L´Alt Empordà, el lloc de Catalunya amb més immigració

EUROPA PRESS/DDG Els immigrats d'origen marroquí continuen sent majoritaris a Catalunya, ja que suposen un 19 per cent del total, a pesar de l'avanç dels llatinoamericans. Els romanesos ocupen el segon lloc del rànquing, amb un 7,8%, encara que equatorians, bolivians i colombians són un 16,3 per cent del total.

La comarca amb un major percentatge d'estrangers en comparació del total dels seus habitants és l'Alt Empordà, on el 26,4% dels veïns no són espanyols. A Catalunya conviuen ciutadans de 179 nacionalitats diferents, segons la qual hi ha moltes diferències quant a sexe i edat.

Aquests són dades provisionals facilitats avui per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat, que va presentar en roda de premsa el butlletí «La immigració en xifres», un recurs estadístic de periodicitat trimestral que oferirà dades sobre la immigració i monogràfics de temes relacionats. A més, la Secretaria ha publicat a Internet un centenar de perfils demogràfics d'estrangers per col·lectius, demarcacions i comarques.

A Catalunya, amb dades provisionals a 1 de gener de 2009, havia 235.133 persones de nacionalitat marroquina, el 60 per cent homes i gairebé el 34 per cent d'entre 30 i 44 anys. Per municipis, el 6,2 per cent es concentra a Barcelona, seguida de Terrassa, amb el 5,6 per cent.

La primera edició del butlletí, elaborat pel sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Andreu Domingo; conclou que l'última onada migratòria del segle XXI ha significat que la població estrangera empadronada a Catalunya s'hagi multiplicat per 12 des de 1999.

La distribució territorial d'aquestes persones ha seguit la tendència de concentració a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el litoral i les capitals de comarca. En número absoluts, Barcelona concentra la quarta part dels estrangers de Catalunya, seguida de L'Hospitalet de Llobregat i Badalona.

L'atur està afectant especialment als immigrants i homes. Així, l'atur va créixer un 364 per cent en el sector de la construcció i un 145 per cent en serveis respecte a 2006. Les estrangeres femenines van tenir un 32 per cent menys de contractacions i un 46 per cent menys en homes.

Quant a l'escolarització, el 12,5 per cent dels alumnes matriculats en el curs 2007-2008 eren de nacionalitat estrangera, que es concentraven principalment en les escoles públiques.