La situació viscuda durant el juliol passat al carrer Migdia de Lloret de Mar ha estat de prou volada com per posar a prova les més fermes conviccions dels esperits més progressistes. Alejandro Martínez Singul, més conegut sota el malnom de segon violador de l'Eixample, ha passat un mes al municipi allotjat en un pis d'uns familiars situat al centre del municipi, en un barri ple de veïns de tota la vida on cada cara nouvinguda s'escruta detingudament. I tot i que no ha donat cap motiu per fer-se notar, ha estat una estada sonada: la pressió veïnal i també la constatació d'ésser vigilat va posar punt final a la seva estada lloretenca dissabte passat. Ell, la seva mare i el seu padrastre van agafar un taxi amb destí desconegut.

"Fa uns dies una colla de nens de deu o onze anys cridaven enmig del carrer "que surti el violador"", explica el veí de la finca Américo Piño. Américo admet que la presència al seu bloc d'un home que ha estat condemnat per una desena de violacions i que va passar 16 anys a presó -la darrera detenció va tenir lloc el maig passat i encara està pendent d'una sentència-, que també ha complert condemna a França per un altre cas d'agressió sexual i que la justícia considera no rehabilitat, no ha comportat "cap problema". Això sí, en una reunió de veïns portada a terme fa un parell de setmanes "es va parlar de fer-li una mica la vida impossible" perquè escampés la boira. Les més preocupades eren les veïnes amb filles joves, explica el veí.

Els veïns no han dubtat a recórrer a les autoritats municipals per intentar trobar una solució a un afer que tothom admet que és insoluble: ara per ara, Martínez Singul, tot i que la fiscalia ha sol·licitat que esperi la seva darrera sentència entre reixes, és un home en llibertat provisional. Però la seva llibertat, que va ser tan qüestionada quan va sortir de presó el 2007, no és com la d'un delinqüent comú. Si bé ni l'Ajuntament ni ningú no pot fer res per fer-lo fora del municipi, sí que es va advertir -a posteriori: només davant les reaccions dels veïns- que es matingués certa alerta i que s'avisés la policia quan es produís el més mínim problema.

Martínez Singul va marxar de Barcelona perquè la pressió mediàtica l'angoixava. A Lloret esperava trobar tranquil·litat, però tot i el seu canvi físic -ha guanyat quilos respecte de la foto i porta els cabells rapat- no s'ha pogut escapolir de la por lògica que inspira el seu historial delictiu i d'una oficiosa però perseverant vigilància per part dels cossos policials. Una vigilància que es va arribar a suggerir per part de les autoritats judicials tot i la seva controvertida justificació legal. Segons fonts properes, l'home amb prou feines ha sortit de casa en la seva estada a Lloret, i sempre ho ha fet acompanyat perquè la família no el deixa mai sol. Veïns de l'escala admeten haver vist els familiars barrant els dos panys de la porta amb ell a dins.

A més, tot i l'alarma generada, poca gent pot dir que efectivament l'hagi vist. Ni l'Amanda, cambrera d'un bar proper, ni la Gemma, que treballa en una perruqueria que fa cantonada amb el carrer Migdia i que considera que tot i que una persona pot tenir dret a refer la seva vida, "hauria d'estar vigilat perquè és un malalt". Els autors dels rètols -molt escassos: tot i que anònims, temen una denúncia- alertant de la presència de Martínez Singul ho enfoquen de manera més pragmàtica: "Per si no en teníem prou amb la fama de Lloret, ara ve aquí aquest col·lega. Només faltava això!"