«Preveiem més llits amb respiració per la Grip A»

La consellera de Salut segueix treballant començat l'agost. Aquest any la nova grip li permetrà a Geli dues setmanes de vacances, que passarà a l´Escala i Empúries.

ROSER REYNER Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.Natural de Sant Gregori, extreballadora de l'hospital Josep Trueta de Girona i experta en malalties infeccioses, sida, prevenció comunitària i disminució psíquica, repeteix a la cartera de Salut al Govern de José Montilla.
És 3 d'agost i Marina Geli continua treballant. Aquest any la nova grip li permetrà dues setmanes de vacances, que passarà a l'Escala i Empúries. "Jo, com els grecs i els romans", diu mig en broma en una ronda de preguntes sobre l'actualitat sanitària.

La nova grip continua sent a l'ordre del dia, i s'acosta el fred. Encara hi ha incògnites?
N'hi ha, però des que el 29 d'abril l'OMS digué que hi havia un nou virus de la grip circulant, hem sabut moltes coses. I els polítics hem d'anar al costat del rigor científic, no ens podem anticipar. Sabem que és un virus amb simptomatologia molt més benigna que la grip estacional. En termes generals, dura pocs dies i amb febre més baixa. Però hi ha uns casos de persones amb problemes respiratoris o cardíacs previs que pateixen pneumònia. I això és el que hem d'acabar de veure. També sabem que ara, en fase de pandèmia, ja no té sentit prevenir el contagi, a banda de fer-ho amb les mesures higièniques bàsiques, i fins que tinguem vacuna.

I la qüestió de la vacuna també s'ha d'acabar de concretar?
Falta saber quan tindrem vacuna i qui s'haurà de vacunar. Ho sabrem ben aviat, entre l'agost i el setembre, perquè sabrem què ha passat a l'hemisferi sud, i a Catalunya i a Espanya després de l'època més turística. La comunitat científica internacional dirà qui s'ha de vacunar, que seran dos tipus de població. Un és la població diana, que es vacuna perquè la propagació del virus sigui el mínim possible. En aquest cas, tot i que s'ha d'acabar de concretar, parlem dels nens, que són grans propagadors, i dels professionals dels serveis bàsics, no perquè siguin gaire propagadors, sinó per la seva feina i perquè els necessitem en cas d'una extensió molt important: treballadors sanitaris, educatius, dels cossos de seguretat, institucions penitenciàries, bombers... L'altre tipus de població és la de risc, que en el cas de la grip estacional són persones més grans de 60 anys, i de qualsevol edat amb problemes respiratoris crònics, així com població sanitària, i embarassades.

Quan arribarà de ple la nova grip a Catalunya?
Cal que deixem clar què és l'epidèmia, i què és la pandèmia. Pandèmia significa que s'han registrat prou casos a tot el món. I concretament a Catalunya parlarem d'epidèmia quan se superi un llindar de casos concret, i això encara no ha passat, tenim molts brots, però no estem en epidèmia. Quan passarà? No ho sabem. Entrarà en fase epidèmica coincidint amb la grip estacional? No ho sabem. Però els mecanismes que tenim ens permeten saber-ho amb dues o tres setmanes d'antel·lació. Els virus respiratoris de l'hivern, entre aquests, la grip estacional, mai no arriben abans del novembre, i normalment ho fan al desembre. Si la nova grip entra en epidèmia abans, estem preparats.

Com es preparen, i com concretament a Girona?
A Girona és més fàcil, perquè tenim un dels sistemes més equilibrats de Catalunya. En primer lloc, serà important el telèfon i l'autocura, trucar a Sanitat Respon. En segon lloc, hi ha els centres de Salut, amb la infermera, el metge de família, la llevadora -que en parlem poc i que és clau en el seguiment de les embarassades-, el pediatre i la infermera pediàtrica. Això resoldrà una part molt important de l'atenció, com es fa cada hivern. I pel que fa als hospitals, els hem de preservar per a les persones que necessitin ingressar, i el motiu d'ingrés per nova grip és una pneumònia bàsicament. En el cas de Girona, l'hospital Trueta té una unitat de crítics nova, i tant a Girona com a Catalunya estem fent amb la privada previsió d'increment de llits de crítics amb respiració assistida, per si fossin necessaris.

Ha parlat d'un xarop per tractar la grip.
El 2005, amb la grip aviària, vam fer una compra important de l'antiviral oseltamivir en pols i ara el convertirem en xarop. Augmentarà les nostres reserves en cas que necessitéssim tractar massivament molta gent, tot i que de fet ara no tenim cap problema. Fins ara hem tractat unes 600 persones i tenim fins a 80.000 tractaments.

El podrà prendre tothom?
Cal acabar de concretar-ho, i de fet hi ha casos asimptomàtics o que es poden tractar simplement amb un antipirètic. Sabem que hi ha gent que deu tenir el virus i no els ha donat cap problema. I encara hi ha dubtes de si s'haurà de donar antivirals a persones amb símptomes lleus. De comú acord amb Sanitat, fa unes setmanes vam retirar el medicament de les farmàcies. I ara s'haurà de decidir si es ven a les farmàcies o es dóna als centres d'atenció primària.

Un altre debat a l'ordre del dia, arran del cas del Gregorio Marañón, és el de la situació de les infermeres. Vostè va manifestar el seu desig que no totes les universitats catalanes comencessin els estudis de grau, que seran de 4 anys, el curs vinent. Però finalment serà així i es preveu que només a Girona el 2012, quan no surtin professionals de les facultats, calguin unes 200 infermeres estrangeres.
Jo ja ho vaig dir, però tothom ha volgut començar el grau, i també ho entenc. Haurem de veure què fem, i és cert que caldrà contractar professionals de fora. Catalunya té més metges per habitant que la mitjana europea i menys infermeres. Cal buscar l'equilibri a partir del nostre sistema. Crec que cal potenciar la salut comunitària, l'autocura, la intervenció telefònica i la intervenció grupal, i aquí prevalen les competències d'infermeria. En els últims anys han augmentat les places, i concretament la proporció de places públiques, a les facultats. L'objectiu és que a Catalunya cada any surtin unes 2.000 noves infermeres.

L'any que no surtin infermeres de les facultats ja hauran passat les eleccions parlamentàries. Si el PSC és al Govern voldria repetir a la cartera de Salut?
[riu] Jo hi estic molt còmoda, però per descomptat no depèn de mi ni vull aventurar res. És clar que ara comencem a recollir els fruits del 2004. En el cas de Girona, entre el 2003 i el 2009 el pressupost de despeses ha crescut un 57%. I esperem començar a construir el nou Trueta l'any vinent, i per Sant Lluc posarem la primera pedra del nou hospital d'Olot.

Malgrat tot, alguns càrrecs de l'Institut Català de la Salut han reconegut que l'empresa pública ha tingut problemes de liquiditat en els últims temps. Hi tenen res a veure els diners que han de pagar a metges jubilats forçosament?
Hi ha un infrafinançament de l'ICS. La seva transformació en empresa pública ens ha permès tenir molta més transparència i saber què hi passa. I el tema de les jubilacions és una petitíssima part d'aquesta qüestió. No és que tinguem problemes de liquiditat. El 2008 hi ha hagut crisi, i la Generalitat ha tingut moltes dificultats per tenir recursos, però el 31% del pressupost ha estat per a Salut. El 2004, amb el conseller Castells, vam fer unes previsions fins al 2010, i mai no ens havíem desviat. Fins al 2008. És mala gestió? El problema és que estem infrafinançats, i amb la crisi hem de ser seriosos, i molt més eficients. No hem deixat de pagar mai les nòmines ni ho farem.

L'acord de finançament hi ajudarà?
Per descomptat. És el primer cop que en un model de finançament s'explicita que la sanitat, l'educació i els serveis socials són una part important. És clar que s'ha de recordar que el problema és també la caiguda d'ingressos de famíles, empreses, ajuntaments, Govern de l'Estat... Puc assegurar que el 2009 i el 2010 preservarem la qualitat del nostre sistema sanitari. Hem de veure quins són els recursos que podrem destinar-hi l'any que ve, que seran millors que els que hi haguéssim pogut destinar sense l'acord de finançament.

Al Pla de l'Estany ha generat controvèrsies la implantació de les urgències nocturnes i de caps de setmana a la Clínica Salus Infirmorum. Està decidit. És una demanda legítima de fa anys de la ciutadania i dels ajuntaments. L'atenció continuada del Pla de l'Estany es farà des de la tardor a la Clínica Salus, és un model d'èxit que hem aplicat en altres llocs.
També es comenta que a la zona de la Selva Marítima, a l'Alt Maresme hi podria haver un nou hospital supracomarcal.
No ho preveiem.

Pel que fa a la Selva interior...
És un territori molt complex, on està decidit que farem el nou centre de Salut de Santa Coloma de Farners. Hem canviat el projecte, i serà un centre d'alta resolució, amb radiologia i consultoria d'especialistes. No prendrem cap més decisió de reordenació fins que estigui acabat el centre d'alta resolució de Santa Coloma.

I sembla que les Urgències del vell Trueta s'estan quedant petites.
No pensem ampliar-les. De fet, les assistències s'han estabilitzat a la baixa, perquè el centre d'alta resolució del Güell ha funcionat d'una manera extraordinària, i l'hospital de Santa Caterina també ha equilibrat la situació. El que sí que farem és posar al Trueta els mòduls prefabricats per a les consultes externes de l'Institut Català d'Oncologia, ben aviat.

Com veu la Girona del futur?
Tenim l'oportunitat de ser un espai de referència, connectats amb França, en el sector biomèdic i biotecnològic, aprofitant el gran potencial del sector carni i de la Facultat de Medicina, la investigació i els ens privats.