Els antics gremis a Figueres creats a partir del segle XVII

La capital altempordanesa té un caràcter comercial que es remunta molts anys enrere. Els historiadors parlen del temps dels grecs quan el lli de la comarca era molt apreciat, però no se'n troben dades concretes fins l'edat mitjana. El comerç va anar evolucionant i es van començar a crear gremis.

JOSEP MARIA BERNILS Del caràcter comercial dels figuerencs es podrien buscar dades molt enrera. Els historiadors parlen que en temps dels grecs, en el segle VIII aC, el lli de la comarca empordanesa era molt apreciat per les dames gregues per la seva diàfana blancor, a causa de les aigües calcàries de la zona. Abundaven especialment a la zona baixa de la futura població de Figueres per on ara hi ha el barri de l'Aigueta, i les transaccions mercantils amb els indígenes d'aquesta zona ja devien ser força importants.
Però hem d'entrar a l'edat mitja per trobar dades concretes. Fou després de la concessió de la Carta de Poblament que va atorgar el rei Jaume I l'any 1267 i la convertir en vila reial, quan l'activitat comercial va prendre un gran impuls. Ho demostra el fet que de vint caps de casa (uns cent habitants) que tenia la vila en aquest any es va passar a cent cinc (unes cinc-centes persones) un segle després. Era un creixement que s'havia mostrat en l'eixampla del clos urbà (des de la d'avui plaça Ajuntament fins al carrer Ampla), s'hi havia obert un hospital, es formà una primera corporació municipal que elegia dos o tres cònsols per ajudar el batlle, fou construïda l'església gòtica de Sant Pere i s'havia instituït en el 1302 el primer benefici eclesiàstic sota el patronatge de la Santa Creu.
El desenvolupament urbà de la vila era manifest i l'increment del nombre d'obrers va proporcionar la creació de confraries. Segons el Llibre dels Privilegis de la Vila de Fiueres va ser el rei Alfons qui va concedir el 18 de setembre de 1419 el privilegi a la Universitat de la vila de Figueres per tal de poder tenir una confraria de paraires, la qual, segons el decret, "tindria tanta autoritat com la que tenia la de Girona". Era una germandat que agrupava tots els obrers que es dedicaven al ram de teixir, blanquers i assaonadors, ja fos de llana, cànem o lli. Tenien per patró Sant Bartomeu.
Fou el mateix any que va ser concedida la Fira de la Santa Creu, pel dia 3 de maig i que s'havia de convertir en la festa tradicional de la vila i la més important de la comarca. Aquí, per un dia, es reunien a Figueres els pagesos dels pobles de les rodalies per vendre en el mercat tot tipus de bestiar i mercaderies. En aquell temps, en el dia del mercat, els venedors de productes alimentaris feien la parada a l'entorn de la plaça de l'Ajuntament i els de la roba, a la part baixa de la Rambla.
El nombre de mercaders i obrers de diferents oficis va anar en augment i a inicis del segle disset es van començar crear diveross gremis per atendre i defensar els seus interessos, ja que s'havien obert moltes botiques i tallers laborals. Així consta que, a part dels paraires, esmentats anteriorment, el 1648 ja hi havia una altra confraria de pagesos i ferrers sota l'advocació de Sant Ferriol; el 1664 la dels sastres i adroguers que tenien per patró a Sant Anthim i Sant Climent; el 1960 la de fusters, sota la protecció de Sant Josep; el 1691 la dels bracers, amb dedicació a la Santa Creu i a Santa Magdalena; els paletes i mestres d'obres amb devoció a Sant Antoni; els serrallers amb Sant Eloi i d'altres que s'anaren formant més tard.

Banderes dels gremis
Cada gremi disposava d'una bandera que la tenien dipositada a l'església parroquial de Sant Pere. Les normes de cada agrupació imposaven una gran moralitat i establien l'ajut, els socors i l'assistència mèdica a cadascun dels afiliats quan estaven malalts o tenien problemes. En cas de defunció tots els seus companys deixaven aquell dia la feina i assistien al seu enterrament. En aquella època l'ofici, generalment, passava de pares a fills. En els casos de fills que volien millorar la posició econòmica i tenir un ofici, els pares confiaven l'aprenentatge del menor a un mestre d'ofici, a la casa del qual anava a viure i els pares els pagaven les despeses de la manutenció i l'ensenyament. Aquests gremis antics, que tenien també caràcter mutualista, van perdurar. L'últim d'aquella època va ser la Unió Gremial de Figueres, de la qual es guarden uns pocs documents, que em va lliurar l'amic Narcís Oliveres, i que procedeixen del seu avi polític, Jaume Navarra, que tenia una botiga al carrer de Girona.
El llibre de caixa d'aquesta mutualitat, que encara es guarda, s'inicià el 30 de juliol del 1922. Hi havia 90 socis, dels quals 12 pagaven la quota de primera, que eren 6 pessetes al mes; 35 de segona, amb una quota de 4 pessetes i finalment 23 de tercera, amb un pagament de 2 pessetes.
El president era Fèlix Jaume Gelart, que tenia una fonera al carrer de Sant Simó i un negoci de ferreteria a la Rambla, que encara avui porten els seus néts. El comptador era Pijoan, el tresorer, Lluís Massot i l'advocat, Josep Sans, el qual cobrava 600 pessetes a l'any pel seu assessorament jurídic. El 1930 aquesta Unió Gremial va fer un préstec de 5.000 pessetes a la Mútua Figuerenca d'Accidents de Treballs, que les va retornar el 9 de juliol del mateix any. Segons dates del 1931 el gremi pagava 1.750 pessetes a l'any a l'Ajuntament pel concert de l'any. El 1936 en esclatar la Guerra Civil hi havia 229 socis de primera classe i 389 de segona i en desfer-se el gremi el 1939 al final de la Guerra Civil eren cent socis de 1a i cent seixanta-dos de 2a. Aquesta Unió Gremial es va extingir el desembre del 1955. Disposava de dues làmines de deute al 4% amortitzable per un valor de 9.886,45 pessetes i cupons no cobrats del 1937 al 1955 que sumaven 7.107,20 pessetes. En total era un valor de 16.993,65 pessetes, que es va acordar donar-lo a entitats benèfiques locals i es va repartir en tres parts de 5.664,55 pessetes a l'hospital de Caritat, a l'asil Vilallonga i al col·legi de Sant Vicenç de Paül. Els va lliurar Jaume Navarra, com a extresorer de l'extingida Unió Gremial.
Un cop acabada la Guerra Civil el 1939, la ciutat va tardar a refer-se dels estralls d'aquell terrible conflicte. Es va mantenir, especialment, el gremi de paletes que celebraven la festa el dia 13 de juny amb una missa l'església de Sant Antoni, al carrer del Col·legi, però el que va ressorgir amb més resò fou el dels metal·lúrgics, que era una festa compartida per tota la població, a causa del gran nombre d'obrers que hi figuraven. Tenien per patró Sant Eloi, la celebraven el dia 1 de desembre amb actes religiosos, esportius, cívics, sessions de cine, audicions de sardanes i grans balls a les societats.
En aquells anys l'ofici de metal·lúrgic era el que disposava de més personal de la població, ja que algunes empreses tenien fins a tres-cents treballadors. Hi havia les fàbriques de bicicletes dels germans Gimbernat (aleshores la segona productora d'Espanya) i la dels socis Riera i Juanola, ambdues al final del carrer Nou, les foneries d'en Fita (la més gran de la província) als carrers Méndez Núñez i Vilallonga, i d'en Ferrer al carrer del Rentador, la fàbrica de màquines de batre de l'avellana (també la segona d'Espanya) al carrer de Colom i una gran quantitat de tallers mecànics. Amb el pas dels anys l'activitat va anar disminuint i, avui, de totes les indústriques esmentades, només segueix en plena activitat la societat Riera i Juanola. Les altres han passat a la història.