El port i els vaixells que hi havia ancorats van ser el principal motiu dels múltiples atacs facciosos, més d'una trentena, que Palamós va viure des de ben al principi de la Guerra Civil fins gairebé el seu final, i que es van endur la vida de com a mínim 25 persones. Els primers a sembrar la por van ser els vaixells, encara que els avions van atacar moltes més vegades el municipi. I els atacs més mortífers que va viure Palamós van ser obra de l'Aviazione Legionaria de Mussolini qui, aliat amb Franco des del principi del conflicte, va enviar els seus avions a la base de Mallorca, des d'on s'enlairaven per llançar bombes a tot el litoral mediterrani. A la costa gironina els protagonistes van ser els bombarders trimotors Savoia Marchetti SM.79, que feien fotos mentre atacaven els seus objectius. Unes imatges que es van conservar, que són en un arxiu militar ubicat a Roma, i que aquest diari difon en una sèrie de reportatges durant dues setmanes, avui amb Palamós com a protagonista.
Com Sant Feliu, el municipi de Palamós va ser una diana freqüent, sobretot perquè tenia port. De fet, per mar va arribar-hi el primer atac, dut a terme pel vaixell facciós Canarias, que el 30 d'octubre del 1936 ja havia protagonitzat a Roses el primer bombardeig de la Guerra Civil a Catalunya, després del qual a Palamós va començar una "psicosi de bombardejos des del mar i des de l'aire", com descriu Pere Trijueque a l'obra Breu recull de la història de Palamós. I amb raó: les primeres bombes arribarien al municipi dues setmanes després que a Roses: el 17 de novembre el Canarias va atacar un vapor mercant, de nom SAC4, a la badia de Palamós, i també va tocar una casa del passeig i el dic del moll. Una persona va morir en aquest bombardeig.
Així ho explica l'obra Palamós 1936-1939. Diari de Lluís Barceló i altres veus, que recull el contingut de les fitxes de paper en què aquest ciutadà, aleshores conservador del Museu Cau Costa Brava, apuntava els fets més rellevants de la Guerra Civil al poble. D'aquestes notes es desprèn que també el vaixell Baleares, i no només el Canarias, va apuntar cap a la zona del moll. En canvi, Barceló no va anotar quin tipus d'avions bombardejaven, però les fotos que hi ha sota aquestes línies il·lustren alguns dels dies en què els bombarders eren italians.
Segons va recollir Barceló, Palamós va ser bombardejat sobretot els mesos de març, juny, juliol, novembre i desembre del 1937; també el febrer, l'abril i l'estiu del 38; i el setembre, l'octubre i el novembre d'aquell mateix any. A finals de gener i el primer dia de febrer del 39 (just abans que el dia 5 les tropes franquistes hi posessin els peus) el poble va ser de nou atacat.
Tres dels bombardejos van causar la major part de les víctimes. Un d'ells és l'1 de setembre del 38, quan "avions molt alts", segons Barceló, van llançar 15 bombes sobre diversos llocs del poble, entre ells els patis de la casa Montaner, el cine Ideal o els carrers Molins, Llevant i Cuartel. Van morir 8 persones i 20 cases van esfondrar-se.
Els altres dos van tenir lloc els matins del 2 i el 26 de novembre del mateix any. El dia 2, cinc avions van matar "cinc o sis persones" després de llançar entre 12 i 15 bombes a la plaça del Forn, la plaça de la Murada i altres punts de Palamós. El dia 26, vuit persones més morien a conseqüència de l'atac d'entre quatre i cinc avions que, començant per la zona que hi ha entre Palamós i Sant Joan, van tocar el centre del poble. Els atacs més mortífers són els que van tocar els carrers i les cases del poble, però la major part van anar dirigits a enfonsar o entorpir les maniobres de vaixells diversos, catalans, espanyols, anglesos o francesos.
moltes bombes el novembre del 38. Aquell mes d'aquell any va ser un dels moments en què Palamós va ser més castigat. El 6 de novembre, segons el diari de Barceló, 3 avions van llançar entre 4 i 5 bombes entre el moll i el passeig per entorpir les maniobres d'un vapor tombat vora l'escullera. El dia 26 del mateix mes l'atac italià va fer 8 morts i 22 ferits, i el 2 en va causar 5 o 6.
Ja va passar a Roses, i després, en menor mesura, a Palamós. El primer municipi va patir el que fins a l'actualitat s'ha documentat com el primer bombardeig dels nacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Era el 30 d'octubre del 1936. El 17 de novembre les bombes queien a Palamós. En tots dos casos, l'atac va arribar de mans del vaixell Canarias, i en tots dos pobles el dia del bombardeig hi va haver el temor que aquest creurer desembarqués. També en les dues ocasions aquesta por va provocar "un nerviosisme incontrolat, generador de violències i d'excessos, que resultà fatal per als elements de dreta", com explica l'historiador Josep Clara. És a dir, va provocar l'assassinat de diverses persones, considerades d'una ideologia propera a la dels nacionals, com a revenja.
Les represàlies en el cas de Roses van provocar la mort de diversos ciutadans a Sant Feliu de Guíxols, Olot i Girona. Pel que fa a Palamós, van significar la mort de 22 persones del municipi, de Sant Joan de Palamós, de Palafrugell i de Calonge, sobretot comerciants i propietaris. "El Canarias va reavivar odis anteriors, ressentiments locals, i va condicionar una resposta execrable, fruit del pànic i del descontrol humà", apunta Clara, que afegeix que "cal tenir en compte, a més a més, que l'actuació violenta davant les agressions de bombardeig no va ser pas patrimoni d'un dels bàndols que lluitaven".
Els anys següents, la presència de vaixells rebels va suscitar menys por i menys ira que aquell 1936.
En Francesc és dels més veterans del Casal d'Avis municipal de Palamós i, amb un partida de botifarra com a teló de fons, explica que ell tenia quinze anys quan la guerra va començar. "Només teníem ganes de jugar, i ens trobàvem dins d'aquests fandangos", lamenta. Ell va passar tota la guerra a la casa on vivia, que de fet no era ben bé a Palamós, sinó en un altre poble molt proper: Vall-llobrega. Allà no se solia anar als refugis, com sí que s'havia de fer a Palamós quan sonaven les sirenes, i des de Palamós "hi havia gent que venia a dormir al poble per por dels atacs nocturns", afegeix. Malgrat tot, va viure un bombardeig en directe: "Un dia era al cinema a Palamós quan el poble va ser bombardejat. En caure la primera bomba vaig fugir", explica. I ho té molt clar: "Es pot tenir més o menys feina, es pot tenir més o menys diners, però viure una guerra... Això no havia d'haver passat mai. Si no ho vius, no ho pots explicar. He vist cremar banderes de diversos colors i he viscut en una època en què es van matar alguns dels religiosos del col·legi la Salle, on jo estudiava. Tot això marca", diu.
Del primer atac al municipi, el del vaixell facciós Canarias, explica que "la gent deia que havia de venir al port un vaixell rus, i resulta que va venir aquest". I, sobre l'objectiu dels més de trenta atacs que va viure Palamós, apunta que "bàsicament venien pel moll, buscant tocar vaixells, moltes vegades de nit". Una altra cosa que no oblida és el soroll que feien els avions bombarders. "De lluny ja els senties, amb el soroll que feien!", relata. "De nit, passaven sobre el poble, tiraven unes bangales per identificar l'objectiu, i llançaven les bombes. Van matar algunes persones", afegeix.
Recorda un dels refugis de Palamós "era una claveguera que travessava tot el poble des de la zona del moll i fins al Pedró. Allà la gent estava segura", diu. I explica que coneix un dels pescadors a qui el Canarias es va endur a Mallorca: "Era un noi de la meva edat". Amb atacs o sense, relata, la gent intentava fer una vida normal: S'havia de treballar, s'havia de viure, s'anava al refugi quan sonava la sirena i després a seguir amb el que s'estava fent", conclou.
Port
Cap Gros
La Fosca
Punta del Molí
Carretera direcció Palafrugell
Sant Antoni de Calonge
Av. de la Llibertat
Zones per a la ubicació. La part del port, avui força ampliada, va ser la protagonista de les agressions que va viure Palamós durant la Guerra Civil, però no on hi va haver més morts.
