zamarramala a figueres

JOSÉ LUIS TORRES Ja va dir-ho l'inefable Manuel Fraga, potser mentre s'estirava els famosos elàstics treguent panxa i amb un posat ufanós com correspon als biotipus pícnics : "Yo soy muy ?machista: en mi casa manda mi mujer".
I qui sap si va ser degut això, que considerant que no deixant manar políticament les dones no resultava políticament masclista, no posava dones al capdavant de la seva AP que, recordin-ho aquestes senyoretes i cavallers de l'antulladís PP català (ara toca ser, si fa falta, inclús independentista, i tornar a parlar català en la intimitat, i anar reservant llit al Majestic i tornar a ser la minyona del nacionalisme. Es faran grans algun dia?), la fraguista AP va aconseguir el que ha estat el repte històric del federalista PP actual: aconseguir que Girona no fos l'única província espanyola sense diputat popular.
O sigui, que si en lloc de ser aquella declaració un recurs a l'absurd, resultés ser el botó de mostra d'una contrastada regla sociològica, aquesta política zapatera de voler igualar el nombre de "miembras" al de "miembros" en tots els llocs públics i privats no seria sinó la avantsala d'un disfressat masclisme galopant. Com ho veuen? Acabaran per obligar-nos a decidir d'antuvi el sexe dels nadons per a que no hi hagi diferències ni de nombre?
Bé, el cas és que, a Figueres, a l'Alt Empordà, que diguem-ho de passada, és allà a on el PP obté els seus millors resultats electorals provincials mai transformats en una vertadera opció de poder, que aquest està reservat als capitalins i el defensen amb ungles i dents (només cal repassar la història o historieta popular gironina per adonar-se'n), a la capital del surrealisme, el sol lloc a on Dalí podia néixer, els de dretes però no gaire que això es queda pels valents com Sarkozy ("Nous sommes la droite!") i espanyols però de perfil baix no sigui que els de CiU tornin a cal notari, com si fossin una Zamarramala més s'han posat a celebrar la seva particular Santa Águeda i s'ha constituït una nova junta local formada només per éssers humans de sexe femení. I, és clar, jo no sé pas en quina clau haig d'interpretar aquesta novetat, si en clau fraguista i pensar que el tantes vegades travestit PP (E i CAT) ha arribat al súmmum del masclisme, o en clau zapateril i creure que, pa chulo yo!, el PPFI és capaç de demostrar-li a qui sigui que a progre, i a feminista, i al que faci falta, no el guanya ningú. Bo, que el PPFI no sé pas com està de membres masculins, però que, en tot cas, del sexe femení li'n sobren. Ara ja seriosament, sincera enhorabona a la nova presidenta M. Àngels Olmedo, De les altres, parafrasejant el clàssic: Sí, no, i tot el contrari.