Lloret homenatja les víctimes de la tragèdia dels Pinars

ACN/DDG Una quarantena de veïns de la urbanització 'Els Pinars' de Lloret de Mar (Selva) i membres del consistori han homenatjat aquest divendres amb la descoberta d'un monòlit la memòria de les 21 víctimes mortals de l'incendi forestal que el 7 d'agost de 1979, just fa 30 anys, va arrasar aquest complex residencial. 'Ho recordo amb molta tristesa. Les víctimes eren famílies de Badalona i Barcelona que feia poc que s'havien comprat les parcel·les i no coneixien la urbanització', ha explicat l'Eduard López, veí de 'Els Pinars'. 'En veure's sorpresos pel foc varen decidir pujar muntanya amunt. Una mala decisió perquè la urbanització no tenia sortida i anaren a parar a un cul-de-sac', ha lamentat López.

'Les 21 persones varen agafar un corriol molt poc transitat i varen quedar atrapades dins un barranc. El foc els va agafar ràpidament morint ofegats i quedant després totalment carbonitzats', ha explicat en Francisco Costa, taxista jubilat i veí del carrer Andorra de la urbanització 'Els Pinars' des de fa més de quatre dècades. 'Una verdadera llàstima perquè varen anar a morir a només 25 metres de la carretera general, que en aquella època feia més volta que l'actual, però ells no ho sabien', ha assenyalat Costa, que considera que la desconeixença del terreny i les presses per l'avanç imparable del foc varen desembocar en la tragèdia. 'Nosaltres portàvem temps aquí i varem decidir anar cap avall perquè sabíem que amunt no hi havia sortida', ha puntualitzat el veí.

L'ex-alcalde de Lloret de Mar i cap de Bombers d'aquella època, Jordi Martínez, va ser un dels primers a arribar a la urbanització 'Els Pinars' aquell 7 d'agost de 1979. 'Fa 30 anys però puc recordar perfectament la pel·lícula. Quan vaig arribar, a la muntanya de l'Àngel ja hi havia tres focus actius', ha rememorat Martínez. 'El fort vent de garbí impulsava la llengua de foc i en poques hores va arribar aquí, va saltar la carretera i va entrar a la urbanització', ha explicat l'ex-alcalde de Lloret. 'Igualment, recordo amb nitidesa que algú va avisar que quedava gent a dintre la urbanització i per això varem agafar un cotxe de la policia local per anar a cercar-los, amb llums i sirena enmig del fum. No varem trobar a ningú', ha afirmat Martínez.

Només quan es va poder controlar el foc, al cap de més de 30 hores, es va fer la macabra troballa de 21 cossos carbonitzats al fons d'un barranc i els seus cotxes al final del carrer de Bellmunt, en una placeta sense sortida. 'Jo penso que hi va haver un líder que va ser l'encarregat de guiar el grup de persones, molt heterogeni, format per persones d'avançada edat, parelles de mitjana edat i, fins i tot, un nadó de només 9 mesos', ha enumerat l'ex-cap de Bombers de Lloret de Mar. 'No va saber identificar bé la zona perquè segurament no hi havia estat mai i es va anar endinsant dintre el bosc per anar a topar amb un barranc escarpat', ha comentat Martínez, que ha lamentat que per només 20 metres no haguessin trobat la sortida i la seva salvació.

'Són coses que passen. Amb l'atabalament de la situació i el desconeixement del terreny, els pobres varen anar a morir al fons d'aquell barranc', ha afirmat Martínez, que també ha reconegut que amb els mitjans tècnics d'avui en dia potser s'hagués pogut fer alguna cosa més. 'En l'actualitat, seria absolutament diferent controlar un incendi com aquell', ha exclamat l'ex-alcalde de Lloret de Mar. 'Nosaltres estàvem tirant aigua amb camions de baixa pressió i mànegues de 45 mil·límetres que necessitaven una bestiesa d'aigua. Ara, els Bombers van amb mànegues de 25 mil·límetres en alta pressió i compten amb l'ajuda d'helicòpters i avionetes', ha recalcat Martínez.

'Tot ha evolucionat però el foc continua essent imprevisible i el principal enemic', ha finalitzat l'excap de Bombers de Lloret de Mar.