Els cabals i molins d´aigua

JOSEP M. BERNILS MACH Estem en ple estiu i abans era tot un problema per la manca de subminstrament d'aigua potable a la població, que es va resoldre el 1962 amb l'arribada del subministrament des del pantà de Boadella. Anteriorment, el 1866, es va constituir una societat privada amb el nom d'Aloy i Companyia que va portar aigua potable a Figueres procedent d'una mina que hi havia a Avinyonet de Puigventós i que era transportada a un dipòsit a Era d'en Deseia, actual plaça Enric Morera.
Aquesta empresa es va mantenir fins el 1919, quan l'Ajuntament va aprovar un préstec d'un milió de pessetes i va municipalitzar les aigües, que es van complementar amb la conducció des de can Massanet de Vilafant. Tota aquesta activitat es va mantenir amb petits afloraments fins el 1962, que fou quan es va portar l'aigua des de l'embassament de Boadella. Figueres era una població amb diversos afloraments d'aigua pública, ja que es troba en una zona al·luvial de la plana empordanesa. Enmig d'aquesta ubicació, Figueres ha estat lloc de fonts, brolladors i aigualleixos, la majoria dels quals avui ja no existeixen. El principal era la riera Galligans, que travessava tota la ciutat portant aigües dels torrents de Llers i recollia les residuals de les cases fins a desguassar al Manol. El rec Gatillepis, el segon més cabalós i que naixia al carrer Álvarez de Castro, facilitava l'aigua al molí d'en Puig, a la part alta de la Rambla. El rec Susanna s'iniciava a la confluència dels termes de Vilafant i Figueres, passava per la banda sud i anava a parar al rec del Mal Pas, a l'est de la ciutat. El Sessina brollava des del carrer Nou, creuava per sota la via del tren i facilitava aigua al Molí Petit, al rec del Mal Pas.
El del Castell baixava des de la falda de la fortalesa i anava a parar al rec de l'Aigüeta, que delimitava el terme municipal de Figueres amb Cabanes i Vilabertran i permetia regar els horts de la zona. El Còrrec o Torrent dels Jueus també començava a la fada del castell, per on hi havia la piscina descoberta i seguia per la ronda del Parc fins a la riera Galligans. Duia aquest nom perquè allà hi havia hagut un cementiri antic dels jueus. El de l'actual carrer del Rec Arnau, que començava a la font de la Gorja amb les aigües sobrants del convent dels Pares Franciscans de Sant Maria, ubicat a la zona, i que servia per regar horts d'aquelles terres. El Riussec, que neixia al carrer de la Jonquera i permetia regar horts de la zona del carrer Barcelona i era un lloc públic per a la gent del barri.
El Madral tenia aigua del Rec Arnau i es desviava per l'antic camí de Vilabertran, avui avinguda Costa Brava i regava els horts. El Merdisser, de la part baixa de la vila, recollia les aigües dels avui carrers Sant Llàtzer i Méndez Núñez, on hi havia hortes grans. El de la Dona Morta, una torrentera dels glacis del castell, proper al mas Comas. El barranc del Pla dels Hostalets, també una torrentera, situada al final del terme de Llers. El rec del cementiri, al marge de la carretera del Far, conduïa les aigües brutes de l'estació que es van canalitzar amb la construcció del ferrocarril. El de l'Estació, que anava fins al rec Merdisser. El dels Fosses que era un emissari d'aigües plujanes del sector dels Fossesos i que anava a parar al rec del Mal Pas. El torrent d'en Cavecas es trobava al carrer Port de la Selva. El del Cavall era un barranc que començava a la muntanyeta del castell i anava a afluir a la riera Galligans, actualment la urbanització ParkSol.
La zona del molí de la Creu de la Mà, que havia estat construït el 1849 per l'empresari que havia fet les obres de cobertura de la riera de la Rambla, era al final del carrer Nou i es nodria de la mina del Molí d'Arròs. Aquest estava situat al límit del termer de Figueres amb Vilafant. El molí Petit, encara amb edifici existent, duia les aigües que anaven a parar al rec del Mal Pas. Finalment, el Molí de l'Anguila, ja esmentat el 1578 i a la part baixa de la vila, al costat de l'actual Parc de Bombers. L'Ajuntament en va adquirir els drets l'any 1961.