La Bisbal i Palamós també tenen carrers amb amiant

ACN/DDG Després que s'hagi conegut que hi ha amiant a la carretera Barcelona de Girona, el subdelegat del govern a Girona, Francesc Francisco-Busquests, ha explicat que també n'hi ha a la Bisbal i Palamós (Baix Empordà). L'Estat va fer al 1982 una prova pilot a Catalunya per arreglar carreteres amb un asfalt que contenia amiant, un material prohibit des del 2002 pels problemes de salut que pot provocar. Per això, l'Estat ha iniciat ara un inventari per esbrinar on més n'hi pot haver per tal de localitzar-lo i impedir que s'hi facin obres que trenquin l'asfalt i provoquin un trencament de les fibres d'amiant. Francisco-Busquets assegura no n'hi ha a gaire llocs més i que no hi ha riscos per la salut.

El subdelegat del govern a Girona ha explicat que el Ministeri d'Obres Públiques de llavors va usar l'amiant per fer proves a diverses localitats catalanes. L'amiant aportava resistència i elasticitat a l'asfalt i, al 1982, no era una substància prohibida. Girona ha donat l'alerta ja que, abans de començar a asfaltar la carretera Barcelona –una de les principals artèries de la ciutat- les anàlisis de l'asfalt actual han deixat al descobert que hi havia un 2,28% d'amiant.

Una empresa especialitzada ha garantit però que no hi ha partícules d'amiant a l'aire i que, per tant, no hi ha hagut durant aquests anys cap risc per a la salut de les persones. La mateixa situació es repeteix ara a la Bisbal i a Palamós, tot i que el subdelegat no ha concretat en quines vies més enllà d'afirmar que són carreteres que havien estat propietat de l'Estat i han estat transferides a la Generalitat.

Ara l'objectiu és revisar els arxius estatals per tal d'esbrinar on més es van fer aquestes provatures i poder localitzar els trams on hi ha amiant. Així es podrà detectar aquestes zones afectades no perquè hi hagi un perill actualment sinó perquè, si més endavant s'hi volen fer obres, caldrà extremar les mesures de seguretat i seguir els protocols establerts per a la retirada d'amiant. L'amiant no és perjudicial si està compactat, però si les seves fibres es trenquen la pols que després és cancerígena.

'En els tres casos que hem detectat fins ara no hi ha cap risc per a la salut perquè l'amiant està compactat a l'asfalt i no hi ha cap partícula en l'aire', ha assegurat el subdelegat. Ara bé, els problemes podrien venir si aquest asfalt amb amiant es fresés o excavés ja que les fibres d'amiant es trencarien i pul·lularien per l'aire.

El subdelegat ha assegurat que les proves es van fer a molt pocs llocs i que, com a màxim, preveuen trobar-ne a un parell de llocs més. L'inventari podria estar acabat a finals d'estiu.

Recolzament econòmic

El subdelegat ha dit que 'no hi ha culpables' pel fet d'haver usat amiant en l'asfalt perquè, quan es va fer, no era substància prohibida. Ara bé, ha afirmat que els ajuntaments que tenen amiant als seus carrers rebran el suport tècnic i econòmic de l'Estat. Aquesta ha estat una demanda de l'Ajuntament de Girona que veurà que l'obra que tenia prevista a la carretera Barcelona s'encarirà sensiblement perquè s'haurà de retirar l'amiant.

'Evidentment que donarem suport econòmic perquè treure l'amiant d'aquestes carreteres encareix les obres', ha dit Francisco-Busquets que ha afirmat que 'tothom estarà a l'altura de les circumstàncies'.

Què és l'amiant?

L'amiant està format per feixos de fibres minerals sòlidament unides i molt resistents a la calor, l'abrasió i la tracció. Aquestes característiques ha fet que sigui un material molt utilitzat en productes de gran consum, en la indústria i en la construcció durant molts anys, abans de la seva prohibició pels efectes nocius a la salut que causa quan les seves fibres es divideixen i es converteixen en microscòpiques.

L'exposició a aquest material pot, per tant, causar problemes de salut bàsicament relacionats amb els pulmons. Les principals malalties associades a l'exposició a l'amiant són la mesoteliomes (un tumor maligne poc freqüent a la pleura, la capa que envolta els pulmons), càncer de pulmó i fibrosi pulmonR. En el cas del càncer de pulmó, es manifesta de 15 a 40 anys després de l'exposició a l'amiant.

Al 1999 la Unió Europea va prohibir l'ús d'amiant i va donar un termini fins l'any 2005 perquè cada estat membre incorporés la prohibició a les seves pròpies lleis. L'estat espanyol, el Reglament sobre treballs amb risc d'amiant aprovat el 1984, regulava les activitats relacionades amb la fabricació de productes que contenen amiant i també les operacions de demolició i manteniment. No va ser però fins al juny del 2002, en compliment de la Directiva de la Unió Europea sobre l'amiant, quan es va prohibir la fabricació de productes que el tinguessin inclòs.