Portbou homenatja les 100.000 persones que es van exiliar pel coll dels Balitres

PORTBOU | GEMMA TUBERT "Va ser un exili terrible perquè va ser molt llarg". Amb aquestes paraules recordava una de les persones que van protagonitzar l'èxode més gran que ha viscut mai Catalunya i un dels primers que va patir Europa. El municipi fronterer de Portbou va retre ahir un emotiu homenatge a les més de 100.000 persones que l'any 1939 van emprendre el camí de l'exili pel coll dels Balitres per tornar anys després o no fer-ho mai més.
El Memorial Democràtic va organitzar un tren simbòlic per commemorar els 70 anys de l'èxode refent el trajecte Barcelona-Portbou amb 260 membres de diverses entitats i personalitats del món polític. Al coll dels Balitres van inaugurar un memorial de l'exili, una exposició permanent que recordarà per sempre el pas dels milers de persones cap a França.
Aplaudiments però també tristesa i, fins i tot, llàgrimes van fer acte de presència ahir al municipi de Portbou en l'acte homenatge als exiliats. Més de 260 persones van assistir a la jornada, que també va comptar amb valuosos testimonis que van viure la tragèdia. La majoria d'ells coincidien a dir que estaven molt contents que s'hagués dut a terme un esdeveniment d'aquestes característiques, però que "arriba tard perquè molts dels que ho van viure no han pogut arribar a veure el que hem fet avui (per ahir)". El tren, que va sortir a les 8 i 25 minuts del matí de l'estació de França de Barcelona, va arribar a Portbou abans de dos quarts d'onze. L'objectiu: refer el camí que l'any 39 milers de persones van haver de fer a contracor. Uns 270 passatgers, una desena dels quals eren testimonis que van patir l'exili en la seva pròpia pell, mentre que la resta eren membres d'entitats de recuperació de la memòria democràtica. Un cop a Portbou, alguns dels participants van emprendre a peu el camí fins al coll dels Balitres i la resta ho van fer a través d'autobusos. Allà els esperava l'exposició permanent que recordarà per sempre més la seva experiència.
L'alcalde del municipi, Antoni Vega (PSC), va destacar la importància de l'homenatge i va recordar que "70 anys després de tot això encara hi ha molta gent a tot el món que ha de marxar de casa seva". El conseller d'Interior, Joan Saura, va insistir en el gran nombre de persones que van haver d'emprendre el camí cap a l'exili, entre les quals -va dir- hi havia el seu avi. Amb tot, Saura va dir que es faran més de 30 senyalitzacions a disset municipis de la comarca, entre els quals hi ha aquest.

Fred i desconcert
"Recordo molt poca cosa. Que anava agafat del meu pare, que només pensava a poder descansar i treure'm aquella fred de sobre", explica Amadeo Gracia, exiliat pel coll d'Ares el febrer del 39 amb només quatre anys. "La meva mare estava embarassada de mi quan va emprendre el camí de l'exili i allà ens van separar del meu pare. No l'he conegut mai, vam rebre correspondència seva fins a l'any 49, quan jo tenia deu anys. Sabem que va anar al camp d'Argelers", recorda Elias López. Aquestes són algunes de les persones que van viure l'exili en pròpia pell. Només alguns dels milers de testimonis que el pas dels anys no ha pogut esborrar de les seves ments les tragèdies particulars que van experimentar. L'acte també va comptar amb el testimoni oral de la Montserrat Julio (de qui es pot llegir l'entrevista a baix) que va cridar emocionada: "Som els supervivents i hem guanyat la guerra".
L'argentina Susana Azquinezer va cloure la commemoració amb un espectacle de poesia i música en la qual va narrar la història de dos personatges que intentaven plasmar el que la guerra i l'exili van fer a tantes i tantes persones "mentre una Espanya empentava l'altra". La música de Lluís Llach i altres cançons reivindicatives, així com desenes de banderes republicanes van formar part, també, de la imatge que ahir presentava el coll dels Balitres, que ara recordarà per sempre els seus noms.