ISABEL RUIZ I MARGALEF
Els grups polítics de Palamós, Palafrugell, Mont-ras i Calonge ens vàrem reunir el 5 de març amb l'objectiu de definir una línia d'acció comuna de tots els grups amb relació al projecte de la futura reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues.
La reserva pretén que l'explotació pesquera del calador de les illes Formigues arribi a ser sostenible. Per aconseguir-ho s'establiran dues zones de protecció: una reserva integral on l'accés estarà restringit i estarà prohibida tota activitat, tant la pesquera com la submarinista o de navegació, i un zona de reserva on els usos professionals i recreatius estaran limitats.
Aquestes prohibicions i limitacions en una franja que pot anar de Palafrugell fins a Calonge són les que han generat molta preocupació en el sector que es dedica a les activitats nàutiques i turístiques perquè no hi ha cap tipus d'informació per part de les administracions sobre quina serà l'extensió d'aquesta reserva ni quins usos estaran permesos en aquesta zona.
A finals del 2006 la Confraria de Palamós va fer una consulta al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació sobre una reserva a les illes Formigues d'unes 350 hectàrees. Ara, tres anys després estem parlant d'una superfície que pot rondar les 3.500 hectàrees (deu vegades més), però que podria ser més gran (arribant fins a Sant Feliu) perquè encara no està delimitada la seva superfície.
Pel que fa als usos, també hi haurà limitacions, però no sabem quines; i aquestes restriccions tindran per objecte no només la pesca artesanal -que és la que es vol protegir- sinó totes les activitats nàutiques: submarinistes d'apnea o amb ampolles, pesca d'esbarjo des de terra i des de mar, ancoratge i velocitat d'embarcacions, transport de mercaderies, regates...
Vagi per endavant que Convergència i Unió a Palamós, com la resta de forces polítiques dels municipis afectats estem d'acord amb la necessitat de preservar el patrimoni mediambiental de la zona.
Però no entenem l'actitud de l'alcaldessa de Palamós. La senyora Ferrés ha declinat tota responsabilitat dient que no tenia informació suficient perquè era una iniciativa de la Confraria -per cert, l'única entitat que ha donat informació- i qui ho ha de resoldre és el Ministeri. Si la senyora alcaldessa no disposa d'informació, si no se sent responsable perquè el projecte no ha estat iniciativa seva i si no se sent competent perquè ho és Madrid, com pot afirmar sense embuts que el projecte serà "molt bo per a Palamós"? I la Generalitat, no té res a dir-hi?
Per una banda, a partir del 2007 des del Museu de la Pesca s'ha apostat fort per la reserva, per l'altra, l'àrea de Promoció Econòmica de Palamós no és capaç de quantificar ni de forma aproximada quin és l'impacte d'aquesta reserva. Més encara, és incapaç de posicionar-se sobre el tema amb dades i arguments. Així doncs, com es prenen les decisions des de l'Ajuntament per afirmar que el projecte és bo?
Per això, en la reunió dels quatre municipis, com a portaveu de CiU, a banda de fer constar la meva queixa per l'absoluta manca d'informació, vaig instar els responsables municipals a comptar en tot moment amb el parer i la participació de totes les entitats que fan ús de litoral, no només amb la Confraria. Perquè si bé és cert que el sector pesquer s'ha de reconvertir i s'han d'establir mesures de protecció del sector -això és innegable i molt necessari- cal fer-ho respectant en tot moment tots els interessos en joc. Hem de pensar que si el sector pesquer artesanal factura uns 3 milions d'euros anuals només el sector de la immersió en factura uns 13.
Per tot això, vaig proposar que fossin les cambres de comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols les encarregades de fer els estudis pertinents i l'anàlisi de les diferents alternatives que es podrien plantejar. Malauradament, i malgrat que en el darrer any les àrees de Medi Ambient i Promoció Econòmica municipals no han estat capaces d'aportar cap dada ni cap llum sobre la qüestió que es planteja, finalment es va acordar que serien aquestes les qui durien a terme un estudi socioeconòmic per tenir alternativa al que es plantegés des de Madrid.
El Fòrum té dret a saber si les restriccions afectaran el seu negoci, sobretot en èpoques de crisi com l'actual. Això els permetrà contractar personal o invertir en instal·lacions o productes. La manca d'informació genera desconfiança i la iniciativa econòmica es retrau. Però també els ciutadans hem de saber com es prenen les decisions que ens afecten a tots. Cal doncs facilitar el més elemental: informació i dret de participació en la determinació dels usos d'una reserva que, encara que adreçada al sector pesquer artesanal, afecta directament altres sectors de la nostra economia.