Un condemnat per matar l´amo d´un bar a Olot inculpa des de la presó un excunyat

GIRONA | MARC ROVIRA Que a la presó es té molt temps per pensar no és cap misteri. Tres anys i mig ha passat entre reixes Miguel Angel Vallejo, l'home que va ser condemnat per haver matat l'amo del bar Oasis d'Olot, Manuel Gordillo, i haver-se emportat del local un grapat de monedes i uns dècims de loteria. Vallejo, que en el judici va admetre haver estat a l'Oasis la matinada del crim i haver-se barallat amb la víctima, va negar sempre ser l'autor de la mort del bàrman i insistia que l'autèntic assassí hauria entrat al local més tard que ell. Mai va donar cap pista sobre l'identitat d'aquest personatge misteriós però ara diu haver meditat molt sobre el que va passar aquella nit i ha enviat una carta a la Fiscalia explicant detalls que havia preferit mantenir ocults. La clau de volta de tot plegat està en l'aparició en escena d'un home que havia quedat al marge del crim, el germà de l'ex-xicota de Vallejo. I és que el condemnat ha revelat per escrit que aquest excunyat, de nom Unai, va ser el veritable autor material de la mort de Gordillo. La Fiscalia ja ha mogut fitxa per contrastar la veracitat del nou relat.

A mitjans d'abril de l'any passat un jurat popular condemnava Miguel Angel Vallejo Oller a una pena de quinze anys i un mes de presó en considerar-lo culpable d'un delicte d'homicidi i d'un robatori. Vallejo ja feia més de dos anys que estava en presó preventiva, ja que els Mossos d'Esquadra el van detenir, en un pis del carrer Francesc d'Assís d'Olot, el 27 d'octubre del 2005, un parell de dies després que Manuel Gordillo aparegués mort a terra del seu bar del carrer Montsalvatge.

El jurat va considerar que hi havia proves més que suficients per atribuir-li l'autoria del crim i del robatori, ja que a terra del local, al costat del cadàver, la policia científica hi va localitzar una petjada del processat. També hi havia restes d'ADN de Vallejo en els pantalons de la víctima.

Miguel Angel Vallejo sempre s'ha declarat innocent del crim però mai ha negat haver estat al bar Oasis la nit dels fets. En les seves declaracions va posar de manifest que havia anat al bar perquè coneixia Gordillo des de feia temps i va considerar que aquesta relació de coneixença serviria perquè l'amo de l'Oasis li donés uns quants euros. Els diners, afegia, els necessitava per comprar cartrons de llet i alguna cosa de menjar per a la seva filla (de cinc anys d'edat). El cas és que, deia el processat, Gordillo es va negar a donar-li diners i el va voler fer fora del local. Això va derivar en un forcejament entre ells dos però, assegurava Vallejo, quan ell va marxar del bar el propietari era viu.

L'enigma de les empremtes

La defensa, exercida pel lletrat Daniel Coll, va intentar convèncer el jurat d'aquesta tesi agafant-se a les empremtes dactilars que hi havia en un expositor de patates fregides i que suposadament va servir d'arma a l'homicida per poder estabornir Gordillo a cops. Les empremtes no es corresponien amb les de Vallejo ni tampoc hi havia restes de pell seva als dits del mort. Les analítiques d'ADN van trobar restes d'epidermis aliena sota les ungles de Gordillo (senyal que s'havia provat de defensar abans de morir) i també rastre genètic desconegut en una ferida que el bàrman tenia el coll.

El jurat va donar més pes a la tesi incriminatòria de la Fiscalia i va declarar culpable d'homicidi i robatori l'únic detingut que havien fet els Mossos en relació amb el crim.

Ara, un any després de la sentència que el condemnava a quinze anys i un mes de presó, Miguel Angel Vallejo ha enviat una carta al ministeri fiscal per informar-lo que durant el judici no va sortir tota la veritat a la llum. L'escrit de Vallejo assenyala directament cap a la figura d'Unai, germà de la dona que llavors era la seva parella sentimental (la relació es va acabar poc després d'ingressar ell a presó). El condemnat exposa que la nit dels fets va anar juntament amb Unai al bar Oasis i que va ser precisament Unai qui va colpejar Manuel Gordillo fins a matar-lo.

Introdueix també en el relat de fets un element que fins ara havia passat inadvertit. I és que explica Vallejo que tant ell com el qui era el seu cunyat estaven, en aquella època, enganxats a les drogues i que els diners que buscaven aquella nit a l'Oasis eren per comprar-se unes dosis i calmar la seva ansietat.

La carta ha estat enviada a la Fiscalia i també al Jutge de Vigilància Penitenciària. El fiscal que es va encarregar dels fets ja ha començat a treballar per aclarir la veracitat d'aquest nou relat.

Si fos cert el cas es reobriria i, si bé la condemna que va imposar l'Audiència (després d'escoltar el veredicte condemnatori del jurat) podria quedar inamovible perquè la participació en els fets de Vallejo és indubtable, la revelació podria generar ara l'obertura d'un nou procés penal contra l'individu que ha aparegut per sorpresa en escena.