rememorant la presentació de llibre de mossèn pere

JESÚS NÚÑEZ Era dissabte, 4 de juliol de 2009. VacancesÉ En aixecar-me al matí, la finestra em dóna bones notícies. Penso que serà un dia especial, on els agents meteorològics treballaran de valent. Crec que hi haurà un retrobament de les quatre estacions de l'any en un abraç comú presidit per l'estiu. Al matí, una suau brisa de primavera o tardor, i a la tarda els solstici d'estiu i una mica d'hivern se saludaran sota el mateix paraigües. Pluja i, fins i tot, dos superbs arcs de Sant Martí ens arrencaran dels nostres llavis la paraula GRÀCIES, Senyor.
Que n'és de bonic sentir sovint aquest mot en una societat minvada de detalls i de gratituds. Doncs bé, aquesta tarda serà el triomf de la reconeixença. Pontós, la localitat privilegiada.
Fa setmanes, mesos que el protagonista d'aquest dia es movia entorn de l'agraïment, cercant una ocasió per fer palesa la manifestació d'aquest sentiment que brolla de l'interior del cor. I avui l'ha fet realitat.
Mossèn Pere Font i Verdaguer, rector de Pontós ha recopilat en un atractiu llibre la gestació ordenada en el temps de 145 articles de tota vessant, fruit del seu viure i conviure amb la seva gent de pobles i de la ciutat figuerenca de l'Alt Empordà.
Un home observador, obert a les realitats que ens envolten, fidel als valors de la seva consagració i professió, de tarannà generós i afable. Va voler batejar el seu llibre i amb la seva pròpia grafia amb l'entenedor títol de GRÀCIES.
Una portada de quatre estacions. Un arbre simulatÉ i en les seves branques, uns jocs de colors com els articles variats del contingut, ben inspirat. Imaginació creativa de l'artista empordanès Josep Ministral. La contraportada presenta l'elenc de premses on es publicaven els articles, confecció d'en Jordi Garcia, un altra artista de la nostra comarca. Ambdòs eren presents també a l'acte. Pàgines viscudes amb intensitat respiren humanitat pels quatre costats del llibre, en aquest cas, pels cinc blocs expressats en les 315 pàgines.
Són les sis de la tarda. La pluja suau continua caient. Cotxes i més cotxes en direcció a Pontós. De mica en mica, el poble es fa més gran. El Centre Cultural i Social de Pontós espera els amics de mossèn Pere, que són molts. Tot preparat per a la presentació del llibre GRÀCIES. En poc temps la sala s'omple de gom a gom. A l'escenari, les autoritats, Srs alcaldes de Pontós, Narcís Algam, de Figueres, Santi Vila i els presentadors Joan Ferrerós, Jordi Pla i altres representants de la política i de les lletres: Isabel Pineda, del Consell Comarcal i Dolors Rovirlola , diputada del Parlament de Catalunya; tots feient costat al Mossèn.
El batlle de Pontós, amfitrió d'honor del acte, va obrir i tancar els parlaments. Una dansa de "gràcies" brollava de cadascun dels invitats de la presidència. Bonica i portadora de rialles va ser la frase de mossèn Pere: "Desitjo que sigui breu el temps dedicat a la paraula i més llarg el del berenar de germanor". Es feia prou difícil el seu compliment; els relotges, inflexibles, seguien unànims la seva cursa. Tots volien dedicar-li el millor dels seus records.
Per cert, que en Pere, a continuació, ens va obsequiar generosament amb el seu llibre GRÀCIES i un berenar de categoría. Felicitats i moltes "gràcies", Pere; Al meu costat de la taula, dos nens germans l' Àlex i l'Elena amb el seu pare en Pere Jordi. Tot eren ulls d' innocència. Jugaven amb la paraula adient, GRÀCIESÉ Mai recordo haver-la sentit tant, fins i tot provocant-la per part meva en diàleg informal amb la nena del mocador verd al cap, l'Elena :
Elena - "Estic molt contenta d'estar aquí. Mai havia vist tanta gent! Molt bé!" -Gràcies! - De res! -Gràcies! - De res! (amb to més festiu) - Moltes gràcies, Elena! É
I, seguiem fins a esgotar les lletres. L'Àlex escoltava i reia, i el pare, no diguem.
Cava i la coca desprenien un no sé què en el moment del brindis.No faltà la música. A mossèn Pere el vaig veure amb una emoció continguda i simulada pel seu moviment entre les taules per veure si faltava quelcom i saludar la gent. I tots el felicitaven i li donaven "gràcies" per la festa, pel llibre, pel berenar i, sobretot, pel seu servei pastoral al poble de Pontós i rodalies. I els Germans de La Salle i professors assistents, molt contents de comptar diàriament amb el seu servei i companyia. També repetíem: GRÀCIES!, Pere. Reciprocitat contagiosaÉ
La tarda d'estiu declinava i vam haver de marxar amb un bon record de la festa de presentació del llibre GRÀCIES. Fora de la sala, la pluja feia de les seves i el sol, una mica espantat, jugava amb el núvols. Barreja de foc rogent i aigua fresca de ple estiu. L'extraordinari arc de Sant Martí, semblava obrir-se pas en el trajecte cap a Figueres com si volgués que passessin sota d'ellÉ
Una tarda de dissabte ben eixerida i divertida. Abans de aclucar els ulls, vaig tenir temps de fer un repàs d' allò viscut iÉ tot agafant el preàmbul de la pregària eucarística, assaboria el seu èmfasi: "Donem GRÀCIES al Senyor, Déu nostre. Cal fer-ho i és de justícia".