Qui no plora no mama

DÍDAC MORENO Aquesta darrera setmana els alcaldes d'onze municipis de l'Alt Empordà s'han unit per reclamar compensacions pel soterrament de la línia de molt alta tensió. Els municipis afectats al·leguen que, tot i el soterrament, l'impacte que es produirà al territori serà important i que, per tant, també els corresponen compensacions com també rebran les poblacions per on la MAT no se soterrarà. La demanda és lícita perquè ja sabem que qui no plora no mama. Per provar-ho no es perd res.
Una altra cosa és com s'ha rebut aquesta demanda als municipis on no s'ha aconseguit ni el soterrament. Han vist com els de l'Alt Empordà no en tenen prou i que després d'assolir el soterrament de la línia de molt alta tensió ara també volen compensacions. Tot i que durant la presentació de la demanda conjunta dels onze municipis altempordanesos ja es va intentar explicar i raonar la situació per tal d'evitar enfrontaments, caldrà una dosi molt més intensa de diplomàcia per evitar que aquesta reclamació no es vegi com un excés pels qui no han rebut res. Si la demanda de l'Alt Empordà és lícita, la reacció dels municipis que s'han quedat sense soterrament és més que lògica. A l'espera de calibrar l'eficàcia de la diplomació altempordanesa, queda clar que anem coixos en d'altres camps com, per exemple, la documentació. Va resultar esperpèntic escoltar les explicacions que l'alcaldessa de Vilafant, Pepi Comalada, va donar a l'hora d'exposar per què creien que els havien d'atorgar compensacions. Comalada afirmava que els va sorprendre el projecte definitiu de soterrament ja que inclou una rasa de 13 metres d'amplada per on passarà, soterrada, la MAT. Què s'esperaven? Una canonada domèstica? No hi ha cap problema en ser ambiciosos i buscar les màximes compensacions. Gairebé és una obligació. Ara, l'argument haurà de tenir més pes que un simple "me l'imaginava més petit". Sort.