sopa de coca

FRANCESC FÀBREGA ja es pot ben dir, que en temps de crisi s'aguditza l'enginy. De totes maneres aquesta afirmació és gratuïta en relació amb el tema que ens ocupa. El submón del tràfic de droga-paral·lel al del seu consum, però aquesta és una altra història- és tan poc conegut com estès i perseguit. De fet, només se'n parla quan una operació policial intervé alguna remesa i es detenen quatre caps de turc.
Diferents punts de la demarcació de Girona constitueixen portes d'entrada de substàncies estupefaents al continent europeu. A la Costa Brava, l'haixix arriba per mar. La cocaïna, en canvi, acostuma a viatjar amb avió des dels seus països productors, a l'altra banda de l'oceà. També ho fa per vaixell i per correu. Aquestes dues modalitats, combinades, han estat les utilitzades recentment per una tramesa de gairebé cinc quilos de cocaïna des de Colòmbia fins a Llagostera, on ha estat interceptada. I és que, com dèiem al començament, els traficants se les pensen totes: aquesta vegada, els traficants havien distribuït la droga en 54 sobres de sopa. Evidentment, la sopa no anava destinada a cap cadena de supermercats sinó a un veí de Sant Feliu de Guíxols, que hauria estat l'encarregat d'escampar-la pel mercat negre (on, si no?). N'hauria tret uns 300.000 euros: el sou mitjà d'un treballador al llarg de més de vint anys.
Aquesta no ha estat, però, l'única remesa intervinguda últimament. No fa gaire, una ciutadana colombiana va rebre per correu, a Girona, un llibre buidat per dintre que contenia 200 grams de cocaïna. D'altres l'amaguen dins de les sabatilles, en extremitats enguixades o -molt més habitual- a dintre del propi cos.
El mercat consumidor de cocaïna no és només gironí. Molts traficants, però, sí que ho són, o s'hi estan tornant. Certament, la zona és estratègica. Es tracta d'un negoci arriscat, però que, en cas de sortir bé, permet a més d'un no sentir a parlar mai més de crisi.
El negoci de la droga mou quantitats astronòmiques de diners. Igual que amb la prostitució, n'hi continuarà havent mentre tingui clients. La seva legalització, com creuen alguns, no resoldria el problema del consum, però sí el dels que se'n lucren. L'elecció última, com en tot, és sempre individual.