El tren de la costa

PEP ALUM tots el grups de la Comissió de Foment del Senat han aprovat per unanimitat la moció que CiU ha presentat com a alternativa al projecte del Govern espanyol pel desdoblament de rodalies entre Blanes i Arenys de Mar. Un projecte que ha de millorar la connexió ferroviària entre Barcelona, el Maresme i la Selva. Una infrastructura, i més concretament el tram Mataró-Barcelona, que va ésser pionera a l'Estat espanyol.
La línia de la costa, al mateix temps que durant dècades ha proporcionat transport públic més o menys ràpid i eficaç a una enorme quantitat de ciutadans de la superpoblada franja litoral del nord de Barcelona, ha suposat també un enorme handicap per l'ordenament urbanístic dels pobles costaners del Maresme. Una veritable barrera que, separant platges, ports, passeigs marítims, etc i nuclis urbans, ha propiciat un paisatge i una estètica, sovint, lamentables. I quelcom més: la difícil i complicada convivència dels habitants de tots aquests pobles amb una ancestral vocació marinera i mediterrània.
Sigui soterrant les vies, sigui amb un traçat alternatiu terra endins, ha arribat l'hora de canviar tot això. De canviar-ho a consciència. De canviar-ho com pertoca fer-ho al segle XXI. D'evitar pedaços i destinar-hi la inversió que faci falta per donar una sortida digna i generosa al mar a un reguitzell de pobles que el creixement d'aquests anys gairebé ha fet que es toquin l'un amb l'altre. Si amb aquest tema no som capaços de generar un bel·ligerant consens, deixant que un cop més les insolidàries i gasives decisions dels governs de Madrid i la tebiesa reivindicativa dels governs catalans perpetrin un nou greuge a la normalització de les infraestructures catalanes, val més que pleguem i ens ho fem mirar.
"Corre niña ven al tren o marchará" cantaven Els Sirex, fa uns anys, en una adaptació de la cançó Train keep a rollin de l'americà Johnny Burnette que ells van titular El tren de la costa.
Posats a deixar-nos portar per la nostàlgia, potser ha arribat l'hora dels Fórmula V i el seu "María Isabel, vamos a la playa, calienta el sol", però, sense haver de travessar les vies.