EolicCat recomana construir parcs eòlics a la badia de Roses, on no està permès

ROSES | A.S./EFE
L'associació EolicCat, patronal dels parcs eòlics a Catalunya, considera la badia de Roses i el delta de l'Ebre com les zones que tenen més possibilitats d'acollir instal·lacions d'aerogeneradors. Curiosament, en el Mapa Eòlic Marí aprovat el mes d'abril passat pel Govern espanyol, aquestes dues parts del litoral català estan considerades precisament "zona d'exclusió", i alliberades per tant de futures instal·lacions eòliques.
No sembla que les opinions d'EolicCat respecte d'on col·locar parcs eòlics tinguin gaires possibilitats de prosperar, tenint en compte que el mapa eòlic que prohibeix fer-ho a la badia de Roses i al delta de l'Ebre va ser aprovat pels ministeris de Medi Ambient, de Medi Rural i Marí, i d'Indústria, Turisme i Comerç. Aquest mapa eòlic marí defineix les zones aptes per instal·lar els futurs parcs sobre el mar, prop del 3% de la superfície del litoral espanyol, que evita els espais naturals protegits o d'interès turístic, i que inclou zones que no entorpiran el trànsit de vaixells i l'activitat pesquera. En canvi, tret de la badia de Roses i el cap de Creus, tota la resta de la Costa Brava està exposada als interessos dels promotors que vulguin ubicar-hi algun parc eòlic marí, sense que EolicCat hi faci referència.
De tota manera, Ramon Carbonell, president d'EolicCat, entitat que representa la pràctica totalitat de les empreses del sector en aquesta comunitat, afirmava ahir en una entrevista a Efe, que el mapa eòlic, del qual dependran les autoritzacions, té una definició "relativament baixa", i les zones de Catalunya amb més possibilitats per acollir els aerogeneradors són punts de la badia de Roses i el delta de l'Ebre.
Carbonell va explicar també que Espanya és la tercera potència del món en energia eòlica, amb 17.000 megawatts instal·lats, només superada pels EUA i Alemanya, no compta en l'actualitat amb cap parc marí, que proliferen en països com Dinamarca o el Regne Unit.
El principal problema amb el qual es troba el desenvolupament dels parcs marins en el Mediterrani és l'escassa plataforma continental, que provoca que a dos quilòmetres de la costa hi hagi profunditats de centenars de metres, que dificulta ancorar amb seguretat els aerogeneradors, ja que a partir de 30 metres de fons els costos es disparen.
Carbonell confia que només petits grups locals conservacionistes s'oposin als parcs. A més, creu que per a les confraries de pescadors pot ser una oportunitat, ja que, en un moment en el qual la política comunitària està reduint aquesta activitat, els treballadors del sector poden compatibilitzar el seu ofici amb el manteniment dels aerogeneradors marins: "és una oportunitat, no una amenaça".
Quant al temor que expressin alguns municipis turístics si finalment els molins es veuen des de la costa, el president d'EolicCat va posar l'exemple d'un país "tan avançat" com Dinamarca que fa "apologia" d'aquesta energia, com demostra que una cooperativa hagi instal·lat a Copenhaguen, al costat de La Sireneta, uns aerogeneradors "presents en qualsevol foto" dels turistes.
Carbonell recalca que si el Govern vol que aquest tipus de parcs col·laborin a aconseguir l'objectiu que el 20% de l'energia que es consumeixi al país sigui renovable, haurà de donar-li un impuls.
Espanya té instal·lats ja 17.000 megawatts d'energia eòlica i, per complir els objectius del 2020, haurà d'arribar als 40.000, i gran part haurà de procedir de l'eòlica marina. "La major intervenció que pot fer l'Estat és una llei de renovables, que donaria una estabilitat definitiva i assentaria el lideratge mundial de les empreses espanyoles com Acciona, Iberdrola, Gamesa o Ecotecnia", va afirmar.
Així mateix, Carbonell apunta que qui aconsegueixi desenvolupar la tecnologia de l'aerogenerador flotant, que no necessiti estar ancorat i amb uns costos assequibles, "tocarà el futur, perquè és l'accés a una gran quantitat d'energia gratuïta i no contaminant".