GIRONA | DDG
Els religiosos i religioses catòlics de les comarques de Girona ofereixen 58 serveis socials de forma voluntària, segons es desprèn de l'estudi "Al servei de servir" que van presentar ahir el delegat territorial del Govern, Jordi Martinoy, i la directora general d'Afers Religiosos, Montserrat Coll. L'informe detalla la tasca social realitzada pels instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica a Catalunya. A la demarcació hi actuen religiosos de 38 instituts que fan 87 activitats.
L'estudi ha estat elaborat pel grup d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR) i dirigit pel catedràtic de sociologia Joan Estruch, que apunta que a la demarcació els àmbits socials amb més presència de religiosos són els de la inserció econòmica i social, la immigració, la sensibilització ciutadana i la salut. En l'àmbit genèric català l'informe subratlla l'atenció diversa, àmplia i sistemàtica que els religiosos realitzen en el camp de l'assistència i la promoció social.
Els serveis recopilats es dirigeixen principalment a sectors de la població que no poden satisfer autònomament algunes necessitats bàsiques. En canvi, l'estudi no comptabilitza els serveis remunerats o que comporten exclusivament beneficis espirituals.
Els 58 serveis que realitzen a les comarques gironines representen un 7,47% dels que els religiosos catòlics duen a terme a Catalunya. En aquesta demarcació hi actuen religiosos i religiosos de 38 instituts religiosos
Per comarques, el Gironès agrupa 27 serveis; la Selva en té deu; l'Alt Empordà disposa de nou serveis; el Baix Empordà compta amb cinc serveis i el Pla de l'Estany, quatre. A la Garrotxa hi ha dos serveis mentre que al Ripollès se'n comptabilitza un.
D'aquesta manera, la comarca del Gironès aplega el 46,55% dels serveis socials, ja que la major concentració de població acostuma a generar més necessitats en el camp social.
A la demarcació gironina, la majoria dels 58 serveis socials es concentren en diferents àmbits d'actuació. La inserció econòmica i/o social i la immigració acaparen els percentatges significativament superiors a la mitjana catalana amb onze i deu serveis, respectivament. Seguit hi trobem la inserció, la sensibilització ciutadana, que té vuit serveis, o aquelles tasques del camp de la salut, amb sis serveis, o la geriatria, que disposa de cinc serveis.
Martinoy va destacar la tasca que desenvolupa l'església catòlica com un valor afegit a la feina que porten a terme els serveis socials de les administracions: "L'estudi ha donat visibilitat a la feina que fan. Moltes vegades sense el suport de les administracions i fent tasques de suplència".
Finalment, Montserrat Coll va recordar que l'oberutra de mesquites i altres locals de culte depenen de les competències municipals. En aquest sentit també va indicar que des del Govern no tenen constància que s'hagin tancat locals de culte per falta de fidels.