El 35% de conflictes atesos pel servei de Mediació són de convivència veïnal

ANNA TARRÉS
La població de Palafrugell ha respost molt positivament i ha demostrat confiança en el servei municipal de Mediació i Convivència local. I és que els resultats obtinguts d'un balanç de dos anys de funcionament poden qualificar-se de notable. Amb les dades a la mà, al llarg de vint-i-quatre mesos han estat unes 400 persones les que han decidit resoldre els seus conflictes per una via pacífica i lluny de les dependències judicials. La professionalitat del personal queda més que demostrada amb el total de casos gestionats que han acabat amb un acord entre les parts implicades, més d'un 80%.
"El servei funciona molt bé, sobretot perquè el fa qui està preparat per fer-ho, com ho demostren els resultats", va afirmar l'alcalde local, Lluís Medir. Aquest argument va acompanyar-lo una explicació del que passava abans d'aquest servei al municipi i que no era l'adequat: "Abans tots aquests temes passaven pels polítics, érem nosaltres els que rebíem els ciutadans perquè un es queixava amb les obres que havia fet el veí i no hi estava d'acord", va ampliar Medir a tall d'exemple.
El servei va néixer el dia 1 d'abril de 2007 i, després de 9 mesos de vida, ja s'havien atès 44 casos. Els resultats de dos anys de treball han elevat aquesta xifra als 138 casos dels quals, la gran majoria, (83%) han estat resolts de manera satisfactòria arribant a un acord entre les dues parts oposades. Només un 17% no han finalitzat amb acord, una xifra molt reduïda si es té en compte que unes 400 persones han requerit l'assessorament de la mediació.
A dia d'avui, ja es pot afirmar amb tota seguretat que el servei "s'està consolidant", tal i com va fer el mateix alcald, qui considera que després d'aquesta etapa experimental ja és hora d'ampliar l'oferta. "Encara és massa d'hora per posar dates, però s'està contemplant la possibilitat de realitzar algun tipus d'actuació per ampliar el servei", va explicar Medir.
La majoria dels casos que s'han hagut de resoldre pertanyen a conflictes de convivència veïnal (35,5%) i, en segon lloc, representant-ne la quarta part del total, els provinents de malestar urbanístic i de construcció.

Pioners a la província
Tot i que Palafrugell va ser la localitat pionera de les comarques gironines en experimentar aquesta oferta municipal, ja existien d'altres poblacions catalanes que tenien en funcionament el servei de mediació. "L'origen de la proposta és de fa 3 o 4 anys. Va ser a partir de l'àrea de Benestar Social que va saber d'una altra població que els estava donant resultats", va explicar Medir. Aquesta localitat era la de Sant Pere de Ribes, que amb el seu exemple l'equip de Govern de Palafrugell (Entesa,PSC i ERC) va considerar que "valia la pena provar-ho", va assegurar Medir.
A dia d'avui, el Centre de Mediació i Convivència de Palafrugell compta amb un equip principal pluridisciplinar, format per un advocat, un psicòleg i un administratiu amb tots els coneixement,s recursos i contactes al seu avast per tal de desenvolupar la seva tasca de consellers municipals. I és que la seva tasca, tal i com es va explicar des de l'Ajuntament és la de reunir les dues parts implicades per intentar consensuar una solució; però en cap cas ells la busquen, sinó que són els afectats els que han de trobar-la.
El funcionament d'aquest servei s'inicia amb la complimentació d'una sol·licitud on s'exposa el problema que té la part afectada juntament amb les seves dades i contacte. La tasca dels mediadors és la de contactar amb la segona part i si aquest accepta buscar una reunió per arribar a un acord. que pot arribar de seguida o al cap de diverses trobades, ja que són els implicats els que decideixen i marquen el tempo dels diàlegs.

Direccionar els casos
La majoria dels casos que s'inicia una resolució per via de la mediació es conclouen per la mateixa. Ara bé, algunes de les sol·licituds han d'acabar derivant-se i resolent-se per via judicial. De fet, tal i com va explicar Medir, molts dels casos que s'originen en la mediació també "han estat una derivació des de la via administrativa, perquè el problema que de vegades una persona ens proposava quan venia a l'àrea d'urbanisme no es podia resoldre per aquesta via".
En aquesta línia, l'alcalde va explicar que tot i que saber l'afluència de persones que demanaran aquest servei és impossible, a mesura que la gent conegui i sàpiga el funcionament del servei la xifra "s'estabilitzarà". Ara bé, si la Mediació i el Jutjat de Pau han de realitzar funcions de descàrrega de la via judicial, tal i com explicar en d'altres ocasions, hi ha d'altres tasques que pot fer el Govern per treure també càrrega a la mediació. Com a tall d'exemple l'alcalde va exposar la gestió del Pla de Barris.