Girona encapçala el rànquing de rescats a les platges

EUROPA PRESS/DDG Els rescats efectuats pels membres de la Creu Roja en el que va de temporada a les aproximadament cent platges catalanes que vigilen han pujat fins a 499, el doble dels acumulats durant el mateix període de l'any passat.

De fet, les xifres recopilades fins al 2 d'agost superen el nombre de rescats efectuats durant tot el 2008, quan entre finals de maig i principis d'octubre es va arribar a les 294 intervencions en total, segons xifres de la Creu Roja a les quals ha tingut accés Europa Press.

Girona és la província que presenta un creixement més alt en el que va de temporada, amb 274 rescats, 168 més que el 2008; seguida de Barcelona, amb 149, 62 més que l'any passat; i de Tarragona amb 76, 9 casos per sobre. A més, des de maig han mort 4 banyistes per ofegament.

En declaracions a Europa Press, el responsable dels serveis de platges de la Creu Roja a Catalunya, Ramon Badia, ha explicat que aquesta duplicació es deu, sobretot, a unes condicions climàtiques adverses que han empitjorat l'estat del mar.

En el cas de Girona, l'entrada de ratxes fortes de vent de tramuntana hauria causat que molts dies hi hagi hagut "mala mar", agreujada pel "mar de fons".

Badia ha apuntat també l'"orografia" de les platges com una altra de les causes de l'augment dels rescats. La restitució de sorra a les platges catalanes, després dels temporals de desembre i gener que van causar la reducció de molts metres de costa, provocaria que el fons marí no estigui uniforme i per tant el mar es mostri més alterat.

Pel que sembla, la sorra està "tova" i fins que s'assenta crea "camins subterranis" per on evacua l'aigua de les onades. "L'onada, quan trenca, no torna uniforme", sinó pels forats que crea amb aquesta finalitat, i això comporta que el mar estigui més perillós, ha explicat.

Badia ho ha exemplificat amb el cas de la platja del Prat de Llobregat (Barcelona), on l'any passat no es va registrar cap rescat, i des de començament d'any ja se n'han hagut d'efectuar "més de 30".

PETICIÓ DE MULTES

El responsable de la Creu Roja ha assenyalat que no existeix un perfil determinat de la gent a qui es rescata, però que en la majoria dels casos es tracta de persones que desconeixen el mar i a més desoeixen les advertències dels socorristes i no respecten les banderes groga o vermella que onegen a les costes.

Ha precisat que la condició física també influeix, i no és el mateix que una persona jove nedi en un mar esvalotat que una persona gran o un nen. Concretament, ha criticat que és habitual que alguns pares deixin els seus nens banyant-se sols mentre oneja una bandera groga.

En aquest sentit, Badia ha apuntat que seria positiu que les autoritats competents introduïssin algun tipus de normativa que permetés multar les persones que, amb el seu comportament de risc, posen en perill la seva vida i també la dels socorristes que acudeixen en el seu rescat.

Badia ha comparat aquestes actituds amb les dels conductors que no utilitzen el cinturó de seguretat, i per tant ha apostat per una reforma legal que permeti la imposició de multes.