La reserva de les Formigues no tindrà cap protecció integral

PALAMÓS | CARLES TORRAMADÉ La futura reserva marina d'interès pesquer de les illes Formigues no tindrà cap àrea que sigui reserva integral, és a dir, no hi haurà cap punt en què l'únic que s'hi permeti sigui la investigació científica. Així ho va anunciar ahir el director general de Recursos Pesquers del Ministeri de Medi Ambient, Fernando Curcio, que va afegir que les deu reserves marines que actualment hi ha a l'Estat espanyol tenen totes una àrea de reserva integral. El motiu, segons va exposar Curcio, és l'elevat pes turístic que hi ha en tota la zona i que, si no s'hagués fet fet així, hauria tingut una gran oposició dels sectors econòmics que treballen en aquest espai marí. El que sí que hi haurà seran espais amb un major nivell de restricció com són el cap de Sant Sebastià, els Ullastres i les Formigues, on es permetran les activitats que no danyin l'ecosistema marí.
Precisament, el Fòrum Social del Litoral Gironí, que agrupa empreses de diferents sectors econòmics, i que amb més reticències veien la creació de la reserva, van valorar positivament la informació que van rebre de Curcio i que no hi hagi reserves integrals.
El director general de Recursos Pesquers es va reunir amb mig centenar de persones, als quals va exposar amb més precisió el que vol fer el Ministeri a la reserva de les Formigues. Entre els assistents a la xerrada, hi havia els alcaldes de Palafrugell, Mont-ras i Begur, els regidors de Medi Ambient de Palamós i Palafrugell i el d'Urbanisme de Platja d'Aro, entre altres polítics. També hi van assistir empresaris que treballen al litoral i el patró major de la confraria de Palamós, Francesc Benaiges.
Curcio va sortir satisfet de la reunió i va explicar que el nou mapa té una superfície de 3.667 hectàrees -Palafrugell, Mont-ras, Palamós i Calonge- ja que s'amplia cap al nord fins a Tamariu a proposta de l'Ajuntament de Palafrugell perquè inclogui el litoral de tot el municipi i en queden excloses les zones de platja -com mostra el mapa d'aquesta informació-, també les de les cales. Ara, la previsió és fer durant el setembre reunions individuals amb cada sector -ja s'ha fet amb els pescadors professionals de Palamós, Palafrugell i Sant Feliu-, tenir un esborrany del pla d'usos el novembre i que entri en vigor el gener de l'any que ve a través d'una ordre ministerial.
El pla d'usos, que regularà la pesca professional i la recreativa i les activitats subaquàtiques, impedirà la pesca d'arrossegament a tota la reserva i qualsevol pesca a les àrees restringides dels Ullastres, les Formigues i el cap Sant Sebastià, on sí que es podran practicar activitats subaquàtiques inofensives pel medi marí, com la immersió. El pla d'usos també regularà la velocitat de les embarcacions en aquests indrets i la pesca, per exemple, amb canya i des de la costa.
La reserva també tindrà vigilància, un segon argument que Curcio va aportar per justificar que no es faci cap espai de reserva integral.

Ampliació sense Platja d'Aro
En el futur, el Ministeri vol ampliar la reserva a Sant Feliu i Begur, ja que així ho han sol·licitat els seus ajuntaments, de manera que hi haurà un sector discontinu a Platja d'Aro. Preguntat el director general sobre si formar part de la reserva impedeix ampliar els ports, va manifestar que tant els ajuntaments com la Generalitat actuaran "en harmonia" amb el Ministeri. Per posar-ne un exemple, va dir que els ajuntaments han congelat el nombre de boies a les cales.
Des del Fòrum del Litoral, el seu portaveu, Joan Roches, va valorar positivament la informació rebuda a l'espera de concretar el pla d'usos. Per la seva banda, el patró major dels pescadors de Palamós es va mostrar satisfet per la reunió i per la reserva ja que, si bé queden molt condicionats en aquest espai, creuen que d'aquí a dos anys es podran regenerar les espècies i en sortiran beneficiats.