La família assaltada a Vidreres pensa que els lladres es van equivocar de casa

VIDRERES | DDG "Però vostè no és espanyol?", van preguntar els lladres a Michel Kpuffer, una de les víctimes de l'assalt a una casa del Mas Flassià de Vidreres dimarts de matinada. "No, sóc francès", va respondre l'home. La família -pare, mare i dues filles adolescents??- van ser sorpresos en plena nit per tres lladres armats amb una escopeta i un ganivet de cuina que "ens demanaven una cosa que no existeix": la caixa forta, on estaven segurs de trobar un milió d'euros d'una transferència relacionada amb els negocis de Kpuffer; que és consultor i es dedica a asessorar sobre temes legals vinculats amb assegurances. "No tenim caixa forta, no vaig rebre cap transferència. Jo crec que els van informar malament", va explicar Kpuffer, que va apuntar la possibilitat que els lladres -que parlaven entre ells en una llengua de l'Est i a les víctimes en castellà i italià- s'equivoquessin de casa.

La hipòtesi de la confusió podria no ser desgavellada, tot i que els Mossos d'Esquadra adverteixen que la investigació no es decanta de cap costat. Davant la casa dels Kpuffer es va trobar dimarts a mig matí un paper escrit a mà, al qual ha tingut accés Diari de Girona, on hi havia dues adreces: la de la casa assaltada i la d'una altra del residencial. Però el número que correspon a aquest altre domicili, segons va comprovar ahir aquest diari, no existeix o almenys no és visible en cap façana. Els números correlatius a l'adreça del paper estan, efectivament, ocupats per residents de nacionalitat espanyola.

Els lladres -tres encaputxats- van lligar la família amb cinta americana i els van amenaçar de mort si no els mostraven la caixa forta. Els increpaven dient que si tenien dos cotxes luxosos havien de tenir diners; Kpuffer va oferir-los les claus però no les van agafar. Van regirar els armaris i, finalment, després de retenir, amenaçar i colpejar el pare i la mare -a les noies només les van lligar- durant una hora van arreplegar els diners que hi havia a la casa, "els diners que es tenen per si cal comprar res a les nenes; com a molt eren 1.000 euros", un grapat de joies i van marxar. Kpuffer va sentir el motor d'un cotxe -un motor de benzina, no dièsel- que estava aparcat lluny. Ara, diuen, romandran a la casa però es compraran un gos "amb bones dents".