Dissabte canvis de color

RAMON IGLESIAS Felip Puig anuncia que quan CiU torni a governar (un horitzó que ara mateix no sembla massa inabastable i no precisament per mèrits de la coalició) fulminarà les prohibicions que ha impulsat el tripartit.

Es pot estar en total desacord amb mesures com ara l´obligació d´informar de la seva condició a un nen adoptat. Es pot estar en contra de les limitacions de velocitat en algunes vies. També podem ser contraris a l´obligació de treure el gos a pasturar cada dia. I sobretot podem abominar de que converteixin el ciutadà en un sospitós habitual, en un presumpte irresponsable permanent i en un sancionat de per vida. Però el que no es pot anunciar és que quan un governi derogarà d´una tacada una gran quantitat de normes del govern anterior.

Les administracions democràtiques no poden ser joguines al servei de les ideologies polítiques que obliguin el ciutadà a canvis constants i sobtats en funció del color del govern.

Diumenge ocupació

El càlcul de l´ocupació dels hotels, càmpings, apartaments i restaurants de les comarques de Girona, s´ha convertit en una absurda manera de viure preocupat per l'estadística. Ens hem acostumat a disposar de dades a cada pont, aqüeducte o mes de vacances. Aquestes dades serveixen, en principi, per fer un retrat de com discorre una economia domèstica excessivament depenent del turisme.

He observat que les dades oficials (desconec en realitat quines són les dades oficials perquè tothom les dóna diferents) no coincideixen mai amb la percepció que un pugui tenir quan es passeja pel territori. Diu el conseller Huguet que aquesta Setmana Santa a la muntanya han salvat el cop, però no a la costa degut al mal temps i no a la crisi. En canvi no he escoltat cap empresari que no estigui francament preocupat, ja que per norma la Setmana Santa és el baròmetre de la temporada d´estiu.

Dilluns una dècada d´estafes

La crisi econòmica està desemmascarant a tota aquelles empreses i comerços que durant una dècada han estat estafant al client, usuari, ciutadà... Agafant el diari veus anuncis de sofàs rebaixats a meitat de preu. T´acostes a un concessionari de cotxes i només per dir hola et rebaixen 2.000 euros. Entres a un supermercat hi ha més ofertes que mai. Les botigues d´electrònica venen aparells de TV a un 70% menys. Les operadores telefòniques regalen tarifes planes.

Tot plegat són proves irrefutables dels motius que ens han portat a patir aquesta situació.

Dimarts profanant rahola

El grup municipal d´ERC a Girona ha fet un mal servei a la figura de Carles Rahola, l´intel·lectual assassinat fa 70 anys pels colpistes del dictador Franco. ERC ha intentat utilitzar, de forma irresponsable, una figura justament reivindicada enguany a través d'iniciatives sorgides de l´anomenada societat civil. Esquerra ha volgut utilitzar Rahola per contraposar-lo a la corona espanyola. I si un tret han destacat aquells que han estudiat o aprofundit en la figura del literat i historiador crivellat a les tàpies del cementiri, és la seva absència d´esperit de confrontació gratuïta.

La proposta d´ERC al ple de l´Ajuntament perquè la Fundació Príncep de Girona es digui Fundació Carles Rahola és d´un oportunisme polític vulgar i injustament danyós per a la figura del suposadament homenatjat. Sobretot perquè pot provocar que hi hagi sectors que interioritzin a Rahola com un icona d´allò que mai ha estat ni representat. Les seves reflexions i inquietuds pertanyen a altres temps i a altres contextos.

Moltíssima gent es podria implicar en la creació de la Fundació Carles Rahola, que es podria dedicar a la memòria històrica, a la concòrdia... o qualsevol altra objectiu elevat. Però mai aprofitar la seva figura per erosionar una altra iniciativa ja en marxa que desagrada a ERC, contra la qual poden lluitar sense necessitat de pertorbar memòries.

Rahola és patrimoni de tota la societat gironina. Qualsevol intent de profanació de la seva figura ha de ser contestada amb un: treu les teves mans del seu damunt!

Dimecres ja no cola

Estic disposat a reconèixer el meu error si finalment no es compleix el pronòstic que faré. El conseller Nadal va anunciar fa uns dies que la Generalitat s´ha decantat per la variant sud de la Bisbal. Avui un partit del tripartit, IC, ha sortit a la grenya per desautoritzar-lo. Els ecosocialistes mantenen que fins que no es resolgui l´estudi d´impacte ambiental de l´obra, no hi pot haver pronunciament oficial del Govern. En realitat IC es decanta per l´opció nord de la variant en considerar-la menys agressiva.

Aquí va el pronòstic: la variant s´acabarà fent pel sud -per on diu Nadal- i IC de nou s´haurà d´acabar empassant voluntats. Ja ho va fer amb Bracons i amb la MAT.

IC ha exhaurit el crèdit de les desavinences teatralitzades. O obté una victòria contra el seu soci algun dia o desapareixerà definitivament la seva aureola de consciència verda del Govern.

Dijous dalí en percentatges

La fundació Gala-Dalí elabora cada any una memòria que, a banda de ser de col·leccionista, és molt interessant. Sobretot l´enquesta que fan entre els visitants (873.479 el 2008) del museu de Figueres. És molt reveladora en molts aspectes, com ara la poca contribució que fa l´aeroport de Girona al Teatre-Museu. Només un 7% de visitants diuen que han arribat procedents d´aquest aeroport, pel 35% que visiten el museu i que han entrar a Catalunya a través del de Barcelona. També és curiós que només el 10% dels visitants siguin catalans (el mateix percentatge que els de la resta d´Espanya). Quasi similar -un 8%- que els que provenen d´Amèrica del Nord i dels Països Baixos.

Desxifrar el significat d´aquests percentatges seria temerari. En canvi n´hi ha un que és demolidor i diu molt poc a favor de la capacitat de Figueres per fer rendir el sublim llegat dalinià: resulta que només s´allotgen a Figueres el 7% dels visitants. El 34% estan en hotels de la Costa Brava, el 30% a Barcelona i un 3% de turistes s´allotgen a Girona.

Divendres monitor pervertit

Els pares que van patir les reiterades reformes educatives van arribar a la lògica conclusió i pacte, juntament amb les administracions, que la responsabilitat de l´educació i de l´ensenyament dels seus fills a les escoles públiques, havia de ser compartida entre ells i els ensenyants.

La forta implicació de les AMPA en el funcionament de les escoles és el resultat d´aquella conclusió que, en massa casos, ha acabat essent un parany pels pares. Un exemple clar el trobem avui en el cas del monitor proxeneta de l´escola Cassià Costal de Girona. El Suprem ha acabat carregant a l´associació de pares la responsabilitat civil subsidiària de les accions del monitor pervertit, Salvador Jofre. No només estem parlant dels diners, que entenc que els pagarà una asseguradora, sinó que la decisió del Suprem representa una condemna moral contra una gent