sorolls insofribles

JOSE LUIS TORRES Jo suposo que els redactors del projecte acollit al "Pla Zetaparo" pel condicionament i millora dels voltants del Museu Dalí a l'alçada de la Pujada al Castell hauran tingut en compte allò que sembla ser que va dir en Josep Pla: que els Pirineus començaven a la part alta de la Rambla.
No, no s'ho prenguin a broma, que no seria la primera vegada que hom no té en compte aquesta característica figuerenca: Quan es va reformar la Rambla, es varen projectar uns lavabos subterranis davant de can Marcó per substituir (???) els existents que es dedicaren a la instal·lació de transformadors i aparells elèctrics, i la idea es va haver d'abandonar atès l'altíssim i imprevist cost de l'obra perquè l'excavació s'havia de fer en plena roca. Després a algú se li va ocórrer construir-ne uns de superficials (a l'Empordà tothom vol ser la rèplica de Dalí i deixar la bogeria de la seva petjada. Mirin, observin i se n'adonaran), però el projecte gràcies a Déu es va abandonar definitivament després de les protestes ciutadanes i aquell article nostre titulat "Culet, culet"). Deia això que sembla ser havia dit en Pla aplicat a les dites obres perquè només ens faltaria que, a més del diari sacrifici i pèrdues que estan significant pels negocis del voltant, pels visitants i per les oïdes dels veïns (una màquina porta un mes, i el que queda!, amartellant durant tot el dia la pedra de Figueres per obrir rases), la no-previsió d'aquesta circumstància generaria una desviació de pressupost que Déu n'hi do!
Jo, la veritat, davant l'experiència contínua i repetidament patida durant els darrers anys (martelleig per l'excavació en roca del garatge subterrani d'un edifici davant el Museu Dalí; martelleig per l'excavació en roca de les obres d'ampliació de l'hospital, martelleig per a l'excavació en roca del garatge subterrani d'un edifici al carrer Pep Ventura, martelleig per a l'excavació en roca del subterrani, per garatge o cambra cuirassada? per a oficines de la Fundació, la Gala Dalí, of course!, i ara el martelleig per l'obertura de rases) que jo no trobo per enlloc els avantatges de fer ara una macroobra, amb un macrocost i unes macromolèsties per instal·lar una recollida selectiva d'aigües residuals, pluvials i negres per separat), davant tan impietós martiri, que ni la Santíssima Inquisició, demanaria una modificació puntual del pla d'ordenació urbana i que es prohibís, a partir de la part alta de la Rambla, excavar el terreny més enllà de les petites obres de conservació.
Perquè als veïns d'aquest maleït quadrilàter (Pep Ventura, Pujada al Castell, Llers i S. Dalí) encara ens queden el martelleig per l'excavació pel pàrquing del Passeig Nou i, a poc que l'economia es recuperi, el martelleig per l'excavació pel pàrquing subterrani de l'edifici de la cantonada avinguda Salvador Dalí-carrer Llers.
I, de nits, la immissió sonora de les màquines d'aire condicionat del museu que o no dorms per la fressa o la calor dels finestrals tancats no et deixa dormir. En fi, una ciutat insofrible.
Richard, tu que ets el regidor de Qualitat Ambiental, quan tornis després del fart de la Bellucci, hi podràs fer quelcom?