Queixes pel barem de la dependència d´ens dedicats a la síndrome de Down

GIRONA | ROSER REYNER Un any i mig després de la posada en marxa de la Llei de la Dependència, i quan sembla que el seu complicat engranatge comença a funcionar una mica millor, aixequen la veu els representants de les persones amb síndrome de Down, qüestionant alguns dels aspectes d'aquesta nova norma, sobretot el que fa referència al barem amb què es valora el grau de dependència. Algunes entitats afirmen que és una eina que no mesura correctament les persones amb discapacitat intel·lectual, entre les quals les que tenen síndrome de Down. El Departament d'Acció Social ho reconeix, però explica que el barem el defineix l'Estat espanyol. Segons ha pogut saber aquest diari, Espanya té la voluntat de treballar amb les Comunitats Autònomes per millorar aquest aspecte de la llei.

Ha estat Down Catalunya, la coordinadora de les diverses entitats catalanes que atenen les persones amb la Trisomia 21 i el seu entorn -entre les quals la gironina Astrid 21-, que ha manifestat la seva preocupació sobre la forma com la Llei de la Dependència beneficia realment les persones amb discapacitat intel·lectual. La coordinadora qüestiona que l'actual manera de mesurar el grau de dependència reflecteixi clarament les necessitats de suport d'aquest col·lectiu.

En el cas concret dels qui tenen síndrome de Down, l'entitat recorda que la majoria saben fer sols determinats actes de la vida quotidiana (vestir-se, dutxar-se o anar sols en autobús). Però afegeix que, si bé aquests poden ser ítems efectius de cara a mesurar la dependència dels discapacitats físics o de la gent gran, no ho són tant en els qui tenen aquesta discapacitat intel·lectual, ja que els costa molt saber quan, com i per què han de dur a terme aquestes accions, de manera que necessiten el suport continu dels pares i els professionals. "Com més autònoma és una persona amb discapacitat intel·lectual, més suports necessita per aconseguir i mantenir aquesta autonomia", subratlla la coordinadora.

Barem mal enfocat

Sobre aquesta crítica, el Departament d'Acció Social ha reconegut que el barem està molt enfocat a persones amb discapacitat física, i que "s'ha detectat que no és prou adequat per mesurar el grau de dependència dels qui tenen una discapacitat intel·lectual". Malgrat tot, ha volgut recordar que és un barem aprovat pel Govern espanyol, comú a tot Espanya. I, segons ha pogut saber aquest diari, sembla que hi ha la voluntat de treballar per millorar-lo.

D'altra banda, les entitats dedicades a les persones amb síndrome de Down consideren que la cartera de serveis que ofereix la Llei de la Dependència no promociona l'autonomia personal malgrat reconèixer-ne el dret, sinó que només es dedica a l'altra part de la norma, l'atenció a les persones amb dependència. Aquests ens destaquen que la promoció de l'autonomia és el que més necessiten les persones que atenen, i es pregunten si ells, que sí que es dediquen a fer aquesta funció però havent de cobrar els seus serveis als pares, acabaran tenint algun paper en la cartera de serveis de la Dependència.

En aquest sentit, Acció Social ha indicat que dins del Sistema de Serveis Socials el Govern concerta molts serveis amb entitats privades i del tercer sector. I ha afegit de nou que el catàleg de prestacions incloses a la Llei de la Dependència (per exemple, dret a cuidador no professional, assistent personal, teleassistència, ajuda a domicili...) és l'Estat qui el decideix.