Constaten que el blat de moro transgènic és menys productiu si no hi ha plagues

BARCELONA | EFE/DDG
Les varietats convencionals de llavors de blat de moro poden ser més productives que les modificades genèticament si no es donen plagues d'erugues a les plantes, segons els resultats dels assajos realitzats per l'IRTA de les noves varietats de blat de moro per a gra transgèniques.
Els científics de l'IRTA han constatat que quan els atacs dels fongs són poc importants la producció de les varietats de blat de moro transgèniques pot ser en alguns casos inferior a les convencionals, segons s'afirma en un informe sobre el cultiu d'aquest cereal editat pel Departament d'Agricultura.
Això no obstant, la resistència a les plagues que incorporen les varietats modificades genèticament "és suficient", segons l'estudi de l'IRTA, perquè presentin rendiments més elevats de producció que les convencionals, per la qual cosa els pagesos opten majoritàriament per sembrar-les.
En zones on els atacs de les erugues (Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis) són importants i freqüents, com el litoral de Girona i els regadius de Lleida, la superfície de blat de moro sembrada amb material vegetal modificat supera la sembrada amb varietats convencionals, segons s'indica en l'informe, malgrat que no se'n faciliten dades concretes.
El dossier inclou els resultats d'un estudi fet al Baix Ter que aporta nova informació sobre la influència dels grans de llavors transgèniques de blat de moro en els camps on posteriorment es planta blat de moro convencional i que poden actuar com a focus de pol·len modificat genèticament.
Aquest estudi pioner ha estat dirigit per l'especialista en genètica vegetal de l'IRTA Joaquima Messeguer, que ha precisat que en els camps plantats amb blat de moro convencional després de plantacions transgèniques s'ha detectat un "cert grau de pol·linització creuada que incideix en el contingut global transgènic de forma moderada".
Aquest treball s'ha dut a terme en dotze camps de la zona del Baix Ter entre 2004 i 2006, amb restes de grans que queden al camp i que poques vegades arriben a produir panotxa de blat de moro, si bé moltes vegades sí que poden produir pol·len, fet que pot implicar una certa contaminació del nou blat de moro convencional.
Messeguer considera que, pel que fa a la problemàtica de la coexistència, la importància d'aquestes restes de blat de moro transgènic té una importància "relativa", ja que normalment el propietari del camp és qui va sembrar transgènic l'any anterior.
Durant la campanya de l'any passat, es van sembrar a Catalunya 28.762 hectàrees, les quals representen una disminució d'un 10% respecte a les cultivades l'any anterior, a causa principalment de la sequera i a la incertesa que suposa per als pagesos la disponibilitat d'aigua de reg.
Aquesta tendència a la baixa confirma la disminució del cultiu d'aquest cereal registrada a Catalunya en els últims quatre anys, fet que ha significat una reducció del 33% respecte a 2004, quan es van cultivar 42.929 hectàrees.