisis, aquesta amalgama va revifar el sector serveis que, no ho oblidem, ocupa a l'entorn del 82% de la població activa.
I si no reeixim amb la dita de quants més serem, més riurem, doncs plorarem tots plegats.

 
GUIA DE ROSES
 
Tota la actualitat rosinca i de l'Alt Empordà en un sol portal.
Notícies - Agenda - Cinema - Empreses

Canal de sorteigs

sorteigs de la loteria i la travessa

Loteries i apostes

Consulta els resultats dels principals sorteigs de la loteria i la travessa.

Font:

 

  Conegui'ns:  CONTACTI |  CONEGUI'NS |  LOCALITZACIÓ     PUBLICITAT:  TARIFES  
Queda terminantment prohibida la reproducció total o parcial dels continguts oferts a través d'aquest mitjà, llevat autorització expressa de diaridegirona.cat. Així mateix, queda prohibida tota reproducció a l'efecte de l'article 32.1, paràgraf segon, Llei 23/2006 de la Propietat intel·lectual.
Adaptat a la Llei de
Protecció de Dades per


Avís legal
Altres mitjans del grup
Diario de Ibiza | Diario de Mallorca | El Diari | Empordà | Faro de Vigo | Información | La Opinión A Coruña | La Opinión de Granada | La Opinión de Málaga | La Opinión de Murcia | La Opinión de Tenerife | La Opinión de Zamora | La Provincia | La Nueva España | Levante-EMV | Mallorca Zeitung | Regió 7 | Superdeporte | The Adelaide Review | 97.7 La Radio | Blog Mis-Recetas | Euroresidentes | Loteria de Nadal | Oscars | Goya