tremoleu, proxenetes!

L'autor parla de la situació d'alegalitat en què es troba la prostitució a Espanya i compara la situació amb altres països europeus

FRANCESC FÀBREGA molts ciutadans es pregunten -encara- què és el que passa amb la prostitució i amb la hipòcrita ambigüitat que l'envolta. Em refereixo, és clar, en l'àmbit legal. Perquè el dia a dia, la vessant social, pública, n'hi ha prou amb donar un cop d'ull al nostre entorn per fer-se'n una idea: els edificis amb rètol lluminós als afores, les noies assegudes en cadires de plàstic a la carretera, els anuncis de lletra diminuta als diaris, les joves que s'ofereixen a Internet.
Ni a Catalunya ni a Girona, però, existeixen xifres oficials o fiables sobre quantes persones -la majoria, dones- exerceixen la prostitució, ni sobre la tan debatuda qüestió de la seva explotació o voluntarietat. Però més enllà de la moralitat de la pràctica, i tornant a la pregunta inicial, hi ha qui no veu clar quin lloc ocupa en el marc de la "legalitat": si és legal, per què se'n fan tants escarafalls?; si és il·legal, per què les autoritats no actuen en conseqüència?
La resposta és senzilla: des del punt de vista formal, la prostitució es troba en el terreny de l'alegalitat; però a efectes pràctics, és tan legal com tenir un bar o fer classes particulars. Una prova la tenim en els periòdics controls d'estrangeria que es fan als bordells de la zona: l'últim, fa dues setmanes, a Lloret i Blanes, on es van detenir cinc noies en situació irregular, així com els propietaris dels locals (que, lògicament, ja deuen estar al carrer).
Una pantomima, en realitat. Igual que els judicis per proxenetisme que se celebren de tant en tant, i que no representen ni un 1% dels casos d'explotació.
Els ajuntaments també en tenen part de culpa. Les tradicionals cases de barrets es toleren perquè, com a negoci, generen ingressos, però no ocorre el mateix amb la prostitució a la carretera, i per tant es vol eradicar.
A Holanda i a Dinamarca, la prostitució està legalitzada. A Suècia, en canvi, des que es persegueixen els clients, ha desaparegut la prostitució al carrer.
A casa nostra, cada vegada n'hi ha més. I si hi ha prostitutes -no ens cansarem de repetir-ho-, és perquè hi ha clients. Malgrat la crisi.