La llúdriga de l´Estany s´esfuma altre cop

BANYOLES | ACN/DDG
La llúdriga ha tornat a marxar de l'Estany de Banyoles. Així ho demostren els estudis del grup ecologista Limnos que, en els censos d'aquest estiu, no ha trobat rastres d'aquest animal aquàtic que, després d'extingir-se, havia tornat a l'Estany el 2006. Limnos té instal·lats 30 punts de control arreu de l'Estany. Al febrer va trobar rastres de llúdriga en nou d'aquests punts (excrements o petjades), a finals d'abril n'eren cinc i ja al juliol només han trobat dos rastres d'excrements secs de fa setmanes. Per a Limnos, les causes d'aquest desaparició són diverses però asseguren que les molèsties de les activitats turístiques i esportives que es fan a l'Estany hi tenen a veure.
Limnos es dedica des del 2008 a fer controls de la llúdriga. Ho fa a través de dos mecanismes. Per una banda, té punts de control al voltant de l'Estany on va a comprovar si hi ha petjades o excrements de l'animal, fet que serveix per demostrar que la llúdriga continua a l'Estany. Per altra banda, també al mes de juny, gràcies al voluntariat, es fan censos visuals. Una dotzena de persones se situa a miradors i passeres dues hores al vespre i una i mitja a l'alba per observar en silenci si la llúdriga passa per allà a menjar o caçar. Aquest mes de juny cap dels voluntaris en va veure i tampoc s'han trobat rastres recents als punts de control.

Diverses causes
El perquè d'aquesta desaparició s'explica per diverses causes. El coordinador del voluntariat de Limnos, Carles Feo, va detallar ahir que a l'Estany hi ha menjar de sobres per a aquests animals, que s'alimenten a base de peix i, ocasionalment, crancs americans i alguna granota. Ara bé, pot ser que els exemplars que fins ara s'havien vist (dues llúdrigues havien estat observades l'any 2008) fossin joves i només estiguessin a l'Estany explorant la zona per, més endavant, anar-hi a criar. D'altra banda, però, els ecologistes també temen que les activitats esportives i turístiques que es fan a l'Estany siguin una molèstia per als animals i que, per això, hagin decidit marxar. "La llúdriga és un indicador de qualitat ambiental", va remarcar el coordinador de voluntariat de Limnos, que va explicar que si hi ha llúdrigues a un Estany com el de Banyoles és sinònim que "està ben conservat i amb alts valors naturals i ecològics", va defensar Feo.

Declarar-lo parc natural
Per això, des de Limnos demanen que hi hagi una regulació d'usos de l'Estany i que es controli més què s'hi pot fer i com s'ha de fer. "Les zones de bany haurien d'estar més controlades i també les activitats aquàtiques", va remarcar Feo. Per l'entitat ecologista, la millor figura per protegir les llúdrigues seria que l'Estany fos declarat parc natural i no només espai d'interès natural com ho és ara. Això significaria que els gestors de l'Estany tindrien més recursos i es podria tenir millor cura de l'hàbitat, va defensar Feo.
"Per nosaltres la situació ideal seria que d'aquí a uns anys es veiessin llúdrigues jugant per les vores de l'estany i els turistes en poguessin gaudir, perquè és un animal molt simpàtic", va desitjar.

Recuperar la tortuga
D'altra banda, Limnos -que compta amb 120 socis- vol treballar també per recuperar la tortuga d'estany. Segons va explicar Feo, darrerament hi proliferen les tortugues americanes o de Florida, una espècies invasora que fa mal a la tortuga originària de l'Estany. Aquestes són tortugues que la gent compra a botigues d'animals i, més tard, les deixen anar. Segons va detallar Feo, aquestes espècies són competidores amb les tortugues d'estany pel que fa als llocs on van a parar el sol i perquè mengen el mateix i, a més, les de Florida són més agressives i millor reproductores. "Realment és un problema ecològic perquè no només afecta les altres tortugues sinó altres amfibis", va alertar.