´Haurien d´estar asseguts a primera fila de la classe´

ROSER REYNER | GIRONA
Alejandra Álvarez va decidir-se a impulsar la creació de TDAH Girona quan a la seva filla li van diagnosticar el trastorn i va adonar-se que a la demarcació no disposava d'un lloc concret on adreçar-se per obtenir informació i suport.

¿Què ha canviat des del diagnòstic del trastorn?
Renyava la meva filla per tot el que feia. Ara prioritzo què és important i què no. Ara no li dic que tregui els peus del sofà, i ara deixo que s'aixequi trenta vegades a l'hora de dinar, coses que segurament un altre pare no permetria a un fill sense TDAH. També ella ha canviat, havia estat sempre molt activa, creativa i carinyosa, però haver estat tant de temps renyant-la li ha fet baixar l'autoestima. Però treballem per intentar que tot vagi bé.
¿Quines són les principals mancances amb què es troben?
Primer, cal ajudar més els nens. I després, sensibilitzar tothom. A les escoles, són nens que haurien d'estar asseguts a primera fila i controlats pels mestres. Fora de l'escola, tots els nens que pateixen TDA haurien de poder fer un treball pedagògic gratuït, o subvencionat. I els pares haurien de poder trobar-se en grups d'ajuda mútua, per poder compartir experiències i sentir-se compresos.
En això treballaran?
Sí, aquestes deu famílies que som ara, ens sentim molt més bé quan ens posem a parlar. És molt important que tinguem suport. El trastorn genera conflictes de parella, per exemple perquè l'un li diu una cosa i l'altre li'n diu una altra. Si un nen "normal" et fa una rebequeria un cop per setmana, aquests te'n fan tres cada dia. Buscarem finançament per poder ajudar els infants, joves i el seu entorn, i difondrem informació sobre la malaltia.