CARLES TORRAMADÉ
El cas de la treballadora de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Judith Albertí, que va ser acomiadada per dir a l'alcalde, Pere Albó (PSC), que feia una "cacicada" en el seu trasllat de lloc de feina, segueix cremant cartutxos. I tots són favorables a Albertí. La tercera sentència, i darrera de moment, ha tornat a donar la raó a la treballadora ja que, si bé ha desestimat les pretensions de les dues parts, ha ratificat íntegrament el veredicte del Jutjat Social número 1 de Girona, que declara nul l'acomiadament. Aquesta darrera sentència -de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya-, a més, insinua que la treballadora tenia raó en les seves crítiques a Albó, ja que diu: "No es tracta d'unes injúries i calúmnies llançades gratuïtament amb ànim d'injuriar o calumniar, sinó d'uns excessos en la defensa davant d'una actuació de l'alcaldia amb aparença d'arbitrarietat".
El cas es remunta a finals del 2007, quan Albertí va ser traslladada del lloc que havia guanyat a través d'oposició al teatre de Sant Feliu. La treballadora hi va al·legar assegurant que la decisió era una "cacicada" i una "imposició arbitrària" de l'alcalde, que buscava "donar a una altra persona, protegida o amiga de l'alcalde, la plaça que la signant -Albertí- ocupa", entre altres elements que els responsables polítics de l'Ajuntament van considerar una falta molt greu i la van acomiadar.
El Jutjat Social 1 de Girona va estimar que s'havien vulnerat els drets de la treballadora i va declarar nul l'acomiadament. Les dues parts van recórrer, però s'han desestimat les seves demandes, amb la sentència dictada el dia 6 de maig passat.
Resolució sense fonament
El que sí que diu la sentència és que l'acomiadament d'Albertí, defensada pel lletrat Ramon Llorente, és exagerada: "En el present cas no existeix en l'al·legada falta molt greu per haver qualificat en document públic -les al·legacions- la conducta de l'alcalde de cacicada, caciquil, corrupta, prevaricadora i arbitrària. El que va succeir és d'explicació molt més senzilla que la rebuscada fonamentació recollida en l'expedient disciplinari. En efecte, les paraules utilitzades per l'actora -Albertí- són reprotxables i poden ser constitutives d'una falta de respecte sancionada de forma adequada però, en cap cas, amb acomiadament perquè, davant d'una resolució administrativa mancada totalment de fonamentació, a l'actora no li quedava cap altra possibilitat que la d'impugnar-la citant el que va entendre que eren els verdaders motius que encobrien una actuació no justificada".
La sentència del TSJC conclou que "totes les expressions incorrectes utilitzades per l'actora, en el context en què van ser exposades, poden resumir-se en el que s'entén per un ús indegut de l'autoritat, arbitrarietat administrativa prohibida per la llei o, en l'expressió popular, de cacicada". Per això, reitera el document, el que va dir Albertí a les al·legacions no és una falta molt greu "com ha estat considerat" per part de l'Ajuntament.