´L´Empordà ha d´aprendre de la Garrotxa a l´hora de cuidar el paisatge´

Biòleg. Continua vinculat al que fins ara era la Fundació Territori i Paisatge però, mentrestant, continua fent projectes per a altres entitats i administracions com la Diputació de Girona. A través de l'empresa Solucions i Gestió de Fauna i Natura, Saavedra també col·labora amb campanyes de gestió de fauna urbana o senyalització del medi natural.

DÍDAC MORENO FIGUERES La temporada d'estornells ha estat la més tranquil·la dels darrers anys?
Com que ja fa dos o tres anys que no hi ha estornells al parc Bosc de Figueres, això sembla que sigui el més normal del món. Però això no vol dir que els ocells ho segueixin intentant i aquesta temporada hem tingut un problema notable els mesos de novembre i desembre. I no només ho hem patit al parc Bosc. Hem detectat que, a Figueres, alguns dies hi havia vols de més de 50.000 estornells intentant venir a dormir a la ciutat. Nosaltres érem allà per fer-los fora i els resultats han estat positius.
La plaga d'estornells s'ha desplaçat a altres punts de la comarca?
A l'Escala, aquest any, han tingut molts problemes. Tenen pinedes urbanes, que són un objectiu dels estornells. Fa molts anys que diem que la solució seria intentar crear les condicions perquè un punt de la comarca es convertís en el dormitori dels estornells a la comarca. Però per poder ?executar un projecte d'aquest tipus cal que les administracions es posin d'acord i, de moment, no ho han fet.
Els mètodes que han utilitzat per fer fugir els estornells han estat els habituals?
Bàsicament hem utilitzat elements sonors i una pistola làser. Algun dia també hem fet servir petards. Amb vista al futur tenim clar que haurem d'introduir altres elements perquè enguany hem detectat que hi ha grups d'estonells que ja coneixen les nostres mesures. Això és com la lluita de Tom i Jerry, t'has d'anar adaptant contínuament.
En altres municipis s'han interessat per la seva tasca?
Amb els estornells hem fet una campanya a Girona i ara estem treballant a Palamós i Mataró. També estem tractant la problemàtica dels gavians.
Amb la perspectiva que li dóna no estar al peu del canó de la lluita per la defensa del territori, com valora la situació actual?
S'ha perdut una oportunitat única per intentar ordenar totes les infraestructures que ja es veien a venir. L'administració ha fallat. L'Empordà esta pagant el peatge, sempre ha estat un lloc de pas. Això està provocant que, en els darrers anys, ens estiguin projectant al nostre territori tot tipus d'infraestructures. Molt sovint els estudis previs que s'han fet deien una cosa i, finalment, se n'ha fet una altra. Ens han venut la moto i no ens l'han venuda més perquè ha existit una oposició ciutadana contudent com, per exemple, en el cas de Pont de Molins. Cal dir però, que, valorant-ho amb perspectiva, difícilment podíem aconseguir que no es fessin perquè les pressions són massa importants per a una comarca petita com és l'Alt Empordà. A més a més, un altre agreujant és el fet que totes les infraestructures ens han arribat ?gairebé al mateix temps. Davant l'actual situació ara és el moment d'intentar salvar els mobles.
Quins haurien de ser ara els cavalls de batalla?
S'està lluitant i encara es pot frenar la construcció de grans polígons industrials, alguns aspectes que estableix el Pla Director del Sistema Urbà de Figueres que, en aquest cas, preveu uns creixements urbanístics desorbitats que, per sort, s'estan aturant perquè no hi ha demanda. Si continués la demanda de fa dos anys ara tindríem moltes més zones urbanitzades. Encara hem de donar gràcies a la crisi! Però queda clar que els projectes no s'haurien d'aturar perquè la gent es queda sense feina.
Però poca cosa es pot fer si el Pla del Sistema Urbà de Figueres ja està aprovat.
Crec que en temes urbanístics i de polígons industrials encara es pot fer alguna cosa. Pel que fa al TAV o a la MAT ja hem fet tard.
Per on passa el futur de l'Empordà?
En primer lloc cal exigir-nos que una cosa és protegir el territori sobre el paper i l'altra, molt diferent, gestionar-lo. L'Empordà encara és a temps de mantenir els espais i, sobretot, gestionar-los. A la comarca tenim tres parcs naturals on la gestió i la inversió és insuficient. En aquesta línia estem treballant amb en Jordi Sargatal en el que nosaltres anomenem el Pla B de l'Empordà. Simplement es tracta de fer un pla alternatiu perquè, tenim clar que com anem fins ara no hi ha futur. La comarca s'ha de reinventar en tots àmbits: turístic, agrícola... Hem de repensar de quina manera volem tirar aquest Empordà que ens han imposat però intentant treure el màxim benefici possible de tot plegat. Queda clar que si volem tirar endavant entre tots plegats hem de reinventar l'Empordà.
Quin tipus d'accions inclou aquest Pla B?
Una de les idees que estem treballant passa perquè el paisatge que ens queda estigui ben conservat. Tenim moltes zones que no són urbanitzables però que estan fetes un fàstic. A l'Empordà hem d'aprendre molt, per exemple, de la Garrotxa pel que fa a tenir cura del paisatge.