El Govern va proposar instal·lar una àrea de radiocomunicació on hi havia l´antena il·legal

DOS ANYS DES DE L'ENDERROCDos veïns d'Amer van estar lluitant durant més de set anys perquè es desmuntés una antena de telefonia que es va instal·lar il·legalment l'any 2000. Ara, dos anys després de l'enderroc, la Generalitat ha proposat que en el mateix lloc on es va erigir la il·legal s'hi pugui fer una àrea programada per instal·lacions de radiocomunicació (APIR) que doni servei de televisió, telefonia mòbil i ràdio.

E.BATLLE Un dels temes més polèmics que recorda la població d'Amer els darrers anys és la controvèrsia que va envoltar la construcció d'una antena de telefonia mòbil, que Retevisión va instal·lar al municipi l'any 2000, a la zona de la costa de Santa Brígida. Una torre que es va col·locar sense cap mena de permís i en uns terrenys, a més, qualificats de sòl rústic. Malgrat tot això, l'empresa, sense esperar cap vistiplau de l'administració, la va instal·lar.
Nou anys més tard -tot i que no ha prosperat-, la Generalitat va proposar a l'Ajuntament que en aquest mateix indret s'hi instal·lés un altre tipus de sistema de telecomunicacions; en concret, una àrea de radiocomunicació que hauria de donar servei en un futur, si és necessari, de cobertura de televisió, telefonia mòbil i ràdio a la població. Aquesta proposta del Govern va agafar per sorpresa l'Ajuntament d'Amer fa uns mesos, curiosament el mateix que va aconseguir per acord municipal que s'enderroqués finalment l'antena il·legal. Davant de tot això, el consistori va decidir presentar al·legacions a un projecte que no sols proposava aquesta "incongruència" -segons assegura l'alcalde d'Amer, Xavier Targa (ERC)-, sinó que també donava una segona possible localització d'aquesta APIR (àrea programada per instal·lacions de radiocomunicació), que es trobava situada fora del terme municipal d'Amer, en territori de les Planes d'Hostoles (Garrotxa), a la sortida d'Amer en direcció Olot.
Aquestes dues opcions són les que duen l'alcalde d'Amer a considerar que la situació "ha de ser un error de la Generalitat, que no té actualitzats els registres d'instal·lacions d'aquest tipus", ja que en aquests dos llocs on es preveia ubicar l'àrea de radiocomunicació "hi ha o hi havia una antena de telefonia".
Per tot això, l'Ajuntament va presentar les al·legacions i, finalment, ha estat la tercera opció proposada pel Govern la que s'ha elegit per ubicar-hi, si és necessari, una APIR. Aquesta es troba a la zona coneguda com la Berenguera i és on, precisament, actualment hi ha el repetidor que capta els senyals de televisió que s'emeten des del cim del Rocacorba.

Set anys d'espera
La història de l'antena il·legal va durar set anys. En concret, al 2000 dos veïns van denunciar la situació d'il·legalitat i no va ser fins al 2004 que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar que calia desmuntar l'antena de telefonia de Retevisión, en considerar que no diposava de cap llicència i es trobava en sòl rústic, en terrenys d'un dels regidors de l'equip del govern d'aquell moment i en temps del llavors alcalde Joan Güell. Un batlle i Ajuntament que, a canvi de deixar construir l'antena, havien de cobrar uns 9.000 euros fruit del contracte que s'havia signat entre l'alcalde, el llogater i el propietari dels terrenys, el regidor d'Urbanisme. Tot i això, no va ser fins al 2007 que la baluerna d'uns 30 metres no es va desmantellar, malgrat que ja no emetia des de mitjans de l'any 2006.