urbanisme a figueres

L'articulista qüestiona les decisions de l'Ajuntament respecte al creixement a l'Horta Capella i el vial de ronda Nord

FRANCESC CANET La Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU) ha frenat la proposta urbanística relativa a la Ronda Nord aprovada pel plenari del dia 7 de maig amb els vots de l'equip pel govern de l'Ajuntament de Figueres. La pretensió de CiU, PSC i IC-V presentava un parell d'elements molt polèmics: d'una banda, la densitat d'habitatges; de l'altra, l'afectació sobre dues finques particulars, una de les quals alberga el telescopi de la Societat Astronòmica.
Per més que el govern minimitzi l'abast de la decisió de la Comissió Territorial d'Urbanisme i insisteixi a tornar a presentar el projecte (modificat, és clar!), penso que la decisió de la CTU posa en relleu actituds com a mínim discutibles del govern de l'Ajuntament de Figueres en el legítim exercici de les competències urbanístiques. En el cas de l'edificabilitat, la insistència a optar per densitats elevades ve de lluny (des d'ERC no ens hem cansat de mostrar el nostre desacord, per la incidència negativa en el model de ciutat) i fa l'efecte que respon a interessos concrets, de promotors probablement. De fet, el director general de la CTU ha explicat que l'increment d'edificabilitat i la densitat no respon a un "interès públic" i ha proposat baixar de 66 habitatges per hectàrea a uns 50. Més clar, l'aigua: la invitació a reflexionar (i rectificar) sembla evident.
Quant al segon element de controvèrsia, l'alineació d'un vial intern que afectava dos habitatges actualment existents (un d'ells, el que acull el telescopi de la Societat Astronòmica) exemplifica una praxis equivocada, al meu entendre (altres interpretacions més esbiaixades prefereixo descartar-les). No em toca valorar aquí les denúncies del president de l'entitat, en relació amb mentides i enganys del govern figuerenc durant els mesos de tramitació; però sí afirmo que el govern de Figueres, amb una gestió eficaç, assenyada i possibilista de la qüestió, havia d'haver-se estalviat el rebuig de la Comissió Territorial d'Urbanisme i havia d'haver evitat el mal tràngol als propietaris dels habitatges i a la Societat Astronòmica (paradoxalment, aquest 2009 ha estat declarat "any internacional de l'Astronomia"... i Figueres ostenta la capitalitat de la cultura catalana). Podria adduir moltes raons, però em quedo amb una: des del primer moment, per les al·legacions presentades, el govern tenia al seu abast una proposta alternativa que permetia conciliar la necessitat de la ronda Nord amb les demanades dels afectats. Aquesta proposta alternativa procedia d'un arquitecte (Lluís Gratacós) que fa anys ha anat demostrant la solvència del seu laboratori d'idees. Només cal recordar el sentit comú i eficiència de les solucions que ha anat proposant a les administracions per pal·liar repercussions negatives (agressions, a vegades) al territori derivades d'infraestructures de competència diversa (municipal, autonòmica, estatal).
La necessitat de conjugar interessos generals amb particulars a l'hora de dibuixar solucions urbanístiques requereix tacte, sensibilitat, diàleg, sentit comú, transparència, coherència, sentit de l'oportunitat, etc. Alguna cosa, o moltes, han fallat en la tramitació quan la Comissió Territorial d'Urbanisme sentencia que "es podia haver optat per una altra alineació del vial". Es podia dibuixar d'una altra manera ... però no s'ha volgut fer o no s'ha cregut oportú. Aquest és el moll de l'os del problema. I resulta difícil d'entendre, francament. Entre altres coses, perquè tots els que coneixem físicament la ciutat i el seu entorn i tots els que som conscients de la dificultat de subsistir de les entitats culturals que es mouen sense ànim de lucre... tenim l'obligació moral i política de ser radicals, d'anar fins a les arrels, en la recerca de l'equilibri entre els interessos generals i els més particulars. A vegades no és possible la conciliació, però en moltes ocasions sí. I en aquest assumpte, tinc la convicció que era possible... però algú ho ha impedit. La solució podia haver-se generat a Figueres, en el plenari municipal, fruit del diàleg i el consens, però lamentablement ha hagut de venir imposada des de Girona. Esperem que tot plegat convidi a la reflexió i s'extreguin les lliçons oportunes per al futur immediat. No oblidem que l'última revisió general de la planificació urbanística de Figueres ha superat ja els 25 anys.