Es trenquen cinc bigues del magatzem de Montagut i Oix i la teulada s´enfonsa

MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI L'Ajuntament de Montagut i Oix ha hagut de tancar l'edifici de l'antic Sindicat Agrícola per perill d'una imminent caiguda de la teulada. L'equipament de la dècada dels 40 ara fa de magatzem municipal i conté material de les entitats del poble. Segons ha explicat l'alcalde, Narcís Ribas (ERC), feia dies que els responsables municipals havien notat moviments estructurals, fins que a finals de la setmana passada es va trencar l'encavallada de fusta principal (biga travessera que sosté les altres). A més, segons l'alcalde, es van trencar dues de les bigues de suport que enllacen l'encavallada amb les parets laterals i dues bigues travesseres. L'Ajuntament ha prohibit l'entrada a l'edifici i iniciarà un apuntalament d'urgència. L'alcalde ha puntualitzat que el trencament de la biga principal es va produir fa uns quatre dies. L'edifici en els seus orígens havia estat el molí comunal de la pagesia de la localitat.
De moment , l'Ajuntament instal·larà una estructura de suport per evitar que la teulada acabi de desplomar-se. Així confien poder treure el material més imprescindible que hi ha dins, fins a aconseguir assegurar la teulada. L'alcalde, Narcís Ribas, ha explicat que aquesta primera acció d'apuntalament està valorada en un cost aproximat de 2.500 euros. Això no obstant, la intervenció principal que consisteix en la substitució d'una bona part de la teulada malmesa és de 30.000 euros, aproximadament. L'alcalde ha apuntat que l'Ajuntament es dirigirà al Departament de Governació i Administracions Públiques per tal de demanar una de les ajudes d'urgència que l'organisme disposa per poder afrontar una situació imprevista.
Narcís Ribas ha explicat que la causa de l'esfondrament ha estat per la mala construcció originària. "És un edifici vell fet amb les velles maneres", ha dit. La mala construcció, juntament amb les intenses pluges de la primavera passada i alguns degoters, segons Ribas, han estat la raó fonamental de l'enfonsament.
L'alcalde de Montagut i Oix ha assenyalat que el magatzem conté gran part del material que normalment fa servir la Brigada d'Obres i també molts dels estris que fan servir, ocasionalment, les entitats del municipi. Així, segons ell, a l'interior de l'edifici encara hi ha el gegant Esparver, i la geganta Coralí, que són els elements principals de la faràndula del municipi. Els gegants fan referència als personatges de la novel·la La Punyalada, de Maria Vayreda. Van ser dissenyats per l'escultora Maria Jesús Ferrusola amb la col.laboració de diferents persones del poble.
Segons ha explicat Ribas, a l'interior de l'edifici, a més dels gegants hi ha bona part del material de l'associació cultural Terra Aspra. L'entitat, a més de gegants, disposa d'un grup de grallers i timbalers i part dels instruments són dins.
El magatzem conté gran part de les figures, roba i estris que es fan servir per a la celebració del pessebre vivent del poble. També conserva l'antic molí comunal del sindicat agrari, a més de molts elements referencials del municipi.
L'edifici del sindicat agrari de Montagut en el seu inici era un molí magatzem de grans comunal. En un poble de tradició eminentment agrícola, el Sindicat Agrari concentrava els canvis i vendes de la pagesia local, a més de proporcionar seguretats als seus afiliats. De fet, era un organisme que provenia directament de les comunitats agrícoles medievals que guardaven aliments i grans comunals. La seva importància era tan gran que la festa de Sant Isidre durant molt de temps va tenir més rellevància a Montagut que la Festa Major, amb una important processó en honor del sant que encara és recordada.
Segons l'historiador local Josep Maria Costa, l'organisme després de la Guerra Civil va anar perdent progressivament importància a favor de l'Ajuntament. Així, segons ell, a causa de la mecanització de les feines agrícoles, l'any 1994 el sindicat va traspassar els seus béns comunals a l'Ajuntament. D'aquesta manera, el vell molí va passar a fer la funció de magatzem que encara fa.