Expulsen del país un veí de Sant Joan de les Abadesses jutjat per terrorisme islàmic

SANT JOAN DE LES ABADESSES | E.PADILLA
Hi ha ordres d'expulsar-lo de l'Estat espanyol mentre que la seva família considera que no es pot aplicar la llei d'estrangeria a una persona que està tramitant la renovació del permís de residència. Però no es tracta d'un "sense papers" qualsevol, sinó d'Abdelbarie Dahane, un home de 37 anys i de nacionalitat marroquina que ha estat jutjat -i absolt, després de dos anys de presó preventiva i gairebé dos més de llibertat vigilada amb obligació de presentar-se periòdicament als jutjats i la prohibició de sortir del país- per pertinença a una cèdula de suport al terrorisme islàmic. Des que va sortir en llibertat vivia amb els seus germans a Sant Joan de les Abadesses, a la Garrotxa.
Se'l va detenir a Santa Coloma de Gramanet el 15 de juny de 2005, en el marc de la publicitada Operació Tigris. Després de dos anys de presó preventiva i dos més de llibertat vigilada, ha estat definitivament absolt aquesta setmana. Tres dies després de conèixer la sentència, Dahane ja s'estava al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca, a Barcelona. Després de nou anys d'estada a l'Estat se li aplicaran els termes de la llei d'estrangeria, ja que ara mateix té caducat el permís de residència, i se l'expulsarà al Marroc.
El Cos de Policia Nacional (CNP) el va començar a buscar dimecres, un dia després de la publicació de la sentència. Quan se'l va localitzar, se li va comunicar que quedava detingut per vulnerar la llei d'estrangeria, ja que ara per ara no té permís legal per estar-se al país. Divendres al matí va passar a disposició judicial a Ripoll i allà la jutgessa va adonar-se que no es tractava d'un cas qualsevol. Va demanar a Madrid la sentència de la secció segona de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, però divendres a Madrid era festa: sant Isidre. La sentència no va arribar i divendres mateix Dahane era conduït al CIE, explica un dels seus germans, Jamal Dahane.
"Se'l volen treure de sobre. No es pot detenir una persona que pot acreditar amb un resguard que té en tramitació la renovació del permís de residència. És una injustícia", lamentava el seu germà, que el va acollir a casa seva després de pagar la fiança perquè sortís de presó -6.000 euros. Un cop al carrer, Dahane va treballar en una empresa de Torelló i actualment està cobrant l'atur. Aquests termes, considera el seu germà, són prou per demostrar que ha residit de manera regularitzada a l'Estat.
Des de feia temps, l'home, que fa nou anys que viu a Catalunya, intentava adquirir el permís de residència permanent a través d'una demostració d'arrelament. Però una de les condicions perquè Interior autoritzi aquests permisos és no tenir antecedents penals, i a Dahane se li va denegar la sol·licitud una setmana abans que comencés el judici, que va començar el febrer. El germà d'Abdelbarie explica que a Càrites els van ajudar a tramitar els papers, i també a fer el recurs quan la sol·licitud va ser denegada. El recurs no s'ha resolt i la conclusió de la família és que, simplement, el Ministeri d'Interior vol fora de l'Estat el seu germà i ha enviat els responsables en afers d'estrangeria, la Policia Nacional, "sense cap paper a les mans, només havent donat una ordre per una trucada de telèfon". "Ell mateix no vol viure aquí, però no el poden fer fora d'aquesta manera. Això no passaria amb un ciutadà d'un altre país, un francès o un italià; els seus països li donarien suport", explica Jamal Dahane, que ahir a la tarda anava a visitar Abdelbarie al CIE de la Zona Franca.

Sentència polèmica
Als detinguts en l'Operació Tigris se'ls va atribuir complicitat amb els terroristes de l'11-M i relacions amb Al-Qaida a l'Iraq. Però la sentència ha estat foc d'encenalls, ja que dels setze processats només se n'han condemnat quatre i encara a penes menors. Dahane, que va ser processat acusat de gestionar les finances del grup, va resultar absolt. La fiscalia ha criticat durament la investigació per part d'alguns dels jutges més reputats de l'Audiència -Baltasar Garzón i Fernando Grande-Marlaska- perquè algunes proves s'han hagut d'invalidar per defectes de forma.