Quan parlo de roses

VÍCTOR SÁNCHEZ Quan parlo de Roses parlo de l'Escala, de Sant Pere o de Llançà. No hi veig diferències substancials. Pot ser que Roses sigui millor que molts altres llocs però arreu el model turístic heretat del franquisme s'ha acabat.
Després de l'estiu tancaran immobiliàries i constructores. Definitivament. L'atur arribarà al 30%. Els cecs, enlluernats, recobraran la vista? Serà un miracle molt diferent del dels pans i els peixos.
Les mesures preses aquí i arreu, contra la crisi, han estat com el somni d'aquell infant que volia buidar la badia a cops de galleda que abocava en un clot de la platja del Salatà. Les banques dels anglos no han estat salvades, s'ensorraran definitivament a la tardor. La pèrdua de fe en les sociovergències occidentals serà forta i la classe mitjana pot tornar a parir qualsevol monstre. Estarem en l'any 2 de la nova era.
El nostre professor d'història del Muntaner, el senyor Santaló, des de l'Olimp escriurà: la batalla d'Actium tingué lloc el 31 abans de Crist, la caiguda del bloc soviètic tingué lloc l'any 20 abans de l'olimpíada de Beijing. Ja us deia, repetirà, que la lluita definitiva tindria lloc a l'Orient Mitjà. Era un visionari. Els nord-americans perdran el 50% del seu nivell de vida: A Europa patiran molt els anglesos, els irlandesos del miracle econòmic, els de l'est.... nosaltres, no: Empordanesos i catalans tindrem la temptació de mirar de salvar-nos sols, provarem d'evitar que l'Espanya ens arrossegui en la caiguda a plom cap a l'infern, així com els de Califòrnia, de Florida, de Texas ho faran respecte a Washington...... com el nen del Salatà. Mai més res no serà com era. Això no és pas un parèntesi i després poc que vindrà la monotonia dels anys gloriosos: ho ha dit en Sarkozy. El dia 16 a Ekaterimburg van oficiar els funerals del dòlar. Ja ho deia jo l'altre dia: serà l'últim estiu. Em pregunto si sóc un visionari pedant o un pedant visionari.