La UdG diu que soterrar la MAT és viable però més car

GIRONA | JOFRE SÁEZ El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (Cilma) ha elaborat un estudi que demostra "la viabilitat de soterrament en corrent altern amb cable aïllat de la línia de molt alta tensió de 400 kV" del tram Santa Llogaia d'Àlguema -Bescanó i ramal de Riudarenes. El document és el recull del treball de diversos especialistes enginyers, ambientòlegs i economistes que han col·laborat per argumentar la viablitat del projecte des de diferents punts de vista. Tant des del punt de vista elèctric, constructiu, mediambiental com d'implantació territorial, sociopolítica i econòmica. Respecte d'aquest últim punt, l'estudi econòmic -elaborat per la UdG- xifra en dos milions d'euros per cada quilòmetre la pèrdua mitjana de valor de les propietats (terrenys i habitatges) afectats pel traçat aeri.
Segons aquest informe soterrar tot el traçat de la MAT costaria aproximadament sis vegades més que la solució aèria de Red Eléctrica (REE) si només es consideren els costos d'inversió. Per tant, l'estudi incideix a preveure aquests costos directes o d'execució de les obres i, alhora, els que s'anomenen indirectes, com la pèrdua de benestar de la població afectada per les expropiacions, la pèrdua de valor dels habitatges i terrenys afectats, l'impacte en les activitats econòmiques relacionades amb el turisme o l'impacte paisatgístic. A més -apunta l'estudi-, s'han d'afegir els costos d'explotació, manteniment i desmantellament de les línies.
Si es consideren tots aquests costos es redueix la diferència entre el cost de la solució aèria i el de la soterrada, i s'arriba a un factor de 2 a 6. D'aquesta manera, el cost del soterrament s'estima en vuit milions per quilòmetre; mentre que la MAT aèria costaria 1,6 milions/km mentre que el seu cost global en funció dels punts exposats se situaria entorn als quatre milions d'euros per cada quilòmetre.

El nou traçat soterrat
D'altra banda, MOST Enginyers ha redactat l'apartat de la viabilitat constructiva. Expliquen que el tram entre Santa Llogaia-Juià- Bescanó se soterraria en galeria per la zona de domini públic que segueixen els corredors d'infraestructures. Mentre que al ramal de Riudarenes es proposa realitzar parcialment en rasa en aproximadament cinc quilòmetres, ja que no podrà seguir cap infraestructura planificada i creuarà una zona boscosa. Ambdues solucions, que evitarien el traçat aèri, afirmen que té prou resistència per suportar el trànsit pesat i permetrien la realització d'obra civil de manera independent.