Els monuments de figueres dedicats a personatges distingits

El cronista oficial de la ciutat recorda les peces arquitectòniques i artístiques que s'han erigit a la ciutat en homenatge a personalitats. La primera va ser l'any 1918 dedicada a Narcís Monturiol i van haver de passar quaranta anys per fer-ne una altra, que fou la d'en Pep Ventura

JOSEP MARIA BERNILS Fins l'any 1918 a Figueres no hi havia cap monument dedicat als seus personatges distingits. En aquest any es va erigir el dedicat a Narcís Monturiol. Després hagueren de passar quaranta anys per fer-ne un altra, que fou el d'en Pep Ventura.
El monument a Narcís Monturiol es va iniciar amb una subscripció popular que va ser insuficient i ja no se'n tornà a parlar fins el 1918. Aleshores es va construir el monument a la Rambla. Inicialment s'havia pensat a fer-lo a la plaça de la Palmera, però al final es va elegir la part baixa de la Rambla. L'Ajuntament va anunciar un concurs públic que fou adjudicat a l'arquitecte municipal Ricard Giralt Casadesus i a l'escultor Enric Casanovas. Es va inaugurar el dia 3 de maig d'aquest any i el cost de la obra es va finançar amb donatius i festivals. Al concurs s'hi va presentar un  altre projecte de l'arquitecte figuerenc Pelai Martínez. La crònica de la premsa explicava que el dia de la inauguració l'aspecte de la placeta era sensacional, amb tot els balcons i finestres de les cases de l'entorn amb domassos.
El segon monument fou a Pep Ventura. En el 1920 ja es va parlar de construir-li un monument però no fou fins el 1928 quan es va organitzar un festival sardanístic al Parc Bosc municipal per recollir diners, encara que la recaptació no va ser suficient. Aleshores van passar una sèrie d'anys, fins que en el 1965, en formar-se l'entitat Foment del Sardana Pep Ventura, es va proposar formalment construir el monument i després de pensar en diversos llocs, com eren el Parc Bosc municipal, la part alta de la Rambla i la plaça del Sol, al final es va decidir bastir-lo a la plaça de la Palmera. El monument és de l'arquitecte Pelai Martínez, el bust de l'escultor Llorenç Cairó i el plafó ceràmic de l'artista Joaquim  Bech de Careda. El monument fou inaugurat l'11 de maig del 1972.
Un altre monument és de la Tramuntana, a la Pujada del Castell, a la cruïlla del carrers Tramuntana i mossèn Cinto Verdaguer. Va ser un homenatge que es va rendir a l'escultor local Llorenç Cairó i Sánchiz. És una estàtua d'una dona caminant contra el vent. Curiosament, tot just acabat l'acte de la inauguració, el dia 3 de maig del 1975, va començar a bufar una forta tramuntana que obligà a baixar les veles dels circs i pistes de cotxes.
Amb motiu de la inauguració del Museu Dalí també és van bastir diversos monuments. Un és el dit de l'àtom, que està situat en forma de corona sobre l'antiga font pública de la plaça Gala Dalí i representa un àtom gegant. Un altre és  De Wolf Vostell, a la mateixa plaça i està format per catorze televisors coronats amb el cap d'una dona amb antenes. És obra de l'alemany Wolf Vostel, l'any 1978. Segueix un d'homenatge a Newton, que és una figura daliniana amb forats al cap i al pit, situat al replà de l'escala de baixada de la plaça Gala Dalí al carrer de La Jonquera. En una mà deixa caure una poma. Un altre és el de l'homenatge a Maissonier, dedicat a l'esmentat pintor amb motiu de l'exposició al Centre Pompidou de París, en el 1979. És una estàtua posada sobre una columna feta de pneumàtics  de tractors a la mateixa plaça.
També en figura  un altre dedicat a Francesc Pujol, al capdamunt del carrer de Sant Pere, davant l'entrada al Museu Dalí. És un homenatge a l'esmentat filòsof i el peu és una gran soca d'olivera, d'on sorgeix la imatge d'un pensador assegut i coronat amb un ou daurat. Finalment hi ha el dit Xiprer al final del  carrer Nou. És metàl·lic i disposa d'un brollador d'aigua. És obra d'Oscar Tusquets.
Altres monuments són: El dedicat al rei  Jaume I i al poeta Ramon Muntaner amb dos pedestals de pedra a la plaça del Dr. Ernest Vila, com a homenatge al monarca que l'any 1267 va concedir la Carta de Poblament a la Figueres i la va convertir en vila reial. A la plaça de la Palmera, i amb motiu dels setanta-cinc anys de la creació a Figueres per un grup de viatjants de l'Agrupació Mútua del Comerç i de la indústria, es va alçar un grup escultòric de Carles Collet, que representa la solidaritat. A la rotonda del carrer Sud i carretera de Roses, hi ha el pedestal de Josep Ministral, que està feta de planxes de ferro, té deu metres d'altura i està envoltada de fils de  ferro que es mouen d'acord amb el vent de bufa. En el clos de fires, a l'encreuament amb el carrer de Ricard Giralt, hi ha un altre pedestal de Ramon Pujolboira, que té una alçada de sis metres i representa una columna grega amb blocs de ferro forjat rovellat sotmesa també a l'acció de la tramuntana.
A la rotonda Sud amb el carrer Verge de Montserrat hi ha una estàtua dita La nit i el dia, de Daniel Lleixa i és una columna en forma de cremallera. A la mateixa zona, a la rotonda Sud amb la carretera del Far, hi ha el monument dit Beta, de l'artista Ricard Anson, que és una columna de ferro oxidat que aguanta una gran peça cúbica. Finalment al final de la ronda sud, tocant a la carretera de Roses, al mig de la rotonda del camp de futbol, hi ha el Miratge empordanès, de l'artista Lluís Roura, que té una alçada de nou metres i és un mosaic amb el paisatge empordanès des del Puig Rom al Montgrí.
Altres monòlits són: el dedicat a Anselm Clavé, de la Societat Coral Erato, a la plaça Triangular, amb un bust de l'escultor Artur Novoa. Un altre a l'avinguda Marignane i carrer Tramuntana, obra de Rosa Serra i que representa una dona descansant. El dedicat a Josep Pla, davant el carrer  del Forn Nou, obra de Josep Ministral. El del general Alvàrez de Castro, al capdamunt de la pujada del castell, que fou inaugurat pel rei Alfons XIII l'any 1924. Hi ha un obelix de Vila Reial, de l'enginyer figuerenc Frederic Macau, que està a la confluència de la nova travessia de la carretera Nacional II amb l'antiga del carrer de la Jonquera. El pedestal del mestre Pere Bruguera, sobre una columna de pedra a la plaça Josep Terradelles, que fou un homenatge dels seus exalumnes de l'acadèmia. És obra d'Artur Novoa. El monòlit als donants de sang, a l'hospital de Figueres,  que fou una ofrena dels donants de sang, obra d'Eduard Bartolí. Plafó a la plaça d'Ordis obra d'Ansón, Lleixà, Ministral, Pujolboira i Roura. La de la dona treballadora, en el barri del Poble Nou, obra de Sandra Genis. La figura a la solidaritat, dedicada a les víctimes del règim dictatorial, obra de Miquel. El monòlit del Parc Bosch erigit el 1918, com a homenatge als promotors del parc i que és obra de Marià Pujolà, Josep Pitchot i Joaquim Cusí. En el jardí de la presó, del carrer de Sant Pau, hi ha una figura humana metàl·lica confeccionada per un grup d'interns d'aquell centre. L'estàtua del Quixot, sota el porxo de la societat Coral Erato, a la plaça Triangular, obra de Josep Ocheda. El del monument  a Lluís Companys a la plaça del mateix nom a la zona de Cendrassos, que es un volum rectangular, disseny de Pep Canaleta. Tot seguit trobem Arran de l'aire, a la vorera de la plaça de l'Escorxador, obra de Riera i Aragó  i, finalment, la del pintor figuerenc Ramon Reig, que es obra de Ció Abellí, a la plaça El·líptica.