La compatibilitat, cosa d´unes proteïnes de la superfície cel·lular

R.R.B. | GIRONA
Com indica la Guia del donant, la medul·la òssia és un teixit indispensable per poder viure, és on es fabriquen les cèl·lules de la sang i del sistema immunitari. En concret, hi resideixen les cèl·lules mare (o progenitors hematopoètics), que són capaces de produir totes les cèl·lules de la sang: glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes.

Malalties
Una producció excessiva, insuficient o anòmala d'un determinat tipus de cèl·lules derivades de les cèl·lules mare és causa d'una bona colla de malalties que moltes vegades requereixen el trasplantament de medul·la òssia per la seva curació, ja que permet substituir les cèl·lules defectuoses per altres de normals d'un donant sa.

El procediment per ser donant
Els trasplantaments poden ser de medul·la òssia (punció a l'os), de sang perifèrica (extracció de sang durant unes hores, amb un tractament previ per estimular la producció de cèl·ules mare) o de sang de cordó umibilical, donat per uns pares en néixer el seu fill. En el cas de les leucèmies, el doctor Ramon Guàrdia de l'ICO Girona explica que en un 99% dels casos ja no cal punxar l'os, sinó que el donant (ja sigui un germà o una persona aliena a la família, si hi ha compatiblitat) se sotmet a un tractament inicial i després a una extracció de sang. Tot plegat per a la salut comporta efectes similars als d'una grip. "Un procés que es fa diàriament i que és segur", diu el doctor.
Donants
Per fer un trasplantament, cal un donant compatible, cosa que vol dir que les cèl·lules d'un i de l'altre són tan semblants (pel que fa a unes proteïnes de la seva superfície, anomenades HLA) que poden conviure indefinidament en el receptor. La probabilitat que un germà sigui compatible amb un altre és del 25% i la d'un familiar del 5%. Quan un malalt requereix un trasplantament que no té un donant compatible entre els seus familiars, l'única opció de curació és trobar un donant voluntari no emparentat que sigui compatible.

Registres voluntaris
Per possibilitar la localització d'aquests donants s'han creat registres de donants voluntaris en tot els països desenvolupats. A Espanya hi ha el Redmo. Pot ser donant tota persona amb bona salut entre els 18 i els 55 anys que accepti: facilitar les seves dades bàsiques, que se li extregui sang per estudiar les seves característiques i que tot plegat quedi registrat per si mai se'l necessita. Per a més informació: www.fcarreras.org.