L´àncora d´es vano

L'autor reflexiona sobre les obres realitzades al monument de la roca d'Es Vano i critica que no s'hagi deixat condicionada de manera que no es notés el retoc

FRANCESC XAVIER ROTLLAN Ja deu fer un any o més vaig escriure un articulet per posar de manifest el deplorable estat del monument que hi ha a la roca d'Es Vano (junt a Sa Caleta, pels que no són d'aquí) en què es commemora l'estrena de l'Òpera Marina i s'honora els seus autors, Camprodón i Arrieta. L'àncora s'havia anat rovellant i desgastant pel pas del temps i les cadenes eren arrencades.
Avui m'he fixat que el monument en qüestió ha estat "restaurat". I ho poso entre cometes perquè si bé s'han aparedat les cadenes que ja no estan "pengim-penjam", s'ha fet una curiosa tasca amb l'àncora que ho presideix tot plegat. Com veurà el visitant si no es creu la foto adjunta, l'han "apanyat" fent-li unes pues noves i l'han soldat no sé si pel sistema d'al·logen, si amb plom, estany, o com sigui, però el cas és que una peça que no ha de servir per anar "en mar" sinó per fer bonic i recordar una època, necessitava i mereixia que després de l'afegit se li donés una aparença de vell, propi de l'època que pretén representar, sigui gastant la superfície amb àcid, pintant-la, etc.
No crec que digui gaire de bo en pro de l'esforç que està fent Lloret per conservar la seva cultura i les seves tradicions de mostrar al visitant que els lloretencs som uns grans soldadors del nostre temps.
També fa temps, van unir l'àncora recuperada pels "Morets", que és al passeig, amb la seva cadena mitjançant una brida de plàstic, d'aquestes que fan servir els lampistes. No sé si va ser arran d'un altre article meu o el que sigui, que al cap de temps es va substituir i se li va soldar una argolla de ferro, però d'aquest de les obres, que n'anomenen "mallasso". En fi...
Com dirien els vells de l'època del meu avi, un cop més ens han fotut un "pegat en un banc".