diumenge DIETARI

RAMON IGLESIAS Dissabte Rècord a la muntanya
En el context de crisi generalitzada hi ha un sector que ha tancat la seva millor temporada econòmica de la seva història: l'esquí. Unes 900.000 persones han passat per les estacions del Pirineu gironí, i han esmicolat tots els rècords passats. La gran quantitat de neu que hi ha hagut durant sis mesos ho ha fet possible.
No és que la crisi econòmica no els afecti, sinó que aquest sector arrossegava deu anys de crisi aguda a causa de la falta de matèria primera que, finalment, ha arribat caiguda del cel en un moment inoportú per a moltes butxaques però molt oportú per a les empreses que gestionen les pistes, després d'anys de fer grans inversions amb amortitzacions impossibles.

Diumenge Tractors
La Generalitat s'ha fet enrere, en part, en aixecar la prohibició de circular tractors per la C-65 entre la pujada de l'Alou i Santa Cristina. En canvi, manté vigents les restriccions entre Vidreres i Llagostera. En el context de la societat veloç que patim, els tractors són una molèstia per a aquells automobilistes que tenen pressa i que perden els nervis quan no troben lloc per avançar-los. No hauríem d'oblidar mai, però, que els tractors formen part de l'arrel rural de les comarques de Girona i que ja hi eren molt abans de les actuals riuades de cotxes impacients.
Em sembla poc valenta una administració que s'atreveix amb un col·lectiu agrari en declivi i, en canvi, no és capaç de regular la circulació dels camions (aquests sí que són empipadors i perillosos) obligant-los a ocupar un sol carril en el cas de les vies desdoblades, forçant-los a circular prioritàriament per l'autopista o prohibint-los circular els diumenges, com fan a la veïna França.

Dilluns 1 poble, 1 polígon
A les comarques de Girona hi ha 355 polígons industrials. Es diu aviat. Si totes les parcel·les estiguessin ocupades, segurament ens convertiríem en el país que té el metre quadrat més productiu del planeta. El cas és que hi ha 1.922 parcel·les sense ocupar, segons les dades que recull un web de la Diputació.
La política de polígons industrials a Catalunya impulsada pels governs de CiU, i acceptada pels governs del tripartit, és segons reconeixen tots en privat, un error monumental. És insostenible que cada poble disposi d'un polígon petit, poc eficient i desocupat, en lloc de crear polígons grans, mancomunats per diferents municipis, i competitius.

Dimarts Carta a un mosso
Apreciat Mosso d'Esquadra, reconec que no serviria per fer la teva feina. Moltes vegades t'he criticat després d'observar la teva feresa, d'escoltar bategar el teu cor accelerat, de veure com sues adrenalina i en comprovar com d'intranquil·la tens la porra. Però avui he certificat que, si t'ho proposes, pots seguir els camins de Siddhartha.
Avui dimarts actuaves amb una trentena de companys uniformats a la plaça de Catalunya de Girona. T'havien encarregat posar-te al mig de dues manifestacions antagòniques per fer de mur humà. Una manifestació reclamava el dret a la vida com a eufemisme per no anomenar-se antiavortistes. L'altra reclama el dret a avortar com a eufemisme d'anar en contra dels altres. Un manifestació sense l'altra provocaria la invisibilitat de totes dues. La possibilitat d'un gec d'hòsties garanteix presència periodística.
En el bàndol antiavortista hi ha molts nens (que carai hi foten?), alguna faldilla i sabates model Opus, un parell de prenyades orgulloses de la seva panxa i més d'un provocador sabedor que, sense rivals, els altaveus emmudeixen. Els altres són els habituals: Els antisistema indígenes (el rabiüt comando Pórtules), que serveix per protestar contra la guerra, contra qui s'oposa a l'avortament, contra la castració del mosquit tigre o a favor de subvencionar l'afaitat de la dona barbuda del circ. Com tu saps molt bé, mosso d'esquadra, en realitat busquen el cos a cos amb tu. Intenten disparar la teva adrenalina i aconseguir un rendible bony al cap per poder-lo exhibir davant totes les càmeres. Avui, amic mosso, he vist com et posaven pancartes al nas, com t'insultaven a cinc centímetres de la cara, com et provocaven... Avui he entès finalment com de difícil és fer la teva feina sense dedicar gaires hores al ioga.

Dimecres La teranyina de Gamesa
Gamesa està fent una feina silenciosa i lenta per teixir la futura teranyina de molins eòlics a l'Alt Empordà. Alguns municipis ja han anunciat que acceptarien acollir dos aerogeneradors cadascun, amb la finalitat que, entre tots, conformin una central eòlica escampada per tot el territori.
L'anunci de rectificació que ha fet avui l'ajuntament de la capital de comarca és un impuls important per aquest projecte. L'alcalde de Figueres, Santi Vila, ha dit que accepten participar a la teranyina energètica de Gamesa si en lloc d'instal·lar els molins a Vilatenim, els planten al costat del corredor d'infraestructures al costat de l'AP-7.
Dijous Síndrome d'Estocolm
El 10 de juny els metres i professors tornaran a fer vaga per protestar contra la nova llei d'educació i contra la gestió del conseller Maragall. La vaga és un dret que té tothom, encara que uns l'exerceixen més perquè tenen el privilegi de no jugar-se la feina. No obstant això, tres jornades de vaga en un sol curs escolar ens dóna sobrades mostres de poca solvència negociadora i de falta de capacitat per entendre's, tant des de la conselleria, com des de la comunitat d'ensenyants. Independentment de la vaga, hi ha un element més preocupant des del meu punt de vista: la instrumentalització que alguns docents -no tots- fan de la seva posició quan expliquen en hores lectives als alumnes els motius de la mobilització de manera absolutament tendenciosa. Em consta de nens que arriben a casa amb síndrome d'Estocolm i amb el coco rosegat... i això és jugar brut.

Divendres Eliminar l'odi
L'atac d'alguns aficionats barcelonistes a la penya madridista de Figueres és un clar exemple del que mai hauria de ser la rivalitat esportiva. Entre altres coses perquè aquests fets hauries de ser considerats delinqüència. La rivalitat entre el Barça i el Madrid forma part d'aquest negoci anomenat futbol. Si no existís difícilment hauríem vist aquests dies les mostres de passió terapèutica als carrers de cadascun dels pobles i ciutats de Catalunya. I difícilment es mourien aquestes xifres econòmiques de vertigen. Però una cosa és fer proclames antimadridistes i desitjar que els blancs perdin jugant a les boles, i una cosa ben diferent és passar a l'atac encegat i el vandalisme... A l'odi en definitiva.